Quan Salvador Illa va prometre el càrrec el 10 d'agost de 2024, ho va fer amb un mandat clar: el d’obrir una nova etapa per Catalunya. La constitució d’un govern socialista, amb acords d’investidura amb ERC i els Comuns, orienten aquesta nova etapa en clau de progrés. Dos anys després, els socis d'investidura ho són també en l’aprovació del pressupost de la Generalitat. Es pot afirmar que, malgrat les lògiques discrepàncies, el govern socialista en minoria s’assenta sobre una aritmètica parlamentària en què les diverses tradicions de l’esquerra catalana són majoritàries.

Aquesta circumstància permet l’aprovació d’iniciatives legislatives i el desplegament de polítiques públiques que, tot adreçant-se al conjunt de la població, volen contribuir a millorar les condicions materials de les majories socials del país, de les classes populars i treballadores. En un context internacional i europeu com l’actual, es pot ben dir que l’existència d’un govern progressista i d’una cambra legislativa amb una majoria d’esquerres va un xic contra el corrent.

De fet, hi ha qui veu en el govern de coalició progressista a Espanya —investit gràcies a una majoria parlamentària on no totes les formacions que la conformaren s’adscriuen a l’esquerra— una mena de darrer bastió contra l’avanç de l’extrema dreta. El mateix es podria predicar del govern català actual i de la majoria parlamentària que li ha permès aprovar el pressupost d’enguany.

M’agrada més pensar-hi, en canvi, com l’avantguarda de la represa. Però això dependrà en gran mesura de la capacitat de cadascuna de les formacions d’esquerres de saber apreciar l’oportunitat que se’ns presenta i la responsabilitat que comporta.

Els reptes del país són molts, les catalanes i els catalans ens exigeixen que ens fem útils per afrontar-los i assolir èxits col·lectius. Per bé que hem trobat dificultats, el cert és que la col·laboració entre forces progressistes ha començat ja a donar alguns fruits.

En primer lloc, ha facilitat l’estabilitat institucional necessària per poder afrontar els reptes estructurals del país. S’estan prenent decisions que, en alguns casos, feia massa temps que estaven pendents. Pensem, sense anar més lluny, en la transició ecològica, en les energies renovables o en les inversions necessàries per augmentar la resiliència hídrica de Catalunya davant nous episodis de sequera.

En segon lloc, s’ha assolit un important acord per un nou model de finançament, complint un dels principals acords d’investidura, com un acord per una condonació parcial del deute. Cal aprovar-los ara al Congrés, i és imprescindible comptar amb totes les forces parlamentàries catalanes per fer-ho. No s’entendria que no es mobilitzessin tots aquests recursos addicionals per contribuir a la millora dels serveis públics a Catalunya.

Aquests recursos es podrien així afegir als que agilitza i allibera l’aprovació del pressupost de la Generalitat del 2026, una important fita assolida per la majoria d’esquerres al Parlament de Catalunya, després de negociacions llargues i complexes.

El pressupost contempla més inversió que mai en salut, educació, drets socials o habitatge, per posar alguns exemples. Permetrà desplegar amb més potència el pla de barris i viles, tan important per a la cohesió social, però també el nou pla de pobles, afavoridor de la cohesió territorial del país.

Una altra fita és la d’haver impulsat com mai la política d’habitatge de la Generalitat. Catalunya compta amb el pla d'habitatge públic més ambiciós de tot l'Estat. Els programes de les tres forces que van prestar suport a la investidura de Salvador Illa, així com els acords d’investidura mateixos i també els assolits per afavorir l’aprovació dels pressupostos, han posat tot l’èmfasi en l’habitatge. Tot, alhora, arreu. Aquest lema descriu bé les polítiques que estem posant en marxa, en aquesta legislatura, en matèria d’habitatge.

En matèria d’infraestructures, per primer cop en molts anys s’està invertint i executant obra al ritme necessari per revertir anys de desinversió en l’àmbit de Rodalies. L’acord pressupostari suposa també la recuperació de grans inversions ferroviàries com ara la línia orbital. S’ha presentat una ambiciosa planificació, amb l’Estratègia Ferroviària de Catalunya i el Pla de Serveis Ferroviaris. A això cal sumar-hi el traspàs de Rodalies a la Generalitat, acordat en aquesta legislatura.

S’ha assolit un Pacte Nacional per la Llengua, que ha de servir de full de ruta per incrementar significativament tant el coneixement com l’ús social de la llengua catalana, amb un finançament sense precedents per fer-lo efectiu.

S’ha escomès la reforma i modernització de l’administració pública, en combinació amb un esforç per la simplificació administrativa, la reducció de càrregues burocràtiques sense disminució de les garanties, així com per la facilitació de la relació de la ciutadania amb l’administració, per exemple a través de la introducció de l’anomenat "dret a l’error".

S’ha acordat també un increment històric de la plantilla de Mossos —fins a 25000 efectius—, la creació de fins a 181 noves unitats judicials i de fins a 35 noves places de fiscalia a Catalunya.

L’economia catalana creix per sobre de la mitjana europea Catalunya —prop del 3% el 2025 i una previsió del 2,3% pel 2026— amb rècords d'ocupació i d’afiliació a la seguretat social i amb un atur en el seu nivell més baix des de novembre de 2007.

Aquest context econòmic favorable permet el desplegament de polítiques transformadores ambicioses. De nosaltres depèn aprofitar-ho per assolir una rere l’altre noves fites que millorin la vida quotidiana dels catalans i les catalanes. Aquesta ha de ser la nostra contribució per canviar el signe del temps presents.