Són dies frenètics a Junts. La direcció es reuneix aquest dilluns a Perpinyà per decidir sobre el futur del pacte amb el PSOE, que penja més que mai d'un fil, i s'espera la convocatòria d'una consulta a la militància per acabar de determinar si ha arribat el final del camí de la relació amb Pedro Sánchez. Mònica Sales (Tortosa, 1983) atén Nació dijous al matí, just quan el rumb de col·lisió amb els socialistes a Madrid ja està activat, però es manté prudent i centrada en la seva tasca com a portaveu parlamentària. Vicepresidenta del partit i amb ascendència creixent, defensa en aquesta entrevista no abordar el relleu de Carles Puigdemont, i carrega amb duresa contra Aliança Catalana. 

Han passat dues setmanes des del debat de política general. En quin punt es troba la legislatura i quina anàlisi fa de la presidència de Salvador Illa?

En el debat vam constatar dues realitats: per la debilitat permanent que té, el president Illa se sosté sobre el PP i Vox per tombar moltes iniciatives de Junts en termes nacionals. L'altra realitat és que hi ha un tripartit que funciona de facto, tot i que ens va dir que seria només per la investidura. Existeix una supeditació d'Illa amb el grup parlamentari dels Comuns, que amb només sis diputats marquen la línia política del nostre país. Utilitza els extrems per tirar endavant aquesta legislatura. 

Són durs amb els Comuns. Per què és tan dolent que condicionin el rumb del país?

Si la ciutadania considerés que les seves polítiques són les bones, els resultats electorals serien diferents. Ells tenen sis escons, i nosaltres 35. Veiem moltes divergències entre socis d'investidura, i moltes vegades el president ha de donar ales a les polítiques dels Comuns, encara que no siguin prioritàriament les seves, per continuar governant. Aquestes divergències han provocat retirades de decrets al Parlament. En habitatge, per exemple, si fas una anàlisi de l'Ajuntament de Barcelona en l'etapa d'Ada Colau, veus el desastre. I no volem que les polítiques d'habitatge marcades per la tendència dels Comuns siguin les que hagi de legislar després el Govern socialista. 

 

 

ERC aprovarà els pressupostos d'Illa en el marc del tripartit de la investidura?

 

Ens tenen acostumats al no-no, que després acaba convertint-se en un sí-sí. Els pressupostos depenen només del Govern. El desgavell dels comptes, malauradament, no només passa al Parlament i a la Generalitat. Allà on governen els socialistes no hi ha pressupostos: tampoc n'hi ha a l'Ajuntament de Barcelona, ni a Madrid. És el Govern qui ha de trobar les eines que siguin necessàries per poder-los aprovar. No sabem ben bé què faran de cara al 2026, perquè no hi ha cap certesa. És una feblesa més de l'executiu. 

Haurien de portar els pressupostos al Parlament encara que no tinguin un acord previ amb els socis?

Per què no s'enceta el procediment? Perquè tenen temor de no tirar-los endavant, òbviament. Fer grans anuncis, com el d'habitatge al debat de política general, és una gran irresponsabilitat sense tenir pressupostos. Illa va adquirir un compromís per tenir comptes davant la ciutadania sense que ningú li demanés. 

Si els venen a buscar per negociar pressupostos, quines condicions posaran sobre la taula?

Ells ja han escollit quins són els seus socis, que disten molt de nosaltres. 

Eliminar l'impost de successions i deflactar l'IRPF serien dues condicions per asseure's a negociar?

No necessitem que sigui condició de res, perquè ja ho hem impulsat nosaltres sols. No necessitem anar a remolc de ningú. Veurem com generem majories a la junta de portaveus per si podem tirar endavant o no aquesta proposta. A vegades, ni tan sols ens donen l'oportunitat de debatre aquestes polítiques al ple. Sempre hi ha el tripartit de torn a la junta de portaveus per impedeix que passi. S'ha donat en casos com l'habitatge o les ocupacions, que preocupen una llarga llista d'alcaldes, independentment del partit que siguin. 

 

 

Tancar-se en banda per negociar els pressupostos és una manera seriosa de fer alternativa? Salvador Illa, com a cap de l'oposició, va acordar dos comptes amb el president Pere Aragonès. Els primers van tirar endavant, i els segons van decaure per la insistència dels Comuns amb el Hard Rock. 

 

Fer d'alternativa vol dir ser propositiu, i que al Parlament hi portis les propostes del teu model de país. Això ja ho fem. No estem a l'espera de ningú. Busquem sempre la manera de poder incidir tenint en compte que ja ha escollit amb qui funciona i amb qui se sustenta: amb el tripartit del 155, o amb tripartit d'investidura-legislatura. 

En termes d'incidència, no seria possible condicionar els comptes fins al final per evidenciar que és Illa qui tria bàndol tenint alternatives sobre la taula?

Es poden condicionar uns pressupostos des del Parlament, perquè es poden fer esmenes al pressupost una vegada entrat. I això no ha passat mai, perquè el tràmit amb llla de president no s'ha obert. En el moment que un projecte de comptes s'obre a la cambra de dalt a baix, l'obres en canal per fer una anàlisi secció per secció, i pots incidir en determinades polítiques per mirar de trobar les majories necessàries a l'hora de poder aprovar una sèrie d'esmenes. 

