17 d'agost de 2023: Junts arriba a un dels primers grans acords amb el PSOE i aconsegueix el compromís amb l'oficialitat del català a Europa a canvi de situar Francina Armengol com a presidenta del Congrés i donar el tret de sortida a la legislatura. Tres anys després, el govern espanyol no ha aconseguit convèncer els estats membres de la Unió Europea. Públicament, l'Estat transmet que és "qüestió de temps" que tots li donin el vistiplau, però la realitat és que l'assumpte no es porta a debat i votació des de fa més d'un any i que el calendari electoral -amb la previsible arribada de PP i Vox a la Moncloa- és una amenaça cada cop més real.
Fa tot just un any, el govern espanyol va presentar una nova proposta als estats, que ja no va ser vista amb bons ulls, fet que va irritar Espanya, i des de llavors ja no s'ha tornat a posar sobre la taula. L'últim pronunciament del govern espanyol va ser al juliol. Llavors el secretari d'Estat de la Unió Europea, Fernando Sampedro, recalcava que el fet que no estigui en l'agenda de la reunió de ministres des de fa un any "no vol dir que no continuï sobre la taula i entre les prioritats màximes" del govern espanyol. Per a Sampedro, era "un tema d'oportunitat i de temps" i deia que "quan es donin les circumstàncies" ho sotmetrien a votació.
L'última proposta ferma de l'Estat
Per intentar convèncer la resta d'estats membres, l'any passat, el govern espanyol va posar sobre la taula una proposta d'implementació parcial i progressiva de l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec. D'acord amb el text, en un primer moment només es garantiria la traducció al català dels reglaments aprovats pel Consell de la UE i el Parlament Europeu. La resta d'obligacions que comporta l'oficialitat d'una llengua quedarien suspeses fins que el Consell de la UE -els estats membres- ho decidissin en futurs debats. La proposta es basava en el reconeixement del gaèlic el 2005, l'última llengua a ser declarada oficial a la UE i que va necessitar 17 anys per aconseguir la plena implementació de la seva oficialitat.
Per evitar que s'obri "la capsa de Pandora", tal com temen alguns països -com els bàltics amb el rus-, l'executiu de Pedro Sánchez va introduir en la seva proposta per modificar el reglament que fixa el règim lingüístic de la UE un llistat amb set "requisits estrictes" que haurien de complir-se en cas que altres estats presentin en un futur sol·licituds d'estatus oficial per alguna llengua. Aquests condicionants només els compleixen el català, l'euskera i el basc a tot el continent. Pel que fa a les despeses derivades de l'oficialitat del català, el govern espanyol ha deixat clar des d'un principi -i s'ha compromès ha deixar-ho per escrit- que les assumiria.
L'Estat i el Govern apunten cap al PP
No és cap secret que en l'encallament de la qüestió hi juga un rol determinant el PP. Els populars van reconèixer al maig del 2024 que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, havia fet trucades a executius amics per dir-los que no donessin suport a la proposta. L'únic objectiu: torpedinar les relacions dels independentistes amb Sánchez i fer-li més complicada la legislatura. És el que recordava a l'abril el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, quan va dir que no hi ha cap estat de la UE que vulgui vetar l'ús del català: “Serà oficial perquè tots els estats ja m’han dit que no ho vetaran, però necessiten temps”. I demanava al PP que deixés de “sabotejar” la iniciativa movent fils a Europa.
També el Govern apunta cap a la responsabilitat del PP. No han estat poques les ocasions en què el president Salvador Illa o el conseller de Política Lingüística Francesc Xavier Vila han demanat al PP català i al seu líder Alejandro Fernández que insti Feijóo a tornar a trucar els seus socis europeus i demanar-los que desbloquegin el veto a l'oficialitat. Plataforma per la Llengua sí que es mostra crític amb el rol jugat per part del govern espanyol i considera que no ha negociat com calia davant Europa: "Han demostrat que l'oficialitat mai ha estat una prioritat real", apunta Òscar Escuder, en declaracions a Nació.
Ni amb presidències amigables ni amb l'apropament d'Alemanya
Més enllà que la qüestió no ha anat a debat, hi ha hagut dos elements que s'han mogut en els últims mesos. El consell de la UE té presidències rotatòries i no han estat poques les ocasions en què li ha tocat el torn a països que des del principi han vist amb bons ulls l'oficialitat del català. Són els casos, per exemple, primerament de Dinamarca i actualment d'Irlanda. Tots dos països, de fet, ja han donat l'aval a l'oficialitat, s'han obert a treballar per la qüestió durant els seus mandats de sis mesos i a ajudar el govern espanyol en tot el que fos possible. Però les presidències amigables amb la qüestió tampoc han estat suficients per accelerar-la.
L'altre element que tampoc ha servit per guanyar l'oficialitat és l'apropament d'Alemanya. Espanya i el país teutó van acordar el passat octubre obrir un diàleg bilateral per tractar l'oficialitat del català a Europa, però l'endemà sortia el govern alemany a deixar clar que això no suposava un canvi de posició. El moviment va quedar més en un gest a la desesperada de Sánchez per evitar el trencament amb Junts que no pas amb un efecte real. L'Estat tenia l'esperança d'aconseguir el vistiplau a la qüestió amb l'intercanvi d'alguna carpeta rellevant per als alemanys, però això no s'ha produït. Sigui com sigui, un desbloqueig alemany podria provocar un arrossegament de la resta de països reticents.
El calendari electoral fa entrar en risc l'oficialitat
Amb tot plegat, la qüestió no ha anat a debat i votació en tot el curs polític actual i com a mínim, el calendari se'n va ja al setembre. I altre cop, no està garantit ni el debat ni la votació. En tot cas, el que queda clar és que el cronòmetre juga a la contra des de fa temps. No tant pels tempos europeus, ja que l'oficialitat es decideix en òrgans permanents i on l'únic canvi pot ser de ministre -i de partit polític- en algun país. Sinó perquè el calendari electoral a l'Estat ja està molt a prop d'arrancar i no crida a l'optimisme per la qüestió.
Les enquestes dibuixen una fi d'etapa i una més que probable arribada del PP a la Moncloa, i qui sap si de la mà de Vox. Si els populars fa tres anys que treballen per bloquejar l'oficialitat a través dels seus amics europeus, res fa pensar que manant a l'Estat impulsarien la qüestió. Així doncs, el govern de Sánchez té tot just uns mesos per complir amb allò pactat amb l'independentisme abans que mori la legislatura. No és, de fet, l'única qüestió pactada per Junts o ERC que no s'ha resolt encara.
Qui està a favor i en contra de l'oficialitat del català?
Els passos fets fins ara han fet moure alguns països en favor de l'oficialitat, però cal unanimitat abans de votar. Albares deia fa uns mesos que queden set països per convèncer perquè, malgrat no estar en contra, encara mostren reticències: serien Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, la República Txeca i Finlàndia, tot i que d'altres havien expressat dubtes o bé no s'havien posicionat. Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre.
