Rosario Castillo és l'única veïna que queda a tot un edifici de 10 habitatges ubicat al carrer Entença, a l'Eixample, al centre de Barcelona. Hi viu més gent, a la finca, però difícilment se'ls podria considerar veïns permanents. Fa un any i mig una gran empresa immobiliària va comprar el bloc i es va proposar buidar els pisos de llogaters per posar-hi gent de pas, per fragmentar pisos i cobrar per habitacions. L'anomenat coliving. A l'altra banda de la història de la Rosario hi ha la companyia Vandor, una socimi que ha posat el focus a expandir-se a la capital catalana.
"Vehicle d'inversió immobiliària destinat al lloguer residencial de temporada amb actius ubicats a Espanya". Així es defineix l'empresa a la seva pàgina web. El que per a Vandor és una operació econòmica més per a Rosario Castillo és un vial a la incertesa. "Fa 26 anys que hi visc, vaig reformar el pis i hi he criat els meus fills. No tinc un pla b, els preus actuals no ens permeten trobar un altre lloc", explica la mateixa dona. Com aquesta veïna, hi ha desenes de llogaters d'almenys 14 edificis més a Barcelona afectats per una actuació similar de la mateixa empresa, va destapar aquest divendres el Sindicat de Llogateres. I com la companyia Vandor, n'hi ha diverses més que els darrers mesos s'han escarrassat a buscar finques per comprar-les, fer-hi alguns retocs i disparar el preu del que abans eren habitatges normals. Fa temps que s'adverteix dels riscos socials del coliving, però mentre el Parlament no enllesteix la seva proposta de regulació, hi ha nous moviments a la capital catalana per intentar frenar aquesta nova cara de la crisi d'accés a una llar.
Des del front social, comunitats de veïns de diversos punts de Barcelona han decidit unir-se i no acceptar les notificacions que els comuniquen que han de marxar quan els finalitzi el contracte de lloguer. Els inquilins de vint pisos de finques de Vandor han enviat una carta conjunta a l'empresa i li han reclamat una negociació, abans de fer fora ningú de casa. De moment, però, la companyia immobiliària -propietat d'un fons- no ha respost, i ja té quatre demandes judicials en marxa per finalització de contracte contra els llogaters d'aquests blocs organitzats.
Més inspeccions a les reformes trampa, nova petició
Segons ha pogut saber Nació, ERC prepara ara una petició al govern municipal barceloní perquè augmenti el cos d'inspectors disponibles i revisi a fons la picaresca que hi pugui haver a l'hora de convertir antigues finques residencials en espais de coliving. El text de la proposició que es presentarà aquesta setmana vinent al consistori reclama fer un pas endavant rellevant contra l'auge dels pisos que es fragmenten per llogar-los per habitacions: es demanarà un informe mensual de les inspeccions realitzades i dels expedients sancionadors que se'n derivin. Sobretot, es buscaran les pessigolles dels propietaris que hagin fet reformes rellevants i que les hagin fet passar per obres menors, saltant-se la normativa per treure rèdit econòmic i evitar, de pas, l'obligació de destinar un 30% dels habitatges reformats a lloguers de protecció oficial.
Aquest últim supòsit és precisament el que el Sindicat de Llogateres denuncia que s'ha produït en algunes finques de Vandor, on "la realització d’obres estructurals" s'haurien dut a terme "només amb un permís d'assabentat de l’Ajuntament de Barcelona i sense prèvia notificació a les veïnes". També els habitants de l'edifici patrimonial conegut com a Bloc Papallona, organitzats en aquest cas amb el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, van advertir de la possible existència d'obres il·legals en les reformes de l'edifici per fer coliving. En un sentit similar, a Gràcia es va detectar un cas d'obres fraudulentes ja confirmades amb sanció per part de l'Ajuntament de Barcelona al carrer Sant Agustí. Tanmateix, les dues multes imposades han estat de 500 euros, s'han pagat ràpidament i no han provocat que la propietat -en aquest cas el fons immobiliari New Amsterdam Developers (NAD)- hagi desactivat les ofertes d'habitacions a més de 800 euros al mes.
El fons NAD gestiona aquests pisos que transforma en cúmuls d'habitacions a través de l'empresa Enter Coliving. Aquesta darrera companyia, contactada per aquest diari, explica el seu model de negoci: "Lloguem habitacions amb totes les comoditats incloses. Els apartaments estan completament renovats i decorats, tenen neteja setmanal inclosa i ens enfoquem molt en activitats comunitàries, ja que els llogaters solen quedar-se al voltant de sis mesos per estudis, pràctiques o feina".
Pressió política pendent de concretar-se
El problema, però, és que en alguns casos busquen les esquerdes de la normativa i problematitzen l'accés a l'habitatge, assegura la regidora republicana Eva Baró. "Com que comença amb el prefix "co" i hi posen un anglicisme, queda més guai i deixa una imatge innovadora, però aquestes pràctiques consisteixen a comprar habitatges o edificis sencers i dividir-los en habitacions ben arreglades però que desvirtuen el que és l’ús residencial", apunta la representant d'ERC. També BComú ha pressionat darrerament, com va ser amb el cas del carrer Sant Agustí, perquè l'Ajuntament persegueixi les pràctiques abusives vinculades al coliving. De moment, el govern del PSC s'ha mostrat predisposat a fer-hi pressió, però els resultats encara no s'han pogut contrastar.
Si el govern de Jaume Collboni augmenta les inspeccions i aborda aquest repte amb especial interès, ara que comença a créixer a la capital catalana, en un futur pròxim caldrà veure fins a quin punt es detecten irregularitats. També s'ha de concretar pròximament com serà la regulació de la Generalitat sobre el lloguer d'habitacions. La clau del que es pretén és que la suma dels preus de totes les estances no superi el topall del cost de tot el pis, segons l'índex de referència. És a dir, aplicar al coliving el que ja afecta els arrendaments de tot un pis de llarga durada. Després, però, caldrà veure quan s'inspecciona i quantes sancions es tramiten per incomplir les noves regulacions sobre habitatge.