Des de l'inici de curs han estat insistents amb la qüestió del 3Cat. Per què creieu que existeix una desnacionalització dels mitjans públics?

No és dels mitjans públics i prou. És una desnacionalització permanent que la ciutadania ja percep. En el cas dels mitjans, és una qüestió d'identitat. És qüestió de no posar-ho tot sobre un mateix paraigua que difumina. Sempre han tingut una identitat forta amb TV3 i Catalunya Ràdio. Està molt bé que hi hagi una plataforma on anar a buscar continguts. No hi estem en contra. Estem en contra de la uniformització d'aquesta identitat que hi ha hagut sempre, i de la idiosincràsia que ha format part sempre dels mitjans públics catalans. La ciutadania també demana mantenir la identitat. Fins i tot els treballadors s'han començat a organitzar per mirar de revertir aquesta decisió. 

Hi ha marge perquè es recuperin o es posin més en valor les marques de TV3 i Catalunya Ràdio?

Ho volem lluitar fins al darrer moment. Creiem que és una decisió errònia, i per això ens hi hem posat a fons. 

Acabaran entrant al Pacte Nacional per la Llengua? 

Cada dia és més difícil, perquè no funciona i el conseller que l'ha de liderar està en silenci permanent. Cada vegada hi ha més veus crítiques amb el Pacte, sobretot entre els signants, com Plataforma per la Llengua arran del cas de la sentència contra l'Ajuntament de Vic. Hi hem posat moltes hores, hi hem entrat moltes esmenes, com la necessitat de crear una oficina de protecció dels drets lingüístics. El president Illa, dilluns, va fer un discurs en què deia que això és Espanya, parla en castellà i utilitza el català per parlar de la sonoritat que té. Home, una mica d'autoestima. El català és una llengua pròpia, amb deu milions de parlants i minoritzada, i que el Govern també minoritza. 

S'implicaran en la negociació del finançament?

Tenim molt clar qui és el model que volem: el concert econòmic. És el que vam traslladar al debat de política general, i treballarem per això. És competència de l'Estat i, per tant, tindrà uns canals que disten del grup parlamentari. Volem que els diners es quedin a Catalunya i denunciar cada dia el dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros, tot i que ara la xifra ja deu ser diferent. El nostre model és el del concert, i no ens mourem d'aquí. 

En algun moment aniran a buscar ERC per pressionar de manera unitària a l'hora d'aconseguir el concert, també des de Catalunya?

El nostre model dista una mica del que ells demanen. Parlem d'un finançament singular per part d'ERC, però després el Govern li afegeix el qualificatiu de generalitzable, que ja no és singular. Qui entra en contradicció del que han negociat són ells. Tant de bo ERC vegi bé i pugui votar totes les propostes que fem al Parlament, però també tant de bo a Madrid es puguin afrontar de manera conjunta tots els interessos per part dels diputats catalans. Principalment pels diputats del PSC, que a Madrid formen part del PSOE. 

Sabem que no forma part de la competència del grup parlamentari, però l'acord Junts-PSOE a Madrid penja d'un fil. Som davant les hores finals?

Faig aquesta entrevista com a portaveu del grup parlamentari i és evident que des del partit hi ha hagut pronunciaments segons els quals han de passar coses aquesta tardor. En el debat de política general vam constatar que el PSC tampoc va votar la literalitat i l'espeerit de l'Acord de Brussel·les. Fer un relat des de Suïssa i després desfer-lo des de Catalunya tampoc és normal. Han de passar coses i, en el moment que hagin de passar, serà el partit qui les comunicarà. 

 

 

Tot el que ha passat fins ara és un motiu suficient per trencar amb el PSOE?

 

No és qüestió de si són suficients o no. Constatem una realitat, i a partir d'aquí he de prendre decisions. 

Fins a quin punt és un llast per a Junts el fet de tenir Carles Puigdemont a l'exili a l'hora de fer oposició?

L'exili és un impediment volgut per part de molts per impedir que el lideratge del president Carles Puigdemont i del projecte que ell representa tinguin la força suficient aquí. Sense el president aquí, aquest grup té força que necessita perquè hi tenim interlocució permanent. Ens agradaria molt que fos aquí. Hi ha una subjectivitat de la justícia que, de manera arbitrària, decideix no aplicar l'amnistia. El rol del president Puigdemont és necessari i forma part cada dia de les rutines d'aquest grup. 

En cas que pugui tornar pel calendari de l'amnistia, hauria d'ocupar físicament l'escó per fer oposició a Illa?

És una decisió que ha de prendre ell mateix. Independentment de la posició que ocupa, estic convençuda que continuarà exercint aquest lideratge polític per influir en el dia a dia. No serà Junts qui posi les coses fàcils a la repressió, vam decidir combatre-la malgrat que hi ha hagut líders a la presó i a l'exili. Des d'on sigui, Puigdemont serà un actiu per a nosaltres i per al país. 

