La preocupació per poder viure a una llar ho ha inundat tot. És el resultat de la manca d'habitatge públic, però també d'una acumulació de decisions executades durant les darreres dues dècades, tant des de l'administració com des del sector financer i immobiliari. Aquesta és una de les conclusions més evidents del curs polític que es tanca aquest estiu. A Barcelona s'acaba de batre el rècord històric de preocupació per l'accés a una llar. Un de cada tres ciutadans pensa que és el principal problema de la capital catalana. El mateix maldecap repeteix com a preocupació més rellevant tant a Catalunya com a l'Estat. Davant l'evidència, els governs de les diferents administracions han intentat abordar-ho, cada vegada amb més pressa. A Nació fem un repàs dels moviments en matèria d'habitatge dels darrers mesos, tant d'allò fet com d'allò pendent.
Aquest dimecres la Generalitat anunciava "l'activació" d'una desena de projectes a Barcelona per construir, després d'anys sense fer-ho, gairebé 600 pisos públics nous. L'actualització del projecte -que inicialment prometia més de 1.700 habitatges socials, la majoria dels quals encara es desconeix la localització i el calendari- segurament tanca la temporada política dels grans anuncis en habitatge. Entremig, però, hi ha hagut moviments legislatius, noves propostes polítiques i protestes rellevants a peu de carrer. Tot plegar deixa un curs vinent encara centrar en la qüestió habitacional.
Acord català pel lloguer de temporada i habitacions
Fa temps que a Catalunya s'assenyalava un canvi anòmal en el mercat del lloguer: cada vegada hi havia més anuncis d'arrendaments en què s'indicava que el contracte era per mesos i no per un mínim de cinc anys, com era habitual. També començaven a créixer els casos d'edificis en què s'expulsava veïns històrics, no renovant-los el contracte de lloguer, i s'aprofitava per fragmentar un pis en diverses habitacions. Així, s'optava pel mètode del coliving, que implica llogar diverses habitacions d'un sol habitatge. La clau, però, és que qualsevol d'aquestes dues opcions serveix per saltar-se el topall del preu del lloguer que estableix la llei. És un desviament permès. I el mercat privat, buscant maximitzar beneficis, s'hi ha bolcat.
Davant d'aquesta realitat -que ja havien advertit prèviament els col·lectius pel dret a l'habitatge que passaria si no es regulava contra aquests forats a la llei espanyola d'habitatge-, el moviment més rellevant s'ha produït al Parlament de Catalunya. El Govern de Salvador Illa, del PSC, ha modificat la seva postura inicial sobre la regulació dels lloguers de temporada i habitacions, i s'ha mostrat partidari d'aplicar el mateix topall que a la resta de pisos que s'arrenden als municipis declarats zona tensa. Tot plegat es va formalitzar amb un pacte polític que va incloure ERC, Comuns i CUP. Ara, però, s'espera que a la tardor -setembre o octubre- es materialitzi l'entesa amb un projecte de llei. De moment, el sector immobiliari encara pot fer i desfer amb les fórmules del lloguer de temporada i per habitacions. Els passos possibles en el Congrés dels Diputats són més incerts, tant en el calendari com amb la contundència de la regulació.
La regulació activa: preus més baixos, menys contractes signats
Aquest mateix curs polític ha estat el moment també en què s'han vist els primers resultats de la contenció de rendes aplicada a Catalunya, l'únic territori de l'Estat que inicialment havia implementat la regulació de lloguers permesa per la llei espanyola de l'habitatge. L'octubre passat, el Govern informava d'unes primeres anàlisis que ja mostraven la reducció del preu dels nous contractes de lloguer. Amb el pas dels mesos, i amb els resultats per trimestres, s'anava confirmant la tendència. Per primera vegada des de la suspensió de la regulació catalana, que va tombar el Tribunal Constitucional, tornava a baixar el cost mitjà dels contractes d'arrendament que se signaven al país.
