El projecte de Tren Orbital ha monopolitzat el debat sobre infraestructures dels darrers dies, però la regió metropolitana ja disposa d'una línia de Rodalies que evita Barcelona. Es tracta de l'R8, un servei ferroviari que uneix Granollers amb Martorell passant per Sant Cugat i Rubí, però que està infrautilitzat: només té un tren per hora i sentit i unes connexions pèssimes amb les línies de FGC. “Això és l'autèntica línia orbital”, assegura l'arquitecte Manel Larrosa, portaveu de l'entitat Fem Vallès.
La línia del tren nuclear
L'R8 funciona des del 2011, però les vies feia trenta anys que existien. El 1982 va entrar en funcionament un ramal de mercaderies entre el Papiol i Mollet del Vallès. Es tractava precisament d'una infraestructura orbital per evitar el pas pel centre de Barcelona del denominat tren nuclear -que transportava els residus de Vandellòs cap a França- i altres combois de matèries perilloses.
La línia va incorporar la construcció d'estacions per a passatgers a Rubí, Sant Cugat, la UAB i al centre comercial Baricentro. Fins al 1995 no es va posar en marxa la que donava servei al campus de Bellaterra -amb un servei de llançadora de Barcelona- i una dècada més tard van fer-ho les dues primeres -amb el nom de Rubí Can Vallhonrat i Sant Cugat-Coll Favà- amb la creació de l'R7, línia que unia l'Hospitalet, Barcelona, Cerdanyola i Martorell.
Estacions mal connectades
Les estacions de Rodalies de Rubí i Sant Cugat estan als afores d'aquestes dues ciutats vallesanes. Tanmateix, l'element més crític és la pràctica impossibilitat de connectar amb les línies de FGC. “Malgrat que se'ls va advertir des de la Generalitat, l'Estat va situar-les lluny del punt de confluència”, es lamenta Larrosa.
És per aquest motiu, que fa molts anys que es reclamen dos intercanviadors a la zona d'Hospital General -per permetre la connexió amb l'S1- i de Volpalleres -amb l'S2-. Actualment, la distància entre les parades d'Adif i FGC són de 800 i 600 metres, respectivament.
“Caldrà veure els estudis informatius, però en el cas de Rubí és evident que s'haurà de construir una nova estació”, assegura l'enginyer Arnau Comajoan, membre de l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Considera que en el cas de Sant Cugat seria possible fer-ho allargar amb les actuals andanes, un fet que Larrosa nega. “Cal situar-la just a sota de l'encreuament”, explica en declaracions a Nació.
Del 2028 al 2031-2032
Aquests dos intercanviadors fa anys que es reclamen. Davant de la inacció de l'Estat, es van incorporar en l'acord entre el Govern liderat per Pere Aragonès i l'executiu espanyol de les anomenades encomanes de gestió. La idea era que el Ministeri de Transports assumís aquestes i altres obres, però que les executés la Generalitat.
L'acord es va signar el juliol de 2023 i pocs mesos després es va autoritzar la signatura dels convenis [veure nota de premsa]. Eren un total de 36 milions d'euros: 20 els havia de transferir l'Estat fins al 2027 i la resta, perquè afectava infraestructura d'Adif, els invertiria directament.
Tanmateix, el mateix pas es torna a produir l'octubre de 2025, ja amb Salvador Illa com a president. El Govern torna a “autoritzar la signatura del conveni per a la construcció de dos intercanviadors” [veure nota de premsa] amb un text pràcticament igual. En la roda de premsa, la consellera Sílvia Paneque va assegurar que la previsió era que “a partir del 2028 pogués ser una realitat”. “Finalment, s'ha pogut desencallar aquest acord gràcies al treball conjunt de les dues administracions. Serà una obra determinant per una distribució orbital de la mobilitat”, afegia en aquell moment la portaveu.
Tenint en compte que els projectes no havien avançat durant dos anys, la CUP va registrar una pregunta parlamentària per aclarir-ho. En la resposta, la titular de Territori assegurava que el termini d'execució eren de tres anys i de 12 mesos per la liquidació -un tràmit econòmic- “amb vigència màxima fins al 31 de desembre de 2029, tot i que subjecte a possibles pròrrogues si així fos necessari”.
Tanmateix, en la presentació del Tren Orbital, la millora de l'R8 -que també inclou la duplicació de freqüències- es considera la fase 0 de megaprojecte. Els terminis, sense que s'hagi explicat el perquè, s'allarguen fins al 2031-2032 i s'incorpora un tercer intercanviador amb l'R4 a Riu Sec, a tocar del nus d'autopistes que separa Cerdanyola de Barberà i Badia. Malgrat que el 2000 es va fer un primer estudi informatiu sense resultats, ara mateix el procés s'hauria de reiniciar de nou.
Els intercanviadors com a alternativa al Tren Orbital
Els intercanviadors entre l'R8 i FGC tenen un cost de 36 milions d'euros mentre que no s'ha anunciat la quantitat del de riu Sec, ja que no s'ha fet cap tràmit. L'aposta per reforçar aquesta línia també inclou, segons fonts de Territori, la duplicació de les freqüències, perquè actualment només hi ha un tren per hora i sentit.
“Aquesta és la línia orbital”, assegura el portaveu de Fem Vallès. En aquest sentit, considera que si s'acaba construint l'intercanviador de riu Sec, es garantia una bona connexió entre el Vallès Oriental i l'Occidental “sempre que hi hagués freqüències acceptables”. Tanmateix, es mostra molt crític amb com s'està tramitant: recorda que per aquell corredor també hi ha d'acabar passant quatre vies més, dues de mercaderies i dues d'alta velocitat, i que seria més ràpid i profitós a llarg termini construir intercanviadors provisionals. “S'està pensant des de Madrid i no hi ha una visió de futur”, lamenta Larrosa.
Els viatgers de la línia, per la seva banda, consideren que “parla del Tren Orbital està molt bé, però que ara mateix és fum”. Roger Cumeras, portaveu de la Plataforma d'Usuaris de l'R8, recorda que “tenen les pitjors freqüències de Rodalies”. En aquest sentit, lamenta que els intercanviadors s'endarrereixin fins al 2031-2032 i tampoc tenen un horitzó clar de quan es milloraran les freqüències.
“És la línia amb més potencial de Catalunya, però ara mateix és molt poc atractiva”, assegura Cumeras en declaracions a Nació. Des de la PTP, per la seva banda, es considera clau el projecte de l'R80. Una línia entre Reus i Girona sense passar per Barcelona, que fonts de Territori recorden que també inclou en el futur pla de serveis. “L'actual R8 es pot allargar fins a Sant Celoni o Vilafranca, però la clau implica aprofitar-la en aquesta clau regional”, explica Arnau Comajoan.