La millor manera de plantar cara a la repressió seria que tornés a ser candidat a la Generalitat?

Ha de ser una decisió d'ell. Fins i tot quan tothom ha remat a favor perquè deixi de tenir la força que té, el país ens ha demostrat que és un actiu i té la força de 35 diputats.És important aturar-nos, analitzar bé com hem arribat fins aquí i no perdre de vista tots els intents de les togues per impedir el que seria normal. 

En tot cas, hi ha un relleu preparat per si la seva decisió personal fos no presentar-se?

Si nosaltres ens estiguéssim plantejant això, estaríem fent el joc a la repressió. Com ens hem de plantejar si hem de canviar el lideratge o no del president? Ha estat el nostre cap de llista, és el nostre diputat al Parlament. Com hem d'obrir aquest debat a casa nostra? És que és impensable. No donarem res a tot aquells que estan pendents o bavejant per veure si apartem el president Puigdemont o si el deixem a l'exili. És que no ho farem. 

Pateixen per l'ascens d'Aliança Catalana? Com s'ha de combatre? Aquesta setmana hi ha hagut un xoc fort pel vídeo en què Sílvia Orriols dispara a Carles Puigdemont i després el trepitja.

És qüestió de veure de si s'han traspassat tots els límits. És una qüestió de fons, ja no és que sigui Aliança Catalana: si no mantenim uns mínims, on anirem a parar? Hi ha un relat molt interessat per explicar cada dia que Junts està molt preocupat per Aliança. Deixeu-nos fer la nostra política. Fa dos anys que estem parlant d'immigració, de multireincidència, d'ocupacions. Prou de fer veure que nosaltres estem fent girs o que les enquestes diuen blanc o negre. 

 

 

Salvador Illa està fent servir Aliança per castigar Junts?

 

No sé què està fent, però atenció amb el joc que fem els uns i els altres a Aliança Catalana. Analitzem què ha passat en altres països. Illa s'ha de preocupar de governar el país i no ho està fent. Catalunya està pitjor avui que fa un any, amb una gran debilitat i una gran inestabilitat. Aixì és el que ha de preocupar el president. Ha de confrontar amb qui ell cregui que ha de confrontar, però deixem d'utilitzar depèn què per mirar si tenim sort i fa mal a no sé qui. Jugant a això, acabarem fent mal al país. Vigilem on són els límits. 

Junts mantindrà el cordó democràtic a tots els municipis de cara a Aliança?

Aquesta decisió pertoca prendre-la al partit. Al Parlament, vam signar un document que no hem contravingut mai, encara que se'ns hagi dit de tot. No és un debat obert. 

Entén que hi hagi inquietud o malestar al món municipal de Junts?

S'ha fet una muntanya d'un gra de sorra, amb aquest tema. El més important és que Junts continuï fent de Junts, que sigui propositiu, no cal anar a remolc de ningú. Seria estrany que els alcaldes no interlocutessin amb el president del partit i amb el secretari general. Estan preocupats pels seus pobles i ciutats, i volen el millor pels seus veïns. El que hi ha és molt confluència, moltes hores de converses obertes i moltes hores de buscar propostes per portar al Parlament. 

Els alcaldes i regidors han de tenir llibertat per poder pactar amb el PSC després de les eleccions municipals?

Tenen llibertat municipal perquè des de Junts ho hem fet així. Des del grup parlamentari, aquí, no hi tenim incidència. Hi ha una part dels lideratges als municipis que ells gestionen el seu dia a dia, però sempre en confluència amb el partit, que és qui fa de paraigua. 

Abans deia que fa anys que Junts parla d'immigració. A l'hora de combatre l'extrema dreta hi ha dues corrents de pensament: no entrar en els seus debats, o parlar-ne amb una aproximació diferent, amb rigor i dades, per desmuntar els seus discursos. Què cal fer, segons vostè?

Les dades contrastades són l'eina fonamental per poder parlar de tot. Aquí no hi ha subjectivitat, hi ha dades i rigor. La gestió dels problemes vol temps, un debat de fons i una anàlisi. Disparar a cop de titular mesuures que han de semblar senzilles per a problemes que són molt complicats no dona rigor de res, es desfà sol. Això no va de vomitar, sinó de confrontar els prblemes i convertir-los en propostes que et facin sentir útil i còmode en el marc del teu projecte polític. 

 

 

També es pot pensar que hi ha gent que prefereix el vòmit al rigor. 

 

Malauradament, les xarxes s'han convertit en un abocador. Com deia abans: disparar un titular d'una cosa que, quan hi aprofundeixes, t'adones que és impossible, és molt fàcil i a més és gratuït. En canvi, nosaltres volem aportar responsabilitat com a força política amb 35 diputats al Parlament. 

Com valora la tasca de Jordi Turull com a secretari general?

Com a portaveu parlamentària, li valoro la tasca excel·lentment, perquè la relació entre el grup i el partit és continuada. Tinc permanentment tots els canals oberts. En el congrés de fa un any, vam fer una molt bona elecció amb el tàndem del president Puigdemont i Jordi Turull, i tota l'estructura que baixa fins a l'últim militant.