Ara bé, això té una doble lectura. D'una banda, s'ha d'assenyalar que es partia d'uns preus especialment elevats, els que hi havia abans de la regulació. A Barcelona es va arribar a la mitjana de gairebé 1.200 euros de lloguer per un pis. D'altra banda, també s'ha evidenciat que s'han deixat de signar molts arrendaments de llarga durada, en un moment en què el lloguer de temporada o les habitacions poden ser una alternativa llaminera. Al conjunt del país, el primer trimestre d'aquest any els contractes van descendir un 19%, informava l'Incasòl.
La maquinària de la construcció: anuncis i primers moviments
Un dels grans anuncis polítics que ha marcar el curs en matèria d'habitatge va ser el de construir 50.000 nous pisos públics abans del 2030. El repte el va presentar el mateix Salvador Illa l'octubre de l'any passat, en una compareixença al Parlament. Per fer-ho, serien clau els solars que els ajuntaments -i propietaris privats- posessin a disposició del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Segons ha detallat aquesta mateixa setmana la consellera del ram, Sílvia Paneque, actualment ja tenen 670 parcel·les a disposició per fer arribar els primers 21.000 nous habitatges de protecció oficial (HPO) del pla.
El gran dubte, més enllà de la xifra dels habitatges aconseguits, és el calendari. La mostra més clara d'aquest desafiament és l'anunci que incombeix 11 solars de Barcelona on es volen aixecar uns 600 pisos de la Generalitat. Aquest pla és anterior al compromís d'Illa. Es va anunciar l'estiu del 2023. Llavors ja es deia que es tenien els solars localitzats i a punt perquè s'hi construís. Tanmateix, ara la previsió és acabar els primers habitatges a mitjans de 2029. És a dir, amb un contingent urgent com és el barceloní, el ritme previst entre tenir els terrenys i l'acabat dels habitatges és de sis anys. Tenint en compte que queden cinc anys per al 2030, la idea dels 50.000 pisos nous és més que desafiant, si es tenen en compte els ritmes habituals entre administracions. Des de la conselleria, però, asseguren que hi ha la voluntat de simplificar tràmits perquè la iniciativa privada també s'impliqui i es dispari la producció d'habitatge privat.
Torna la pressió al carrer
Com va passar amb la crisi immobiliària del 2008 i l'onada de desnonaments posteriors, amb la irrupció de moviments com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'ofec a l'hora d'accedir a un habitatge ha tingut la seva rèplica al carrer. Els darrers mesos s'han vist grans mobilitzacions a l'Estat, però especialment a Catalunya hi ha hagut dues cites assenyalades. Tant el 23 de novembre del 2024 com el 5 d'abril de 2025 milers de persones van deixar escenes de grans avingudes de Barcelona plenes de gent per reclamar canvis que limitin el lucre del sector immobiliari i comportin més control públic d'uns preus disparats. Això ha tingut un efecte també en les polítiques públiques.
De fet, a més petita escala, algunes mobilitzacions permanents, com la de la Casa Orsola, també ha acabat movent l'administració. En aquest cas, l'Ajuntament va acabar comprant la finca convertida en símbol llogater. Ara, l'Oficina Antifrau de Catalunya acaba de confirmar que no hi ha cap indici de mala praxi, per part del consistori, en aquesta operació.
Vies obertes: restriccions a les compres?
En el repàs de les carpetes obertes, queda una via especialment polèmica pendent d'aclarir: la restricció a les compres d'habitatges. En un primer moment, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar un pla per aplicar un impost del 100% a les adquisicions d'immobles per part d'estrangers extracomunitaris que no resideixen a l'Estat. L'embranzida de l'executiu del PSOE no va quallar, però, sinó que va despertar crítiques a dreta i esquerra. Tanmateix, la formació socialista ha introduït una proposta de llei al Congrés que inclou aquesta mesura, i està en fase de debat. No està aprovada i queda a l'espera de les negociacions polítiques saber quina viabilitat té. Mentrestant, a Catalunya ja ha entrat en vigor una pujada de l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) del 10% al 20% en els casos de grans tenidors que continuïn comprant nous habitatges.