A hores d'ara ja estem tots curats d'espant, però el que afirma sobre l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero el jutge José Luis Calama en la interlocutòria que l'imputa per liderar una xarxa de tràfic d'influències i blanqueig amb la que s'hauria enriquit és, a més de decebedor, extraordinàriament greu si és cert. Zapatero va ser, quan es va convertir en president, una alenada d'aire fresc i va arribar a la Moncloa sense les motxilles de la Transició i el que representaven. Això va fer que obrís el necessari debat territorial o de la memòria encara que no avancessin tant com calia o que plantegés ampliar drets amb el matrimoni igualitari o la Llei de la Dependència.    

El seu govern, sobretot en la primera legislatura, va fer bona feina i va millorar el clima polític, molt degradat amb la forma com José María Aznar va gestionar la seva majoria absoluta. Però la segona legislatura va esclatar la crisi i, malgrat que ell no ho hauria volgut, Zapatero va haver de retallar. Va sortir de la Moncloa per la porta del darrere i amb el PSOE ensorrat i va continuar implicat en la vida interna del partit tot i que amb certes distàncies i escassa visibilitat.

Primer va fer costat a Susana Díaz, però després va optar, a diferència de Felipe González, per ser lleial i col·laboratiu amb Pedro Sánchez i el va ajudar a tenir bones relacions amb Podem i amb Pablo Iglesias primer, i amb ERC i Junts més tard. Això, afegit a les seves feines de mediació amb Veneçuela, va donar-li de nou rellevància. Zapatero sempre ha tingut una mirada empàtica cap a Catalunya i la seva realitat nacional. Sense ser independentista, òbviament, és, segur, el president espanyol que més -i amb més convicció- l'ha entès i el que ha expressat unes conviccions progressistes i regeneradores més sinceres.

El modus operandi i el lideratge en la trama de cobrament de comissions amb intervenció directa en operacions de compravenda d'or, petroli, accions i divises no prova res, és clar, però obre peu a investigar i aclarir moltes coses. Zapatero ha dit que s'explicarà i que demostrarà la seva innocència i els seus companys, que ahir apuntaven a les maniobres de la dreta judicial contra l'esquerra i la imputació ara que té, de nou, pes polític, confien que així ho pugui fer. En tot cas és estrany que davant d'unes acusacions tan greus i amb tanta base aparent no s'hagin pres mesures cautelars contra ell. Més enllà del lògic estat de xoc i la preocupació que ahir embargava el PSOE i l'entorn de Sánchez, que va acumulant escàndols, el cas dona lloc a pensar fins a quin punt se senten impunes (o poc vigilats) els polítics influents, també quan deixen la primera línia.

Els polítics que han tingut responsabilitats importants tenen, lògicament, agendes potents, saben com funciona el poder econòmic, mediàtic i institucional, i són capaços d'animar operacions empresarials que necessiten empentes extra. El que fins fa uns anys s'havia fet de forma informal o d'amagat ara es fa amb les anomenades consultores d'incidència o d'assumptes públics. És una feina legítima i que no necessàriament implica corrupció o un tràfic d'influències injustificable. I és també un sector que necessita una clara regulació per evitar espais ombrívols en els quals algun polític estigui temptat de deixar-s'hi el seu bon nom.

Deixar de jove el càrrec de president, com va ser el cas, pot ser un problema, però obliga a tenir sempre una actitud impecable si es volen fer negocis. Més encara si, com en el cas de Zapatero, ha pogut ser políticament "útil". Si es confirma l'escàndol, quanta decepció més podrà gestionar l'esquerra espanyola?

Avui no et perdis

• Anàlisi: Què hi guanyen (i què s'hi juguen) Illa i Junqueras amb els pressupostos de la legislatura?; per Bernat Surroca Albet.
• Vencedors i perdedors de la batalla de Junts a Barcelona: hi haurà més sorpreses?; per Oriol March.
• «Obsessió» amb els diners i mala relació amb el pare: què argumenta la jutgessa per incriminar Jonathan Andic?; per Gerard Mira.
• Crònica: «La plaça del poble de la democràcia»: els Premis Nacionals de Comunicació homenatgen el «Diari de Sabadell» i la premsa local; per Pep Martí i Vallverdú.
• Futbolítica: El Giro de 1946, quan Itàlia i Iugoslàvia es barallaven per Trieste; per Ramon Usall.

El passadís

El viatge institucional de Salvador Illa a Califòrnia no va deixar grans anuncis, però sí algunes idees i moments rellevants... i també algunes anècdotes sorprenents. Una es va produir en la reunió del president català amb la vicegovernadora de l'estat, Eleni Kounalakis. Aquesta dona de seixanta anys, la primera a accedir al seu actual càrrec, filla d'un empresari grec de la construcció, és la segona de Gavin Newsom, el carismàtic governador californià que aspira a competir per la Casa Blanca. Kounalakis pertany al Partit Demòcrata i havia estat ambaixadora a Hongria durant el mandat de Barack Obama. Això va facilitar la interlocució amb Illa. Però un altre factor també hi va ajudar. Kounalakis és una enamorada de Barcelona. La coneix bé perquè fins i tot hi va viure un temps. Concretament al passeig de Sant Joan amb Aragó. La vicegovernadora recorda amb entusiasme la seva estada a Catalunya i li ho va expressar al president de la Generalitat.   

Vist i llegit

Judit Martín és un tros d'actriu. A l'Està Passant, el programa de TV3 que precedeix el TN, fa interpretacions magistrals amb la seva vis còmica i capacitat per interpretar determinats perfils. Dilluns va simular ser la Montse Milà, una professora d'escola que s'introduïa d'incògnit als Mossos com a torna per la infiltració policial a les assemblees de docents en vaga. El diàleg entre Martín i els dos presentadors de l'espai, Òscar Andreu i Queco Novell us farà passar una estona divertida. El podeu recuperar aquí.  

La perla del DOGC

Des d'alguns espais s'acusa els governs de comprar els mitjans privats amb subvencions que es presenten com arbitràries als que, malgrat el context advers, publiquen en llengua catalana o aranesa. N'hi ha com les de projectes, que han vist reduir el seu import fins a fer-lo molt menor, que sí que poden tenir un punt discrecional atès que es fa una valoració de les iniciatives de millora empresarial presentades. Les més importants doncs són les conegudes com a estructurals, i aquí manen les fórmules matemàtiques. Ahir es van fer públiques al DOGC les bases per als mitjans digitals. Complir el codi deontològic, que és aliè als pseudomitjans, òbviament, té enguany un plus i també el tràfic a portada i l'autoria de les notícies. La resta de variables són, com sempre, el tràfic i els treballadors contractats. Podeu consultar-ne aquí les bases.