El Tribunal Suprem (TS) ha acordat que la concessió de l'eutanàsia pugui ser recorreguda per persones amb una "vinculació particularment estreta" amb el sol·licitant. Així ho ha decidit la sala del contenciós administratiu aquest dimarts, que també ha desestimat el recurs presentat per la Generalitat contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va reconèixer a un pare la legitimitat per recórrer judicialment la concessió de l'eutanàsia al seu fill, major d'edat. La decisió del ple s'ha aprovat per majoria -de 23 magistrats a nou- i la sentència es donarà a conèixer els pròxims dies.
El debat també s'ha produït després del cas de Noèlia, una jove de 25 anys paraplègica i amb una pèrdua d'autonomia severa i dolor crònic que el passat mes de març va rebre l'eutanàsia que havia demanat dos anys abans. El Suprem va avalar-ne la mort assistida després d'un periple judicial impulsat pel pare, representat per Abogados Cristianos, que la va mantenir amb vida 601 dies malgrat la seva voluntat.
La Fiscalia del Suprem es va mostrar partidària que els parents més directes d'una persona puguin recórrer una eutanàsia sempre que existeixi un "intens vincle afectiu", però no pas grups o associacions sense interès directe.
El cas paradigmàtic
El cas paradigmàtic, però, es remunta al juliol del 2024, quan el Comitè de Garanties i Avaluació, l'organisme d'experts sanitaris i juristes de la Generalitat encarregats d'estudiar les peticions d'eutanàsia, va donar el vistiplau a la mort digna d'un home de 55 anys i va ordenar la seva aplicació. L'home havia sofert tres ictus i dos infarts el 2020, 2021, 2022, amb un quart ictus el 2024, després de deixar la medicació. Això li va causar importants seqüeles que afecten la seva mobilitat i parla.
Després de rebre l'aval mèdic a l'eutanàsia, el pare del pacient va recórrer davant el jutjat contenciós administratiu. Va al·legar que el seu fill pateix problemes de salut mental i que, malgrat que és cert que senti dolor, creu que amb el degut tractament i pautes mèdiques pot suportar-ho. Els metges que van avaluar el fill, però, han descartat qualsevol patologia mental, com ja ho feia la magistrada.
Si bé, el pare va recórrer contra el permís d’eutanàsia al·legant que el fill no estava capacitat per prendre aquesta decisió. El jutjat va dir que sí que ho està i va establir que el pare no s’hi podria oposar més, a banda de recordar que pare i fill no mantenen cap relació i que el pacient va demanar no comunicar l’eutanàsia a cap parent o amic.
El recurs de la Generalitat
En el seu recurs, la Generalitat va al·legar que la llei d'eutanàsia no preveu cap legitimació expressa a tercers per recórrer la concessió o denegació de la prestació d'eutanàsia. Així, l'executiu català va considerar pertinent un pronunciament del Tribunal Suprem, ja que la qüestió plantejada podia afectar un gran nombre de situacions. Entre el 2021 i el 2024, segons apunten en l'escrit, es van realitzar a Catalunya 824 sol·licituds de prestació d'eutanàsia i se'n van autoritzar 445, un 54% del total.
En resposta al recurs de la Generalitat, la Fiscalia va donar suport al fet que els parents més directes d'una persona puguin recórrer una eutanàsia sempre que existeixi un "intens vincle afectiu". Va precisar que no és suficient amb la relació biològica o familiar.
