Arriben els dies més màgics de l'any i els nens i nenes del país ja tenen preparada o han entregat la carta als Reis d'Orient. Però no són els únics que tenen desitjos i esperen regals per començar bé el nou any. Els polítics també tenen les seves agendes de prioritats i tota una llista de propòsits per complir de cara al 2026. Tant de nous com dels que no han pogut complir durant el 2025. Encara que el contingut de les cartes normalment només les coneixen Ses Majestats, hem anat parant l'orella per saber quins regals demanarà cada partit aquest any, excepte l'extrema dreta.
Petits i grans saben que els regals han de ser una mica realistes. És poc viable demanar la independència, tot i que Junts i ERC desitgen -i veuen més plausible el 2026- que els seus respectius líders puguin competir en igualtat de condicions de cara al pròxim cicle electoral. Mentrestant, el PSC espera el regal més gros d'un Govern: el dels pressupostos, tot i que potser ni els Reis d'Orient són capaços de garantir-los. Carpetes com l'habitatge, el transport públic, la immigració o la seguretat també afloren entre les prioritats dels partits de cara a l'any que ve.
El PSC vol els pressupostos
A Salvador Illa li encantaria que els Reis li portessin uns pressupostos després d'un primer any en què va emportar-se el carbó mai desitjat. Cal dir, però, que a hores d'ara sembla complicat que el president de la Generalitat rebi el gran regal dels comptes, perquè els Reis d'Orient -que en termes polítics serien ERC i els Comuns- són molt exigents. Mentrestant, el PSC es proposa per al 2026 que "la prosperitat sigui compartida i que arribi al conjunt de la societat". Què vol dir això? Incidir en carpetes com l'habitatge, la seguretat, el clima, l'educació o la salut. Al Parlament, el grup socialista es posa com a objectiu l'aprovació final de la renda garantida i l'aprovació de la llei de memòria democràtica.
Junts espera el retorn de Puigdemont
El gran regal que demana Junts per al nou any és, sense cap mena de dubte, el retorn de Carles Puigdemont. Els últims moviments a Europa sobre l'amnistia aplanen el camí perquè l'expresident pugui tornar en els pròxims mesos i, de retruc, suposi un impuls per al nou cicle electoral. Les eleccions municipals encara s'albiren lluny, el 2027, però una de les voluntats del partit és que Puigdemont es pugui "desplegar pel territori" per recuperar un terreny que, segons les últimes enquestes, s'està apropant a Aliança Catalana. En paral·lel, el partit també mirarà d'influir a Catalunya i a Madrid amb tres carpetes on ja ha aconseguit alguns avenços: immigració, seguretat i habitatge. Junts treu pit que són propostes que tenen totalment treballades i que són preocupacions que els traslladen els alcaldes.
ERC desitja l'amnistia de Junqueras i el finançament
Per ERC, el regal més gran és que Oriol Junqueras pugui ser candidat a la presidència de la Generalitat. Depèn de l'aplicació completa de l'amnistia i que el Suprem deixi d'insistir a mantenir la inhabilitació per malversació. Aquest any s'han de donar un seguit de decisions judicials que podrien aplanar el camí i el partit no vol tenir la tria de candidat frenada a l'espera d'allò que decideixin els tribunals. Però els republicans també tenen desitjos que no depenen de les togues. El primer tram d'any serà clau perquè s'espera el desenllaç del nou model de finançament que, si és profitós per al país, pot ser una gran victòria política d'ERC. El mateix pot passar amb l'empresa mixta, clau en el traspàs de Rodalies. En habitatge, els republicans pressionaran el Govern perquè desplegui les inspeccions que assegurin sancions per qui se salta la llei.
El PP desitja la fi de "l'infern fiscal"
A ningú se li escapa que el millor regal de Reis per al PP és que Pedro Sánchez presenti la dimissió i es convoquin eleccions a l'Estat. Però, de moment, això sembla complicat. Així doncs, per ara els populars catalans mantindran tres línies mestres de cara al 2026: habitatge, seguretat i immigració, i fiscalitat. Sobre la primera carpeta, el PP vol enviar el missatge contra les "ocupacions il·legals", que consideren que és un fenomen que s'està estenent per Catalunya. En paral·lel, els populars també defensen la lluita contra la multireincidència i mesures de "control de la immigració" tant per part de Catalunya com del govern estatal. Per últim, els populars catalans també desitgen que s'acabi "l'infern fiscal d'Illa" i per això continuaran insistint en rebaixes impositives des del Parlament.
Els Comuns volen més habitatge i transport públic
Els Comuns esperen més "regals" en habitatge i transport públic de cara al 2026. En la primera carpeta, a finals d'any s'ha aprovat la regulació del lloguer de temporada, però els de Jéssica Albiach fa mesos que insisteixen que es comenci a sancionar qui se salta la llei d'habitatge. De fet, és línia vermella per asseure's a negociar els pressupostos d'Illa. La prohibició de la compra especulativa també es troba a l'agenda de la formació, amb una proposta pròpia ja posada sobre la taula de la Generalitat. Pel que fa al transport públic, els Comuns desitgen que els catalans tinguin un servei digne i que sigui a un preu just. Cal recordar que la formació ha pactat amb el Govern que es mantinguin els descomptes als principals títols de transport, si bé l'executiu també ha anunciat un petit augment del preu de cara al 2026.
La CUP demana un supermercat públic
La CUP ha tancat el 2025 aprovant la regulació del lloguer de temporada amb el Govern i els seus socis, i l'habitatge serà una de les carpetes que seguirà esprement en el 2026. Concretament, els anticapitalistes defensaran una "aposta clara" contra l'especulació i la mercantilització de l'habitatge i "confrontaran" contra la turistificació. En paral·lel, volen introduir el debat del decreixement i la transformació del model turístic, apostant per reduir-ne el pes econòmic i l'impacte social i ambiental. La CUP també demana als Reis la creació d'un supermercat públic que permeti "acabar amb l'especulació amb el menjar" i que situï uns preus justos tant per a la pagesia com per al consumidor. Per últim, els cupaires volen situar la llengua com a "eix central del projecte nacional", vinculant-la al model econòmic i com a element indispensable de la lluita independentista.
