L'Ajuntament de Barcelona va anunciar fa dos mesos que suspendria les llicències de tots els minisúpers i botigues d'alimentació que poguessin obrir les 24 hores del dia. Això s'havia decidit després d'arribar a la xifra de 1.300 establiments d'aquesta tipologia a la ciutat, quantificava el govern municipal. Eren locals de menys de 400 metres quadrats. Des d'aleshores, ja no es poden obrir negocis d'aquest tipus fins que el consistori no redacti una nova normativa. Els supermercats més grans, en canvi, quedaven fora de la moratòria de llicències. Preguntat sobre quants establiments de grans dimensions hi ha a la ciutat, però, l'Ajuntament assegura que no té les xifres, que és un forat d'informació del qual no té cap pista fins que no analitzi en el futur aquest tipus de negoci.
Així, Barcelona sap quants minisúpers té -la majoria dels quals no obre 24 hores-, però de moment desconeix quants grans supermercats hi ha a la ciutat. En canvi, fonts municipals asseguren que sí que tenen dades de quantes llicències s'han atorgat durant la darrera dècada per obrir un nou supermercat de més de 400 metres quadrats. Així, aquestes xifres facilitades a Nació apunten que des del 2016 s'han obert 141 grans establiments de venda d'alimentació. La mitjana és de 14 nous grans supermercats per any a la capital catalana. Tanmateix, aquesta estadística només indica quants negocis han pogut obrir els darrers anys i no quants n'hi ha en total, ni quants han tancat en el mateix període.
De fet, fa un any, el portal 324.cat apuntava que en 10 anys havien obert 1.250 minisúpers a la ciutat, mentre que aquest 2026 l'Ajuntament assegurava que el total que hi havia a Barcelona eren "aproximadament 1.300". El recompte de com quadren les dues dades, quants negocis hi havia previs al 2015 a la capital catalana i quants tancaments s'haguessin pogut donar entremig queda en incògnita.
Els súpers de les grans empreses
Com a aproximació per il·lustrar l'actual situació a Barcelona, sense dades oficials, Nació ha treballat un buidatge de dades de tots els negocis que s'identifiquen com a supermercat a Google Maps i ho ha creuat també amb les adreces de tots els supermercats que pertanyen a una vintena de grans cadenes, com Mercadona, Bonpreu, Condis, Caprabo, Aldi, Lidl o Consum, a la ciutat.
El més habitual és que les marques de les grans distribuïdores d'aliments siguin les que ostentin els grans supermercats. Tanmateix, tal com adverteix la patronal del sector, algunes d'aquestes companyies han apostat per estirar el model de locals més petits -també amb un horari més estès, obrint fins a les 23h-. Per tant, molts establiments de marques reconegudes se surten de la norma. "Ja fa temps que també tenim establiments de 150 i de 200 metres", admet Roger Gaspa, secretari general del Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació a Catalunya (CEDAC).
Així, segons el recompte oficial dels supermercats publicats als webs de les grans cadenes, a Barcelona hi ha 716 establiments de les grans marques del sector de l'alimentació. En aquest registre, la companyia líder pel que fa al nombre de locals és Condis, un fet que té a veure amb la política de captació de locals que no cal que siguin especialment grans. Molts d'aquests negocis franquiciats operen d'una manera molt similar a altres minisúpers d'arreu de la ciutat que no tenen cap marca associada.
Els minisúpers sense marca associada
En aquest sentit, a Google Maps apareixen indexats fins a 530 resultats de "supermercats" que no corresponen a cap gran empresa del sector. Aquests negocis són els minisúpers, els que poden portar el nom que vulguin. La xifra queda lluny del nombre total ofert per l'Ajuntament per qüestions de manca d'indexació digital, perquè també faltaria incloure-hi els locals petits de les grans cadenes i per altres disfuncions associades a la manca de dades públiques.
Sigui com sigui, amb aquesta mostra del mapa digital actual a Barcelona es pot apreciar com una gran quantitat de minisúpers indexats s'acumulen a l'Eixample, on més s'ha denunciat la irrupció del format d'obertura 24 hores i la destinació al turista. A banda, també destaca la xifra de negocis a Sant Martí, on justament aquest any s'ha tramitat un pla d'usos comercial que limita amb més contundència quines botigues poden obrir.
De fons, Barcelona continua les seves tasques per fer una nova regulació en el sector de la venda d'alimentació. Segons el representant del CEDAC, el problema de les grans empreses no és l'augment de noves botigues del tipus minisúpers, en general, sinó la distorsió dels que obren totes les hores del dia i que incorporen souvenirs als seus productes.
"Estan utilitzant les nostres llicències per buscar un altre tipus de públic i ara nosaltres hem quedat colpejats per les seves trampes. Estem afectats per la moratòria. Ara bé, això s'ha d'arreglar. Per això entenem que la suspensió de llicències de l'Ajuntament era necessària", expressa Gaspa. "Hi ha establiments d'empreses nostres regentats per persones nouvingudes. Algú té un problema? Jo crec que ningú. El problema només ve quan estan oberts 24 hores, i pels productes que inclouen", remata l'empresari.
El govern municipal ara té un any que acaba just per la convocatòria d'eleccions, al maig del 2027, per tramitar un projecte inicial de regulació. Després, podrà allargar la moratòria de llicències de minisúpers un altre any, mentre s'enllesteix la nova normativa. El futur del sector, doncs, s'aclarirà durant el pròxim mandat.
