Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que és divendres. La dolenta? Que ni amb la millor versió de Lamine Yamal, ara solter, el Barça va poder passar de l'empat contra el Bruges. Pot aspirar la família Pujol a buscar l'empat quan se la jutgi a l'Audiència Nacional, o té elements per sortir a guanyar? Ho sabrem a partir del 24 de novembre, data en què arrenca el judici a l'expresident de la Generalitat i els seus fills, acusats -embolica que fa fort- de ser una organització criminal. L'ocasió és propícia per posar la lupa sobre un personatge -disculpeu el tòpic- sobre el qual pesen llums i ombres després d'una dilatadíssima experiència. Com ho farem, a Nació?
Ja tenim preparada una sèrie de cinc pòdcasts -titulats Jordi Pujol, el llegat- sota el paraigua de l'Snooker, el nostre espai de política hardcore. Aquesta vegada comptarem amb la conducció de la comunicadora Yael Brusca, i amb la participació habitual de Ferran Casas i de l'autor d'aquesta newsletter. El primer episodi compta, a banda, ve farcida amb entrevistes a Xavier Trias, exalcalde de Barcelona i col·laborador habitual de Pujol des de múltiples espais de poder, i Toni Soler, periodista i guionista de Parenostre. La pel·lícula, que podeu troba a Filmin, no va caure gens bé a la família. Potser perquè deixa els fills -ahir va reaparèixer Oriol Pujol- no precisament, en bona posició.
En els següents episodis posarem el focus en el llegat de Convergència i dels governs que va presidir Pujol durant 23 anys, i també ens detindrem en fer un 1x1 de la família. Per tancar, dedicarem esforços a radiografiar la relació amb Madrid -l'expresident va pactar amb el PSOE el 1993 i, després, ja va rubricar el Pacte del Majèstic amb José María Aznar- i també a desgranar la influència en la construcció de l'ideari nacionalista del segle XX. A l'espera de saber si Pujol -amb problemes rellevants de salut, però sense cap ganes de saltar-se el judici- haurà d'anar a l'Audiència Nacional, amb els pòdcasts especials tindreu material de sobres. La història l'absoldrà? Ho deixem a les vostres mans.
Ens ha agradat
Sense caure en el triomfalisme i sense perdre els papers -cada vegada que algun outsider d'esquerres guanya unes eleccions hi ha uns quants politòlegs que s'afanyen a escriure tesis doctorals sovint destinades als despatxos on menys les entendran-, sempre és pertinent celebrar la victòria d'algú que ha sabut parar els peus a l'onada conservadora que lidera Donald Trump. No només Zohran Mamdani, el primer musulmà que serà alcalde de Nova York, sinó Abigail Spanberger i Mikie Sherrill, que seran governadores de Virginia i Nova Jersey, respectivament. El debat està servit: l'extremisme de Trump es combat des de l'altre extrem o des del centre? La resposta, el 2028.
No ens ha agradat
Va ser dilluns, sí, però ha estat complicat treure-se'l del cap. El discurs amb el qual Carlos Mazón va deixar la presidència de la Generalitat valenciana és un màster accelerat de mediocritat i de mala política. Cap assumpció de culpa -més enllà de determinar, gran mèrit, que hauria d'haver cancel·lat l'agenda de l'infaust 29 d'octubre de l'any passat-, atacs contra Pedro Sánchez i una victimització intolerable per qui va gestionar de manera lamentable una catàstrofe que va causar 229 morts. Mazón se'n va amb un regal enverinat per a Alberto Núñez Feijóo, que haurà de pactar el seu relleu amb Vox. Quan l'extrema dreta té la paella pel mànec, el mínim que pot passar és tenir un torero de vicepresident.
Què fem aquest cap de setmana
A banda de l'estrena del pòdcast dels Pujol, en els propers dies el menú del diari és molt complet: podreu llegir una entrevista a Jordi Amat, coneixereu en quin estat es troben els vehicles de conducció autònoma a Barcelona, us fareu a la idea de què vol dir governar sense pressupostos -ens ho explicaran dos exconsellers d'Economia, Natàlia Mas i Jaume Giró- i tindreu desgranada la reforma de l'administració que projecta el Govern. Sense perdre de vista la secció de llengua que fa setmanes que publica Bernat Castanyer, el nostre Capità Catalunya particular. Aquesta vegada, sobre com deixar de fer servir anglicismes per tot, que ja toca. Bon cap de setmana!
