El passat 29 d’abril a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, el Dr. Joan Masnou ens va regalar la seva lliçó de jubilació: “El Viatge a la frontera”. Immersos en una societat líquida, amb desassossec sistèmic, el seu testimoni professional, de vida i les seves reflexions ens aporten vida Intel·lectual, necessària com un bàlsam. El Dr. Pere Quer, encomiasta de Dr. Joan Masnou i Suriñach, va resseguir la seva la biografia professional en la perspectiva del context de cada moment. Joan Masnou es va titular en Filologia Anglesa.

Feia traduccions diverses, moltes d’informàtica domèstica, que havia de compaginar amb classes d’anglès a instituts del Ripollès, entre el 1983 i el 1989. L’any 1989 començà a col·laborar amb EUMO Editorial de l’embrionària Universitat de Vic i va iniciar la docència d’anglès als graus en Ciències Empresarials i Enginyeria Tècnica d’Informàtica. La seva vinculació a la Universitat de Vic, des del 2014 Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ha durat 37 anys.

La docència ha sigut la seva vocació, diu ell mateix, el seu refugi i durant molts anys l’assignatura Internacional Bussiness Culture, tractant el diàleg i la influència entre cultures ha marcat un camí molt abans dels debats actuals. El seu lideratge del projecte “Alliance for Croos-Cultural Understanding” amb la Universitat d’Arkansas per fomentar intercanvis. La seva recerca s’ha centrat a estudiar les eines lexicogràfiques en l’aprenentatge de les llengües i la interculturalitat, aplicada a la literatura i als negocis. El seu vincle amb la Universitat d’Amsterdam, Amsterdam School for Cultural Analysis, va permetre treballar sobre la geopolítica literària dins el camp dels estudis culturals.

L’extensa gestió dins la UVic-UCC el va portar a crear l’Aula d’Aprenentatge de Llengües, l’Escola d’idiomes, Vicerector de Formació Contínua, d’Internacionalització, de la Comunitat Universitària des del 2006 al 2019. Dos projectes amb èxit són la Júnior University i el programa Study Abroad.  L’any 2018, per renúncia del Rector escollit per motius sobrevinguts personals, assumí les funcions durant set mesos de Rector. El Dr. Masnou és l’essència del sentit de la Universitat acompanyar a ser persones i professionals. En la seva lliçó de jubilació el Dr. Masnou ens porta a explorar, amb solvència Intel·lectual, els conceptes simbòlics de viatge  a  la frontera. El viatge a la frontera expressa la seva intencionalitat intel·lectual, de vida, a transitar des de les humanitats, la literatura cap a punts de trobada amb les ciències i les ciències socials.

La frontera es pot percebre o concebre com a separació, límit o com espai de transicions, de contacte, d’hibridació. La frontera pot ser espai de trobada, dels dubtes, de les contradiccions per  construir camins complexos. Ens ensenya, descriu a Janus, deïtat exclusivament romana, el déu de les dues cares, cares que miren en direccions oposades. La mateixa cara inclou alhora el començament (joventut, canvi, incerteses) i el final (maduresa, vellesa, memòria i experiència). Inicis i finals. Passat i futur. Portes i portals.

Estem davant d’un món, d’una societat totalment polaritzada, un o altre, amb difícils espais de trobada. Semblem determinats a escollir en binari. Lletres o ciències. Llengua o literatura. Cinema o arts plàstiques. Cultura o cultura popular. I alhora, contradictòriament ho volem tot, el cotxe més veloç i més segur, sopa ràpida com l’escudella, informació continuada i coneixement…

El Dr. Masnou proposa d’acostar els diferents corrents culturals. Ens recomana rellegir Charles Percy Snow (1905-1980), químic i novel·lista anglès, que va descriure la teoria de les dues cultures (1958) que representaven la vida Intel·lectual de la societat occidental, la ciència i les humanitats. La seva preocupació era la creixent divisió entre elles era el gran obstacle per resoldre els problemes del món. El Dr. Wolf Lepenies, nascut l’any 1941, és un prestigiós acadèmic, sociòleg, politòleg i autor alemany defensa la necessitat d’hibridar les tres cultures, la científica, les humanitats, i les ciències socials (economia, sociologia, història, geografia, ciències polítiques, l’antropologia, la pedagogia i el dret).

El Dr. Masnou, recordant al Dr. Llorenç Soldevila (1950-2022) indica com la geografia literària indica com la identitat és cultural i social alhora. El Dr. Masnou considera que les ciències s’han acostat més a les humanitats que a la inversa. La medicina, com a exemple, des de l'ètica, intenta sumar ciència, tecnologia, art-ofici i humanisme. 

En una societat actual on la tecnologia governa les nostres vides i les tecnologies de la informació i la comunicació ens ajuden i segresten alhora, el debat de la necessària formació holística, independentment de la professió o ocupació, ha d’hibridar les ciències, les humanitats i les ciències socials. Obliga a repensar l’educació al llarg de la vida i molt especialment, a la Universitat. Com transversalitzar matèries entre graus, en àmbits? David Bueno en “L’art de ser humans”, proposa un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que ens defineix com a persones, la nostra percepció del món, de nosaltres mateixos i als altres. 

En una conversa amb la Dra. Arimany, doctora en economia de la UVIC-UCC, vàrem compartir els missatges del papa Lleó XIV en un discurs recent a la Universitat de la Sapienza de Roma. Demana la Universitat que formi artesans de la pau, amb els valors de la democràcia, amb abordatge racional i humanista de la complexitat, de la sàvia memòria, de la custòdia de  la justícia. Passió per la bellesa i recerca la veritat. 

El Dr. Masnou ens interpel·la com diu Richard Ford, escriptor anglès, a defensar la vida Intel·lectual que alguns poders polítics i econòmics volen minimitzar. La literatura, diu Ford, consisteix no a donar respostes sinó en plantejar preguntes adequades. La identitat del jo i de la comunitat és social i cultural. Les geografies literàries han fet una aportació en aquest sentit. També la geografia humana descriu comportaments socials i culturals.

Recordo en la dècada del vuitanta com el geògraf David Harvey va descriure en mapes l’expansió de la infecció del VIH/SIDA a les ciutats americanes. Sí, acceptem que la frontera és l’espai i temps majoritari de les nostres vides i comunitats cal hibridar la mirada científica, humanística i social, els estudis interculturals. Els bons professors com els autors literaris, sempre ajuden a trobar plaer en el debat, en la lectura. Gràcies.