Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que Hansi Flick no podrà asseure's aquest diumenge a la banqueta del Barça al Santiago Bernabéu per afrontar el primer derbi de la temporada contra el Reial Madrid, a causa de l'expulsió de la jornada passada. De targeta vermella -aquesta sí, justificada- és el vídeo difós per un usuari -presumptament- vinculat a Aliança Catalana en el qual es veia Sílvia Orriols, la lideressa de l'extrema dreta independentista, disparant i trepitjant Carles Puigdemont. El document, tan grotesc com qui empunyava l'arma i com qui fa servir la intel·ligència artificial per materials d'aquest tipus, ens explica moltes coses.
La primera: que l'extrema dreta independentista, com totes les extremes dretes del món, no té límits a l'hora de deshumanitzar els rivals i tots aquells col·lectius que no combreguen amb les seves idees. La tecnologia, que no sempre és sinònim d'avenç, permet evidenciar-ho de manera descarnada. La segona: que persisteix el dubte sobre si fer-se ressò de materials com aquest -de pel·lícula de sèrie Z- és fer el joc a Aliança, encara que se'n vulgui desmarcar acceleradament. I la tercera, probablement la més important: la batussa entre Junts i el partit d'Orriols ja ha començat. Que hagin sortit tots els quadres de Puigdemont a defensar-lo indica que hi ha un punt d'inflexió a tots nivells.
Ja no es pot fer veure que Aliança no existeix -probablement tampoc des dels mitjans, que haurien d'entendre que partits com aquests no necessiten les vies tradicionals per aconseguir que cali el seu missatge-, ni tampoc se la pot fer més gran del que és. Per acabar, només una pregunta: seria qui és avui Orriols si Junts hagués optat per no deixar-la governar? Seria qui és avui Orriols si Puigdemont no hagués descartat una moció de censura a principis d'aquest any per desallotjar-la de l'alcaldia de Ripoll? Quan s'estudïi com va néixer i créixer l'extrema dreta independentista, aquests dos episodis hauran d'aparèixer destacats. Per no ingerir el verí, sempre és millor deixar el got a la taula.
Ens ha agradat
En les últimes hores s'ha fet viral -expressió detestable, però precisa en els temps que corren- una entrevista de la cantant Ana Mena en la qual assegura que la seva primera experiència sexual va ser als 24 anys. No està gens malament tenir aquest nivell de notorietat -Mena acumula milions de visites als seus vídeos i és habitual dels grans recintes a l'hora d'organitzar concerts- i fer confessions d'aquest tipus en un context, el de la indústria musical, que tendeix a hipersexualitzar les dones. Aquest reportatge en format vídeo del diari El País serveix per contextualitzar les paraules de la cantant i per posar el focus en fins a quin punt l'educació sexual no està acabant de funcionar.
No ens ha agradat
Ha passat un pèl desapercebut perquè ja es donava pràcticament per descomptat, però no deixa de ser una mala notícia que ni tan sols Donald Trump aconsegueixi reunir-se amb Vladímir Putin per mirar d'acabar amb la guerra a Ucraïna. La cimera d'Alaska del 15 d'agost no va servir per a res, vist en perspectiva, i ja seran els historiadors -o els qui tinguin accés a material classificat- els encarregats de determinar què va dir l'autòcrata rus al president nord-americà per no obtenir absolutament cap avenç per aturar les hostilitats a l'est d'Europa. Com acostuma a passar amb els líders autoritaris, Trump és fort amb els dèbils i dèbil amb els forts. Almenys no pot presumir de Nobel de la Pau.
Què fem aquest cap de setmana
Tenim el nostre Guillem Delso enfeinat enllestint dues peces sobre el Madrid-Barça d'aquest cap de setmana: una analitza com la distància fora del camp entre els dos clubs és menor del que sembla, i l'altra una aproximació a la figura de Florentino Pérez, el personatge amb més immunitat -o impunitat?- a la premsa de l'Estat. Per esvair preocupacions abans del derbi, us pot interessar l'entrevista que hem fet amb Lluís Girona a la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales. I no us perdeu les dues entregues que el Lluís està preparant per radiografiar què pensaven i què pensen ara els intel·lectuals que van animar el procés des de múltiples tribunes, amb èxit variable. Bon cap de setmana!
