El mercat del lloguer de temporada a Catalunya està a punt de canviar. Almenys aquesta és l'ambició expressada pel Govern i per la majoria del Parlament -cristal·litzada entre el PSC, ERC, Comuns i la CUP- amb un acord que s'ha de refermar legislativament els pròxims mesos. El pacte polític, però, és especialment concret i dona moltes pistes del camí que s'obre en un futur pròxim, si la norma entra en vigor. També diferents fonts consultades per Nació detallen els punts forts i les limitacions de la nova proposta regulatòria. La clau de la qual parteix el text és que a partir d'ara ja no sigui més profitós econòmicament fer contractes d'un màxim d'11 mesos. En aquests supòsits -que actualment es manté que serveixen per a treballadors de pas o estudiants- es considerarà que el pis s'utilitza per viure-hi i, per tant, passarà a tenir el mateix topall al preu que ja tenen els lloguers de llarga durada. A més, per fer-los, caldrà molta més documentació que demostri la necessitat.
Així, la idea és que els anuncis que actualment inunden les plataformes d'anuncis de lloguer, com Idealista, Habitaclia o Fotocasa, amb propostes d'arrendament que no arriben a l'any de contracte es puguin continuar fent, però que es perdi l'incentiu d'apujar-hi el preu. Actualment, el lloguer de temporada s'havia convertit, en molts casos, en un mecanisme per esquivar la contenció de rendes vigent a Catalunya, que fins ara només s'aplicava als lloguers de cinc anys o més. La intenció dels partits que han impulsat la nova norma -que ha comptat també amb la incidència d'entitats com el Sindicat de Llogateres- és que, a la pràctica, molts habitatges tornin al mercat del lloguer de llarga durada, una vegada es prohibeixi augmentar el preu en la modalitat del lloguer per mesos.
També s'exigirà, segons el que està previst al pacte entre les formacions parlamentàries, que cada contracte que es faci per mesos vagi acompanyat de la documentació que justifiqui la necessitat temporal de l'inquilí. I que això s'haurà de formalitzar en el moment d'entregar la fiança. Si la demostració no és prou sòlida, el contracte, a efectes formals, serà considerat "d'habitatge permanent", assegura el redactat.
D'aquesta manera, en el futur els pisos que es vulguin llogar, sigui per mesos o per més de cinc anys, als municipis declarats zona tensa tindran una regulació unitària. Si l'immoble és propietat d'un gran tenidor -els que tenen més de cinc habitatges-, el nou lloguer no podrà superar el preu que tenia el contracte anterior, ni tampoc el cost màxim que estableixi l'índex de referència. Si la llar és propietat d'un petit tenidor, el topall el marcarà únicament el cost de l'arrendament anterior. Això, però, emergeix en un context en què els preus del lloguer ja han augmentat molt més que els salaris durant l'última dècada -un 29% a Catalunya- i se centra, sobretot, a evitar que continuï escalant el cost de l'habitatge.
La regulació que limitarà el preu dels contractes per mesos, doncs, inclourà els arrendaments que es fan per motius de feina, per estudis, per tractaments de salut o perquè s'ha hagut de marxar de l'habitartge habitual temporalment. Així, l'escenari és clar: mentre es continua possibilitant aquesta modalitat, que permet als propietaris tenir un compromís més curt en el temps amb els inquilins, s'intervé en el preu per evitar que continuï sent una competició per qui pot pagar més.
El lloguer per a turistes, el matís alliberat de topall
Ara bé, un dels punts més destacats del projecte de llei és el que marca què queda fora del topall de preus. Segons el text acordat, els arrendaments lliures quedaran per allò que no es considera habitatge. És a dir, el que es dediqui a satisfer "usos recreatius, turisme o temporada de vacances, sigui aquesta d'estiu o qualsevol altra", estableix l'acord. Aquesta opció, però, requerirà que es demostri documentalment que la finalitat del contracte és, bàsicament, turística. Entre altres exigències, s'haurà de fer constar "el lloc de residència permanent" de qui vulgui llogar l'habitatge, assegura el text. Si no es presenta la documentació reclamada a l'hora de deixar la fiança a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), es considerarà que el pis queda regulat pel topall de preus. A partir d'ara, la idea és que s'hagin de justificar molt més els usos que no tinguin a veure amb l'habitatge.
D'una manera similar, l'acord intenta cobrir un altre forat: per evitar que s'encadenin contractes a preu de lliure mercat -fet que significaria que s'està convertint en l'habitatge del llogater- es controlaran molt més les justificacions de cadascuna de les pròrrogues o nous contractes que es facin amb els mateixos llogaters dels usos recreatius o turístics. De nou, si no està prou ben explicada la motivació del lloguer vacacional, es considerarà que el pis és un habitatge i hauria de tenir una regulació del preu.
El repte de la inspecció i la sanció
Tot plegat pot semblar difícil de controlar, davant la ingent quantitat de pisos que entren i surten del mercat dels anuncis del lloguer. Ara bé, per això és clau també una altra part de l'acord: la que es compromet a bastir l'administració de molts més inspectors, una realitat fins ara reconeguda com a insuficient. La idea és que atenguin queixes, però que també puguin actuar d'ofici. Mentre que la CUP va pressionar perquè això esdevingués central al pacte polític, els Comuns apunten que la dimensió podria ser d'un centenar de professionals, per començar a fer aplicable la llei.
La conclusió dels redactors de la norma és que per als propietaris que se saltin la llei els riscos són alts i les multes no surten a compte. Les sancions previstes són prou contundents, ja que oscil·len entre 9.000 i 90.000 euros segons la gravetat de la infracció, i la valoració que en faci el cos d'inspectors.
Tot plegat, a més, afecta d'una manera molt similar a l'opció del coliving o lloguer d'habitacions, una altra de les vies utilitzades per multiplicar beneficis darrerament. Això ha afectat finques en lluita com la del Bloc Papallona, que fa temps que denuncia que té diversos inquilins en risc de ser desnonats, mentre l'empresa propietària desitja fer-hi lloguers d'habitacions. A partir del moment que s'aprovi la nova norma, tal com es va fer amb un decret català que finalment va caure l'any passat, arran de la negativa de Junts, PP i Vox i l'abstenció del PSC, quedarà establert que "la suma de les rendes pactades" per les habitacions no pot superar el preu del topall del pis.
El sector immobiliari ho veu amb molt de recel. El portaveu del Col·legi i Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (API Catalunya), Carles Sala, critica que es pretengui assimilar les condicions dels lloguers de llarga durada amb "els que responen a finalitats professionals, formatives, mèdiques, o laborals" i argumenta que això alimenta "una greu inseguretat jurídica". D'altra banda, el Sindicat de Llogateres veu aquesta eina com un mecanisme essencial "per evitar el frau i que es puguin esquivar les regulacions que protegeixen" els inquilins. Al seu torn, el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya critica que la nova normativa "no elimina el lloguer de temporada" i veuen "el risc de frau" molt elevat. També lamenten que es validi l'actual índex de referència com a topall, amb els preus de l'habitatge actual als màxims històrics.
