Dinamarca reitera el seu suport per aconseguir l'oficialitat del català a Europa i ha afirmat que ajudarà el govern espanyol "en tot el que pugui" per assolir-ho. L'ambaixador danès a l'estat espanyol, Michael Braad, ha afirmat aquest matí de dimarts que treballarà perquè hi estiguin d'acord tots els estats membres de la Unió Europea.
Braad ho ha reiterat en una roda de premsa per presentar les prioritats de Dinamarca durant la presidència de torn del Consell de la UE. "Sé com és d'important per Espanya i Catalunya. El meu govern és conscient", ha afirmat. Espanya va tornar a demanar que l'oficialitat del català, el basc i el gallec s’abordés en la pròxima reunió de ministres de la Unió Europea, prevista per al 18 de juliol.
L'ambaixador ha admès "molts contactes a nivell ministerial" de cara a la reunió de ministres d'Afers Europeus de la setmana vinent en què es tornarà a portar la qüestió i ha afirmat que el govern espanyol "està treballant intensament" per esvair els dubtes dels estats. Tot i la nova votació, segueix havent-hi dubtes de si aquesta vegada serà la bona.
Els socis europeus continuen veient amb reticència canviar els tractats per fer oficial el català, i creuen que legalment serà complicat que Espanya pagui els costos de traducció i interpretació. A banda, hi ha la por compartida a què l'oficialitat del basc, el català, i el gallec faci renéixer reivindicacions d'altres comunitats lingüístiques minoritzades.
Fa vuit dies, la ministra danesa d'Assumptes Europeus, Marie Bjerre, reconeixia que "no veia cap canvi des de la darrera vegada que ho van discutir" amb els altres estats membres. Ho va explicar en una roda de premsa celebrada a Aarhus, en el marc de l'inici de la presidència rotatòria per part de Dinamarca al capdavant del Consell de la UE.
18 de juliol, nou intent
El del 18 de juliol serà el segon intent, després de la votació ajornada del 27 de maig. Aquell dia Espanya va comptar amb el suport de Portugal, Bèlgica i Hongria, però prop d'una desena de països es van mantenir reticents. Alemanya i Itàlia, del bloc conservador i ultraconservador, respectivament, van demanar tirar la pilota endavant, com Suècia, Finlàndia i almenys cinc països més.
Un altre dels elements importants de l'ajornament de finals de maig va ser el rol del PP. Alberto Núñez Feijóo va trucar personalment primers ministres per indicar-los que la mesura no era pertinent. Després de l'ajornament de la votació, el dirigent popular va indicar que cal tornar al "consens lingüístic" a Catalunya, i va reclamar que el castellà sigui respectat en l'àmbit de la docència. Caldrà veure quin paper juguen els populars ara.
