La pròrroga de la vida útil de la central nuclear d’Almaraz fins al juny de 2030, acordada pel Consell de Ministres recentment, sols sorprèn a qui no estigui atent als gestos. L’informe del Consell de Seguretat Nuclear avala que les instal·lacions es troben en situació favorable per concedir l’allargament de la vida de la central que havia estat recurrentment demanada per plataformes veïnals alienes a ideologies, sols centrades en el fet obvi que la sostenibilitat econòmica de la zona passava per la de la seva fonamental font de treball i ingressos.
Era d’esperar que si fins ara havia funcionat, ara que sembla que ja no es demonitza tant aquest tipus d’energia, aquesta decisió s’acabaria prenent en benefici de l’empresa que la gestiona, de la població directament interessada i de la sobirania energètica del país. Si per això s’havia de canviar d’opinió, ja en som experts perquè no seria la primera vegada.
Una central nuclear és probablement el cas més cridaner d’eliminació de l’efecte NIMBY que solen provocar les infraestructures col·locades en proximitat a nuclis de població. Ningú vol a prop una deixalleria, un abocador, un centre de menors o una narcosala, però les nuclears juguen en una altra lliga.
En aquest cas, els habitants d’Almaraz saben que els efectes perjudicials que pogués generar una eventual fuga o sinistre foren els mateixos en els pobles de la vora i que, en canvi, les rendes rebudes pels beneficis de la central i la feina generada al seu entorn no serien per a ells. Una mica el mateix que succeeix a Susqueda, municipi tan petit com ric gràcies al pantà. En una situació encara més surrealista es troba el Prat de Llobregat, que en termes administratius allotja port, aeroport i un gran centre comercial, però els efectes perjudicials van a parar a altres municipis.
Sigui com sigui, Almaraz ha esdevingut també símbol dels nous temps pel que fa a l’energia nuclear. La Comissió Europea ja va requalificar-la com a verda, en una òptica netament subjectiva que mirava de reüll la quantitat de centrals que aplega França, mentre era sacsejada pels diferents conflictes amb Rússia i a l’Orient Mitjà.
La possibilitat que Espanya prescindeixi de l’energia nuclear s’allunya en proporció a la creixent inestabilitat geopolítica, el que acaba conduint els països a una curiosa “prioritat nacional” en matèria energètica. Sobirania fora el terme més adient, i des d’aquest punt de vista, Ceuta i Almaraz, en el fons, són la mateixa cosa.