Dinamarca no veu canvis en la postura dels països de la Unió Europea (UE) sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec respecte a la darrera reunió ministerial on es va tractar l'assumpte, celebrada el passat 27 de maig. "No veig cap canvi des de l'última vegada que ho vam discutir", ha reconegut la ministra danesa d'Assumptes Europeus, Marie Bjerre, en una roda de premsa celebrada a Aarhus, en el marc de l'inici de la presidència rotatòria per part de Dinamarca al capdavant del Consell de la UE.

No obstant això, la dirigent ha apuntat que el seu país "respecta" la decisió d'Espanya de tornar a elevar la qüestió al Consell d'Afers Generals del pròxim 18 de juliol i assegura que Copenhaguen "no obstaculitzarà" la proposta espanyola. "Respectem que Espanya desitgi introduir-ho a l'agenda, però no veiem que s'hagin produït grans desenvolupaments entre els països que donen suport o que no donen suport a la qüestió", ha reblat Bjerre.

Les paraules de la ministra danesa arriben just després que el país, a petició de l'Estat, introduís l'oficialitat del català, el basc i el gallec en l'agenda de la pròxima reunió de ministres d'Afers Exteriors de la UE, prevista per al divendres 18 de juliol. Aquesta serà la primera reunió del Consell d'Afers Generals -l'espai on es tracta l'oficialitat de les llengües- sota la presidència danesa del Consell, que des de l'1 de juliol ha pres el relleu de Polònia com a mediador en les discussions. En el darrer debat sobre l'oficialitat, Dinamarca va ser un dels països que es va mostrar a favor de la proposta.

El del 18 de juliol serà el segon intent, després de la votació ajornada del 27 de maig. Aquell dia Espanya va comptar amb el suport de Portugal, Bèlgica i Hongria, però prop d'una desena de països es van mantenir reticents. Alemanya i Itàlia, del bloc conservador i ultraconservador, respectivament, van demanar tirar la pilota endavant, com Suècia, Finlàndia i almenys cinc països més.

Tot i la nova votació, segueix havent-hi dubtes de si aquesta vegada serà la bona. Els socis europeus continuen veient amb reticència canviar els tractats per fer oficial el català, i creuen que legalment serà complicat que Espanya pagui els costos de traducció i interpretació. A banda, hi ha la por compartida a què l'oficialitat del basc, el català, i el gallec faci renéixer reivindicacions d'altres comunitats lingüístiques minoritzades.