El català es queda a les aules dels Països Catalans. Aquests és la posició clara de les famílies de les Illes Balears i el País Valencià en les diferents consultes impulsades pels respectius governs de PP i Vox sobre fer-la recular i donar encara més pes al castellà. El darrer exemple s'ha viscut a les Balears, on el 78,5% de les famílies de les Illes han escollit la llengua catalana com a primera als centres públics mentre que tan sols hi ha un 21,4% que prefereixen que el primer idioma sigui el castellà. Un ampli resultat que ha tornat a deixar en evidència el Partit Popular, que, també pels seus compromisos amb l'ultradreta, ja havia intentat atacar la llengua al País Valencià i va acabar quedant en paper mullat tot i que per un marge més estret en la consulta a les famílies. Així i tot, la dreta espanyola que governa als Països Catalans persisteix.
Els diferents experts consultats per Nació coincideixen en el fet que la resolució de les diferents consultes no sorprèn perquè "l'actitud" de defensa del català preval: "Hi ha compromís amb llengua, i es manté estable", exclama la historiadora, activista cultural i política eivissenca Fanny Tur, que recorda que els resultats de la darrera votació -fa dos anys- és molt similar a l'actual. La divisió per Illes no deixa tampoc cap dubte. A Mallorca, 4.864 famílies (81,85%) han optat pel català i 1.078 (18,14%) pel castellà com a llengua de primer ensenyament. A Menorca, 523 famílies (89,70%) han escollit el català i només 60 (10,29%) el castellà, mentre que a Eivissa s’han comptabilitzat 552 famílies (53,28%) que han elegit el català i 484 (46,71%) el castellà. Per últim, pel que fa a Formentera, 47 famílies (82,45%) han optat pel català i només 10 (17,54%) pel castellà.
En aquest sentit, en clau valenciana, l'escriptor i periodista Toni Mollà manté que el català a les aules preval per sobre dels embats del govern de PP i Vox perquè "els catalanoparlants encara som capaços d'oposar resistència". L'escriptor assegura que, malgrat que l'ús de la llengua va a la baixa -tal com constaten les darreres enquestes-, l'actitud de defensa del català té més força: "Hi ha gent que té més predisposició a usar el català, però que després no l'acaba parlant", fet que justifica que cada vegada hi hagi menys nivell de coneixement i pràctica del català, però que les famílies continuïn apostant per la llengua a les aules. Ara bé, Mollà també creu que el model lingüístic implantat al País Valencià històricament, que aposta per la doble xarxa, és "un desastre des del primer moment".
Les similituds entre Eivissa i el País Valencià
Els resultats de les Balears han estat aclaparadors. La situació, però, no va ser la mateixa al País Valencià. Al conjunt del territori es va assolir un empat tècnic, ja que un 50,53% de famílies van optar pel català i un 49,47% pel castellà. Ara bé, en les comarques catalanoparlants del sud de València i el nord d'Alacant els resultats sí que van mostrar una gran diferència a favor del català. Aquestes xifres dibuixen similituds amb Eivissa, on la majoria a favor del català (53%) ha estat significativament més baixa que a les altres illes: "A Eivissa passa com al País Valencià, venim del futur", ironitza Tur. Tal com explica, només el 33% de la població de l'illa és autòctona d'allà, la resta venen d'altres punts de l'estat espanyol, generalment per feina. Això, doncs, ha influït en el canvi lingüístic de l'illa.
Davant d'aquesta realitat demogràfica, la historiadora creu que els resultats obtinguts no són "els desitjats", però creu que se n'ha de fer una "lectura positiva" perquè més de la meitat de les famílies de l'illa, fins i tot algunes no catalanoparlants de tradició, s'han decantat pel català a les aules. Així i tot, i en consonància amb l'escriptor valencià, Tur creu que és molt complicat impulsar polítiques lingüístiques que defensin de veritat de la llengua -tot i que això no entra en els plans de PP i Vox- davant una idea de territori desdibuixada.
"Donar de menjar" a Vox
Els experts apunten que l'única voluntat d'aquestes consultes sobre la llengua és "donar de menjar" a l'extrema dreta. Per exemple, en clau balear, el govern de Marga Prohens (PP) va recuperar el compromís que les famílies poguessin triar la llengua del primer ensenyament per lligar el suport de Vox a la investidura. Des de la recuperació de la tria, el gruix majoritari de famílies s'ha decantat pel català, i la xifra ha anat en augment amb el pas dels anys. D'aquesta manera, doncs, continuar impulsant consultes és només una eina perquè els populars tinguin contents als seus socis preferents, tot i que després tampoc tenen cap intenció de fer grans canvis en relació amb la llengua. En part, també, perquè bona part dels seus votants són catalanoparlants. "Espero que això li acabi passant factura al PP", apunta la historiadora.
Al País Valencià la situació és força similar. José Antonio Rovira, conseller d'Educació del govern de Mazón en el moment que es va dur a terme la darrera votació -ara s'encarrega de la cartera d'Economia-, va assolir el càrrec amb la missió d'erosionar la presència del català a l'escola. La pressió exercida per l'extrema dreta -i la voluntat del PP- els va dur a impulsar una consulta lingüística per conflictivitzar la llengua pròpia i restar-li hores lectives independentment del resultat. A la pràctica, però, les famílies s'hi van acabar oposant, perquè als Països Catalans, com s'ha vist en múltiples ocasions, exerceixen de dic de contenció contra els embats de la dreta "feixista i parafeixista", en paraules de Mollà.
Més enllà de les polítiques lingüístiques
Defensar i preservar la llengua requereix polítiques lingüístiques fermes, però també requereix la força la gent. I, per tenir-la, també és important entendre-la com a element troncal per la identitat del país. "Per molt que es facin polítiques lingüístiques, una llengua sense Estat sempre està en perill", argumenta Tur, que recorda que, si ja és complicat defensar-la davant els atacs externs, la situació encara s'embolica més quan els atacs venen de dins de casa.
En aquest sentit, el periodista valencià creu que també és important "canviar" la forma de fer un diagnòstic sobre la llengua per veure realment com s'han d'aplicar les polítiques lingüístiques, ja que ha canviat la configuració del territori, amb més presència castellana a les grans àrees metropolitanes, i, per tant, també canvien les eines requerides per defensar la llengua: "Estem en un moment en què el concepte territorial s'ha de posar en dubte", argumenta. Per això, però, cal voluntat política, i els governs del PP i Vox, lluny de voler defensar la llengua, volen destruir-la. Mentrestant, les famílies continuaran fent de dic de contenció.
