Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que ja hem hagut de treure la jaqueta gruixuda de l'armari. Segur que la porten posada els 45.000 aficionats del Barça que aquest dissabte tinguin la sort de poder assistir al primer partit oficial al nou Spotify Camp Nou -encara en obres, i n'hi ha per estona- contra l'Athletic de Bilbao. Més enllà del preu abusiu de les entrades, que s'hauria d'anar corregint i suposa un mal precedent de cara a la nova etapa, el retorn és una notícia excel·lent pel club blaugrana, ni que sigui a nivell anímic, després de tres anys llargs d'exili. En el futbol, com a la vida, hi ha rituals tribals que és millor no perdre de vista.
Com el passeig, de la mà del pare, des de la Diagonal fins al Camp Nou, amb les paradetes vintage plenes de bufandes i fruits secs a tocar del recinte de la Maternitat. La veu de Manel Vich anunciant les alineacions, de Koeman a Romário, de Xavi a Ronaldinho, d'Iniesta a Messi, de Neymar a Lamine Yamal. El crit pel penal fallat per Djukic a Riazor -la quarta lliga consecutiva de Cruyff-, la petjada efímera de Ronaldo -el bo, no el portuguès-, el Barça de Rijkaard, la bacanal futbolística irrepetible de Pep Guardiola, l'efervescència de Hansi Flick i la nova generació. Sempre en bona companyia, de família i d'amics, abraçades incloses a desconeguts -o no tant- en moments d'eufòria.
Tornar al Camp Nou és com tornar a casa. De feina per fer, això sí, en queda un munt. Encara més quan s'acosten unes eleccions que l'oposició, amb Víctor Font al capdavant, planteja com un plebiscit sobre la gestió personalista de Joan Laporta. Tan cert és que només un president com ell hauria pogut emprendre les obres de l'estadi sense perdre competivitat a la gespa, com que les hipoteques per fer-ho possible poden acabar suposant un llast per al futur del club, més endeutat que mai. Aquest cap de setmana, però, tot això és secundari: per cada nen o nena amb bufanda blaugrana al coll, de la mà dels pares, que baixi de la Diagonal fins a l'estadi, la supervivència del Barça està assegurada.
Ens ha agradat
No passa cada setmana, i per això és destacable. Donald Trump va aprovar aquest dimecres la desclassificació dels documents sobre Jeffrey Epstein, un magnat pedòfil que dirigia una xarxa d'abusos en la qual hi havia presumptament implicades figures de primer nivell mundial, entre els quals el president dels Estats Units. Al principi, Trump era reticent a fer públics els papers, però la pressió del seu propi partit l'ha obligat a canviar de posició. A l'espera que es pugui consultar tot -el líder nord-americà té marge legal per posar límits a la desclassificació-, l'episodi retrata que els republicans no estan disposats a acceptar tot el que demani Trump. Com diu el tòpic, val més tard que mai.
No ens ha agradat
En la setmana del cinquantè aniversari de la mort de Franco -us recomano que feu una ullada a la desena de peces que hem publicat aquests dies per contextualitzar l'efemèride, entre el passat i el present-, la Conferència Episcopal Espanyola no ha tingut cap idea millor que carregar contra les lleis de memòria perquè són un "instrument de polarització". Normalment, quan algú qualifica una iniciativa sobre memòria històrica com a "polaritzadora", el que sol passar és que té una sèrie de coses a amagar. El paper de l'Església durant la dictadura és prou conegut, perquè va formar part de l'arquitectura del règim i, per tant, no en pot quedar al marge. Sense venjances, però tampoc sense impunitat.
Què fem el cap de setmana
Tornant al principi d'aquest butlletí: no us perdeu el reportatge que publicarà demà dissabte Guillem Delso amb tres generacions de barcelonistes que explicaran les seves experiències al Camp Nou. I, per descomptat, estarem ben atents al Barça-Athletic de Bilbao, clau per mantenir viu el pols amb el Madrid a la Lliga. Què més tindrem? El plat més destacat del cap de setmana és la tercera entrega de la sèrie especial de pòdcasts sobre el llegat de Jordi Pujol. A les portes del judici a l'Audiència Nacional, que arrenca dilluns, analitzem tota la família amb Yael Brusca i Ferran Casas, i hi sumem la visió que aporten els periodistes Maiol Roger i Enric González. Bon cap de setmana!
