L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat una suspensió de llicències de minisupermercats a la ciutat durant un any. No es podrà obrir cap negoci d'aquesta mena durant els pròxims 12 mesos, mentre es redacta una nova normativa municipal, a banda d'algunes excepcions. Segons detall el govern de Jaume Collboni, la proposta busca aturar la "proliferació" de supermercats 24 hores. L'eina jurídica necessària, però, comporta que tampoc no es podran obrir la resta de minisúpers, per més que funcionin amb un horari comercial més reduït, actualment. Les excepcions que contempla el pla i que per tant encara permetrien obertures d'establiments són els negocis especialitzats -com les fruiteries, peixateries o carnisseries- i els locals de més de 400 metres quadrats, és a dir, els supermercats grans. A més, la mesura no afecta els mercats municipals, que queden explícitament exclosos.
La mesura ja s'ha publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i té efectes immediats, ha refermat el consistori en un comunicat. Tot seguit, en una atenció als mitjans de comunicació, la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha sentenciat repetidament que "cal aturar" l'obertura dels supermercats 24 hores. "Aporta poc valor comercial i comunitari i acaba substituint el teixit comercial", ha afegit. En un sentit similar, la regidora responsable de l'àrea comercial, Raquel Gil, ha apuntat que aquests negocis suposen un "comerç de baixa qualitat" i que està "vinculat al turisme". "No és el nostre comerç i no és el comerç que aquesta ciutat necessita", ha rematat.
El consistori remarca que els minisúpers que obren fins a 24 hores han generat "problemàtiques de convivència amb el veïnat", tant a zones turístiques com a punts amb una "elevada densitat residencial". Preguntada per aquesta darrera qüestió, la també tinent d'alcaldia Raquel Gil ha sostingut que aquests problemes fan referència a "aglomeracions" en aquestes botigues que han comportat queixes ciutadanes.
Tècnicament, els comerços afectats són els que s'inclouen als epígrafs de "polivalent alimentari", "autoservei" de 60 a 150 metres quadrats, "superservei" de 150 a 400 metres quadrats, "superservei amb venda al detall de productes carnis" de 250 a 400 metres quadrats i "botiga de conveniència". Des de l'Ajuntament assenyalen que aquestes són les tipologies comercials que han anat escollit els comerciants que acabaven obrint minisupermercats arreu de la ciutat. Són negocis que si tenen un establiment de menys de 300 metres quadrats, queden alliberats dels horaris comercials sectorials de Catalunya i, per tant, poden obrir durant tot el dia. Actualment, a la capital catalana n'hi ha uns 1.300, especifiquen fonts municipals, en referència a la barreja de negocis, tant els que aprofiten per obrir les 24 hores com els que fan servir un horari més reduït.
La limitació: ara més enllà de Sant Martí i Ciutat Vella
La tinent d'alcaldia responsable d'Urbanisme, Laia Bonet, ha recordat que actualment ja hi ha una limitació d'aquests nous minisupermercats als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, així com dels locals de fins a 150 metres a l'Eixample. Aquestes proves regulatòries haurien estat un "èxit" en aquests territoris, però el fenomen comercial s'ha adaptat i les noves obertures s'han "desplaçat" als districtes del voltant, ha puntualitzat la representant del govern del PSC. Així, la resposta necessària era aplicar la suspensió a tota la ciutat -a excepció de Ciutat Vella i Sant Martí, on es considera que ja està regulat- i redactar un pla més sòlid durant el pròxim any, ha justificat Bonet.
Amb aquesta actuació, l’Ajuntament vol guanyar temps per fer els estudis necessaris que permetin avaluar l’impacte d’aquest model comercial i definir un marc regulador que garanteixi un desenvolupament equilibrat i sostenible del teixit urbà i comercial de Barcelona.
Des de l'oposició, les més ràpides a reaccionar han estat les formacions d'esquerres. Des d'ERC han assenyalat que la mesura ve influïda pels avisos constants de la seva formació de voler aplicar una suspensió d'aquesta mena si governaven la ciutat en el futur. Al seu torn, el regidor Jordi Rabassa (BComú) assenyala que és un error no estendre aquesta limitació absoluta de llicències també al districte de Ciutat Vella, on actualment s'està a punt d'aprovar un pla d'usos que permetria obrir uns 200 minisúpers en el futur, segons els comuns. "No té sentit no incorporar Ciutat Vella en la reflexió de ciutat sobre els supermercats petits i les botigues de conveniència", ha advertit Rabassa, que tem que els interessats a obrir aquests negocis ara vagin en massa a aquesta zona de la ciutat. Per contra, considera que Sant Martí ja té una regulació pròpia prou contundent que no requereix de la suspensió de ciutat. Finalment, Junts també s'hi ha posicionat: creu que la mesura arriba "tard" i considera que el moviment té "finalitats electoralistes".
Mantenir la tasca inspectora
En paral·lel a la suspensió de llicències, l’Ajuntament seguirà efectuant una acció inspectora continuada per garantir el compliment de la normativa dels establiments alimentaris que poden obrir 24 hores, han insistit. Ho faran amb operatius que poden actuar tant de dia com de nit i poden estar formats per personal de la Direcció de Serveis d’Inspecció, els districtes, la Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, inspectors de Treball, l’Institut Municipal d’Hisenda, personal del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Medi Ambient.
Les multiinspeccions evidencien una elevada concentració d’incompliments transversals. Durant aquestes intervencions s’han detectat més de 1.440 infraccions relacionades amb requeriments de la llicència; 252 infraccions de salut pública; 163 de gestió de residus; 123 en matèria laboral, i 116 vinculades a Hisenda, a més de múltiples incidències urbanístiques i de paisatge urbà.
Per altra banda, la inspecció ordinària a la ciutat en matèria urbanística i de salut pública ascendeix a un total de 2.880 inspeccions, que han generat 87 precintes provisionals, 513 ordres de restitució, 253 sancions i 85 multes coercitives per un valor de 440.180 euros. Les infraccions que es detecten principalment són activitat no ajustada a la llicència, infraccions relacionades amb la protecció contra incendis, altres vinculades a incompliments de la normativa d’alcohol i, en l’àmbit de la seguretat alimentària, qüestions d’higiene i incompliments de l’obligació de presentar plans de control.
