La votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, prevista per a la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals de la UE del 27 de maig, està en dubte per les reticències d'una desena d'estats. El govern espanyol va demanar incloure l'oficialitat de les tres llengües oficials a l'Estat en l'agenda de la reunió i, per ara, consta com a punt de discussió i adopció. Tanmateix, quan queda menys d'una setmana perquè se celebri la reunió, fonts diplomàtiques consultades per l'ACN posen en dubte que la qüestió se sotmeti a votació per la manca d'unanimitat entre els 27. Per ara, Espanya comptaria amb el suport de Portugal, Bèlgica i Hongria, però prop d'una desena de països es mantenen reticents.
Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia -que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025- va assegurar a principis d'any que l'oficialitat del català, el basc i el gallec es tornaria a tractar si hi havia la "voluntat" ministres d'afers europeus dels 27 estats membres, que l'han d'avalar per unanimitat. La qüestió va elevar-se per primer cop a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, l'estatus oficial de les tres llengües no ha tornat a la taula des del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l'Estat- va plantejar-ho per última vegada.
Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d'Hongria, Espanya no va sol·licitar tornar a tractar la qüestió. I és que diversos estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra de donar llum verda a la qüestió durant les vegades que s'ha discutit al Consell de la UE. Davant els dubtes d'alguns estats, Espanya es va comprometre a assumir els costos de totes les despeses derivades de l'oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.
El govern espanyol reactiva el debat
Fa poc menys de dues setmanes, el govern espanyol va tornar a sol·licitar que l'oficialitat del català, el basc i el gallec torni a l'agenda del Consell d'Afers Generals després de més d'un any. Per tirar endavant, els 27 estats membres haurien de votar a favor d'ampliar la llista de llengües oficials de la UE. Tanmateix, fonts diplomàtiques asseguren que en la primera reunió de preparació a escala tècnica de la pròxima reunió, celebrada a Brussel·les la setmana passada, prop de 10 estats membres van expressar reticències sobre la qüestió.
Els dubtes continuen estant relacionats amb la viabilitat de donar a les tres llengües l'estatut d'oficial d'acord amb els Tractats de la UE o sobre les despeses econòmiques derivades de l'oficialitat. El govern espanyol ha evitat confirmar si preveu mantenir la votació o si es planteja demanar que es retiri davant la manca de suports i, ara, països com Alemanya o Finlàndia continuen analitzant la mesura i fixaran la seva posició en els pròxims dies.
