El model del gran supermercat a dins d'un mercat municipal, a tocar dels paradistes, fa anys que és la norma a Barcelona. Ja fos amb petites o amb grans remodelacions, els canvis als mercats clàssics han comportat gairebé de manera automàtica assegurar la incorporació d'una gran distribuïdora com Mercadona, Bonpreu, Caprabo o Consum. El model s'ha anat estenent. Ara, Nació detalla amb quines condicions, tant pel que fa al calendari com pel que fa al preu dels acords. Actualment, 39 mercats alimentaris de la ciutat, 30 tenen un gran súper a dins o estan en vies de tenir-lo.
La majoria d'aquests concursos entre els súpers i l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona s'han tancat durant la darrera dècada. En alguns casos hi havia experiències prèvies i en d'altres és una iniciativa nova. Així, si bé hi ha concessions que provenen del 1987 (Canyelles) o del 1999 (Lesseps), el més normal és que la fórmula s'hagi instal·lat recentment als mercats de la ciutat.
Segons consta en la resposta de l'Ajuntament a una petició de transparència de Nació, són licitacions que es poden allargar durant 50 anys (Llibertat) o que simplement incloguin un pacte escurçat de vuit anys (Fort Pienc). En el mapa elaborat per Polis per a aquest diari es poden conèixer els detalls de cada concessió.
També hi ha una gran varietat de xifres en el que paguen aquests operadors: la xifra més alta del cànon mensual l'assumeix l'empresa Lidl pel supermercat que té al nou Mercat de Sant Antoni: fins a 17.781 euros al mes. Això inclou el pagament del lloguer de l'espai que ocupa i la part que li pertoca dels subministraments generals del mercat, que es reparteixen també amb els paradistes. Les següents dades més elevades les protagonitza Mercadona als mercats de Sants, la Guineueta i el Ninot, on paga més de 14.000 euros mensuals per cadascuna de les concessions.
Per contra, les condicions econòmiques més baixes -en termes absoluts, ja que aquesta estadística no compta els metres quadrats de cada supermercat- es troben al Mercat de Canyelles (788 euros), amb Caprabo-Eroski, i al Mercat de Canyelles (2.191 euros), amb Consum. Ara bé, en general els cànons són substancialment més alts: la mitjana és de 7.428 euros per cada gran cadena que hi ha en funcionament als mercats municipals. Dit d'una altra manera, l'Ajuntament ingressa prop de 2,5 milions d'euros a l'any per cedir espais a les grans distribuïdores privades, si bé caldria descomptar-hi costos substancials com l'electricitat o l'aigua.
A punts com el nou Mercat de Felip II, a la Sagrera, s'està en vies de trobar un nou candidat per gestionar el supermercat, després que la primera licitació quedés deserta. També amb la reforma del Mercat d'Horta hi haurà un supermercat, tot i que encara no s'ha redactat el concurs públic. En canvi, a altres punts, com al Besòs o al Mercat de la Mercè, no hi ha cap súper a dins de les instal·lacions públiques però hi és al costat, en el mateix carrer.
Els arguments d'un model a l'alça
Aquesta combinació va irrompre a la capital catalana amb l'objectiu d'aportar més fons econòmics als mercats municipals, en un moment en què començaven a tancar parades i les infraestructures necessitaven reformes. Amb aquests arguments, enmig d'un canvi d'hàbits accentuat a finals de segle XX i consolidat a principis del XXI, es va estendre un format que ara té defensors des de diferents angles.
"En general, crec que hem preferit tenir un súper a dins del mercat que tenir-lo fora, a 100 metres de distància", exposa Joan Barceló, que va presidir l'associació de paradistes del Mercat de Felip II durant alguns anys i que ara ha traslladat la seva activitat comercial al Mercat de Lesseps. Al seu parer, els usos no competeixen i el fet que la majoria faci la compra als súpers el que fa és apropar el mercat municipal -i els seus productes frescos o de més qualitat- a la ciutadania.
Fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona remarquen també una explicació similar. "Els supermercats ofereixen tota una gamma de productes de compra quotidiana no alimentària, begudes i altres que els paradistes de mercat no ofereixen i, per tant, poden atraure més clientela a l'espai del mercat", assenyalen a aquest diari, amb una reivindicació de les facilitats per "trobar de tot en un sol lloc al mateix temps".
En el front econòmic, però, també s'ha de tenir en compte el paper que juguen aquestes empreses. "Els concursos dels supermercats aporten finançament per a la realització de les obres en la seva oferta econòmica per accedir a aquesta localització" i després, quan ja estan en marxa, continuen aportant diners "al funcionament operatiu del mercat amb el cànon corresponent", apunten des del govern municipal.
Més enllà del cànon
A banda, les grans marques dels supermercats també assumeixen, com la resta de paradistes, una quota de l'associació de comerciants de cada mercat, que és diferent del cànon que es paga a l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona. En aquest cas, però, com ocupen més espai, la seva quota és especialment rellevant. Sigui com sigui, aquests són uns diners a tenir en compte: se'n van a pagar la neteja, l'assegurança, els repartiments a domicili i altres despeses. I en alguns casos, apunta Joan Barceló, la quota de l'associació pot arribar a ser més cara que el cànon municipal.
"Ho va començar a promoure Barcelona i s'ha estès a la xarxa de mercats de Catalunya, però possiblement Barcelona encara sigui el símbol més icònic d'aquest model. Al principi hi havia desconfiança pel model, però el temps ha demostrat que les pors no tenien una translació real", remata Roger Gaspa, secretari general de la Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació a Catalunya (CEDAC).
