Aquest estiu, a diferents punts d’Europa, una de les novetats causades per l’escalfament climàtic és que l’herba ha passat a ser groga com no s’havia vist abans. S’han viralitzat les imatges de Londres, però està passant a diferents països: Anglaterra, Bèlgica, França, Països Baixos... L’explicació l’hem de trobar en una gran sequera, en l’augment de les temperatures... Els fenòmens meteorològics extrems d’allò que anomenem canvi climàtic.
No és l’única evidència d’aquest gran repte que tenim, però aquest estiu la combinació de parcs i camps grocs o marrons en lloc de verds, juntament amb l’augment considerable de les temperatures de manera continuada i els incendis, està fent ben present en diferents parts d’Europa els perillosos canvis que vivim.
A casa nostra portem un estiu de rècord de temperatures, un estiu on les anomenades onades de calor, presentades sempre com un període excepcional s’han convertit amb habituals. Un estiu que quan tinguem les dades definitives serà també de rècord pel que fa a les morts vinculades a la calor.
I què hem escoltat per part de governants i persones que actuen des de la representació política? Quin partit està parlant d’allò que la ciència ens demana fer? Quina institució exposa a la ciutadania que aquesta realitat que patim aquest estiu ens ha d’obligar a canviar com no ho hem fet fins ara? Després de constatar l’evolució de l’escalfament global d’aquestes dues darreres dècades, hem de continuar amb “a l’estiu fa calor”. És clar que fa calor, hi ha incendis, sequera... Però en fa i n’hi ha massa més.
On són els governs i els partits que exposen mesures concretes que hem d’executar ja per reduir les emissions que causen l’escalfament global i el canvi climàtic? On són? Qui ho està fent?
Veiem què està passant amb el Plater. El pla territorial sectorial que vol ordenar la implantació de les energies renovables a Catalunya arribarà, si arriba, molt tard i, segons sembla, molt malament. El Plater està molt verd. La descarbonització és un procés que cap govern català ha assumit fins ara amb la urgència que té. I ara estem en un punt on costa avançar per la falta d’acords. Una falta d’acords que pot estar motivada principalment per la falta de consciència de la magnitud dels problemes i reptes que ja patim i per la dificultat per deixar de pensar sense prioritzar la vida.
Els propers mesos, pocs, els menys possibles, haurien de servir per tenir els debats científics i polítics que no hem tingut i actuar ja. Tal com va passar amb la pandèmia, necessitem actuar decididament ara. No demà. No actuar ara significa més morts i més malestar cada dia. Hem d’actuar a partir del que ens diu la ciència i prioritzant les vides per sobre dels interessos econòmics. Aquest és un dels grans canvis que la nostra societat haurà de fer si vol continuar. La política és imprescindible per fer-ho, però ha d’actuar de maneres diferents a com ho està fent. Les resistències a canviar són grans, enormes. Per desconeixement, incapacitat, interessos a molt curt termini...
Però hem de canviar i ho hem de fer ja. Hem de canviar decididament entenent que no podem produir, consumir o desplaçar-nos com ho hem fet les darreres dècades. I hem d’entendre i assumir que això no ens farà viure pitjor, ens farà viure millor: treballarem per deixar de fer mal a les nostres vides.