Oriol Pujol Ferrusola (Barcelona, 1966) era un home feliç el 23 de març del 2012. No només era el dia del seu sant. Al recinte firal de Reus tot estava preparat perquè Convergència celebrés un congrés cabdal per entendre el final -encara no l'intuïa ningú- de la seva història. Pujol l'afrontava com un dels protagonistes: la militància l'entronitzaria com a secretari general. Es convertiria en el nou home fort del partit -Artur Mas era president de la Generalitat i les sigles havien de tenir vida pròpia més enllà de l'acció governamental- i, encara que ell avui en dia continuï negant aquesta hipòtesi, eren molts els qui el veien com a successor de Mas i com a continuador de l'estirp del pare.
El cinquè fill de l'expresident, que aquest dijous ha trencat onze anys de silenci als micròfons d'El Matí de Catalunya Ràdio, és l'únic que s'ha dedicat a la política. Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit, ho va intentar -va participar en la pugna entre el seu pare i Miquel Roca pel control del partit l'any 1992, una batalla que tenia molt a veure en com es finançava la formació-, però el pare -i la mare, Marta Ferrusola- van optar perquè fos l'Oriol qui aterrés en política. El Júnior no en va estar mai deslligat, com explica tothom que va viure de prop la successió de Pujol amb la tria de Mas, però només el cinquè fill va tenir responsabilitats a l'administració, primer, i a Convergència, després.
En l'entrevista ha admès que troba a faltar la política, potser perquè l'ha mamat des de petit. Qualsevol que hi hagi coincidit en els últims anys en podria fer una descripció acurada. Oriol Pujol ha dedicat moltes estones a acompanyar el pare en els actes públics als quals se'l convida -entre el 2021 i el 2023 se'l va anar rehabilitant progressivament després de la caiguda per la confessió, procés que es va culminar amb la reunió a Palau amb Salvador Illa-, sense estalviar-se comentaris sobre política. Tot i no acabar de sentir-se proper a tots els postulats de Junts -el pare no se n'ha fet militant, malgrat votar Carles Puigdemont-, l'ha acabat considerant la millor opció de totes les que existeixen.
Com veu el país? "El veig sortint del festival del procés", ha indicat Pujol. En aquest festival s'hi va entrar, en bona part, quan Convergència -precisament en el congrés que el va situar com a secretari general- va consolidar el gir sobiranista, amb el dret a decidir i l'estat propi al centre, i amb propostes com la Hisenda pròpia en la llista d'alternatives a un pacte fiscal que encara s'estava negociant amb Mariano Rajoy. El cinquè fill de l'expresident ja va viure els primers esdeveniments del procés des de la barrera, perquè només ser nomenat número dos de CDC va veure com esclatava el cas de les ITV. Acabaria acceptant una pena de presó, diu, per protegir la família, en concret la seva dona Anna.
Quan va ser imputat va acabar fent un pas al costat, sense enretirar-se del tot, però a les portes de la confessió del pare -quan les informacions sobre els diners a l'estranger de la família apareixien en portades d'El Mundo i la cúpula convergent començava a dubtar de les explicacions d'Oriol Pujol- va acabar plegant "de tot". Onze dies després, l'expresident de la Generalitat va comunicar a Mas l'existència dels diners a l'estranger i que, aquella mateixa tarda, publicaria la carta de confessió. Aquella jornada, que a CDC planificaven com la de la projecció del relleu d'Oriol Pujol per un equip liderat per Josep Rull i Lluís Corominas, es va esguerrar del tot. El terratrèmol estava en marxa.
El cinquè fill de l'expresident coneixia la deixa des del 1992, i aquest dijous ha admès que és una "vergonya" haver tingut diners a Andorra. Fins a quin punt va créixer aquella quantitat que l'avi Florenci va deixar a la família? Es va engreixar amb comissions irregulars? Quines maniobres va protagonitzar el Júnior? Tots els membres de la família estaven al corrent dels moviments? Funcionaven els Pujol com una organització criminal? Són algunes de les preguntes que es respondran a partir del dia 24 de novembre a l'Audiència Nacional, on la causa dels Pujol hi arriba després d'onze anys d'instrucció. El pare, si la justícia ho autoritza, seguirà el procediment des de casa.
Una fotografia generacional
Oriol Pujol ja sap què és afrontar un procés penal. Encara en la fase d'instrucció, quan va ser citat a declarar com a imputat, el van acompanyar Jordi Turull -ara secretari general de Junts-, Rull -ara president del Parlament- i també Lluís Corominas, que en aquell moment era un home clau en la maquinària de Convergència. En aquella fotografia també hi apareixia Francesc Sànchez, coordinador de règim intern de CDC i advocat, ara implicat en la defensa davant l'Audiència Nacional. La imatge va causar una forta impressió entre els quadres convergents, fins al punt que va condicionar bona part dels passos que es van adoptar fins a liquidar el partit, l'estiu del 2016, per fundar el nou -i fallit- PDECat.
"Ningú d'aquesta fotografia hauria de tenir protagonisme en el futur", circulava aquells mesos entre bambolines. El cinquè fill de l'expresident, ben connectat amb Turull -el dirigent de Junts va començar la carrera política al seu costat, i va assumir la presidència del grup parlamentari de CDC quan Pujol va ser imputat- mai va fer cap moviment en públic, però mai va deixar d'estar atent a què passava entre els hereus de la formació política fundada pel seu pare. La trajectòria al costat de Pujol en els últims anys indica que està molt interessat a preservar el llegat de l'expresident, i part d'aquest llegat passa per una absolució de l'Audiència Nacional, un cop passat el sotrac de la fase d'instrucció.
L'exsecretari general de CDC, que sempre s'ha considerat més Ferrusola que Pujol, va exercir la política amb ganes de manar, i sense una prudència excessiva a l'hora de manifestar les opinions. Onze anys de silenci han estat costosos, encara més per tot el que s'ha dit del seu pare i de tota la família. El consol que li queda, malgrat haver acceptat la pena de presó -diu que no té por de tornar-hi perquè confia en l'absolució davant la "debilitat" de l'acusació-, és que en tot aquest temps ha quedat acreditat que l'Estat va fer tot el possible per descavalcar Pujol i fer descarrilar el procés. Què hauria passat sense les ITV, la deixa i el procés? Potser hauria deixat de ser príncep per poder regnar.
