Res fa pensar que Salvador Illa, un president prudent i volgudament previsible, tingui ganes de jugar amb el calendari electoral. Però les maquinàries dels partits, que no descansen, ja prenen posicions de cara als propers comicis al Parlament, que haurien de ser la primavera del 2028 a tot estirar. L'anunci d'Oriol Junqueras destinat a deixar clar que vol encapçalar la candidatura d'ERC n'és un exemple. En quina situació afronten les formacions catalanes els propers anys, que també estaran marcats per les municipals? Quins partits canviaran de cap de cartell? Quins mantindran la confiança en els dirigents que els van encapçalar el 14 de maig del 2024? Aquest és l'estat de la situació. 

PSC: Illa repetirà

És una certesa absoluta: el president de la Generalitat repetirà com a candidat dels socialistes a les eleccions amb l'aspiració d'obtenir un segon mandat a Palau. El 2024 va obtenir 42 escons, suficients per guanyar tot i que la xifra l'obliga a engreixar els acords d'investidura amb ERC i els Comuns. Les enquestes indiquen que, si avui es fessin eleccions, es quedaria igual o potser baixaria uns quants diputats, fruit d'un panorama fragmentat i condicionat pel creixement protagonitzat per Aliança Catalana. Eel principal repte que ha d'afrontar en les properes setmanes és l'aprovació dels pressupostos, que fins ara es troben enquistats davant la manca de suport dels socis habituals. 

Junts: i Puigdemont, què?

El líder a l'exili és el principal actiu electoral de Junts. Ho ha demostrat en múltiples ocasions, especialment el 2017, quan va superar de manera inesperada ERC amb la promesa de tornar a Catalunya si podia ser president de la Generalitat. El 2021 va acompanyar simbòlicament Laura Borràs, i tres anys més tard va cremar totes les naus amb una candidatura que tenia l'epicentre a Argelers. Ningú en qüestiona el lideratge, però existeix debat -soterrat- sobre si ja ha tocat sostre i cal apostar per cares noves. Entre els noms de futur que circulen de portes endins hi ha els de Míriam Nogueras, cap de files al Congrés dels Diputats, i Salvador Vergés, cap de llista per Girona i amb suport municipal. 

ERC: Junqueras hi vol tornar

Després de la derrota de Pere Aragonès i d'un procés congressual que va causar ferides profundes, Junqueras intenta que ERC torni a ser un competidor seriós per disputar la Generalitat al PSC. Tot i que encara no està amnistiat -sobre ell hi pesa la condemna de l'1-O, indultada parcialment-, aquest dimarts va pronunciar una conferència destinada a deixar clar que ho vol tornar a intentar. Partirà dels 20 escons que va obtenir Aragonès el 2024, un resultat que el va portar a deixar la política. De moment, això sí, la prioritat de Junqueras passa per fer complir el PSC i el PSOE amb els acords signats, que en bona mesura passen pel finançament singular. Les discrepàncies, per ara, són evidents.  

PP: Fernández, pendent de Feijóo

Alejandro Fernández va obtenir uns resultats excepcionals a les eleccions del 2024: 15 escons, el triple dels que va obtenir tres anys abans. Això no li ha servit per estar protegit davant la cúpula estatal del PP, liderada per Alberto Núñez Feijóo. L'expresident gallec cuida altres figures de la formació, com ara Daniel Sirera, però no confia en Fernández, com ha quedat demostrat en el descavalcament de Mario García, president provincial a Tarragona fins que la direcció de Feijóo hi va situar una gestora. García era proper al líder del PP, que prové precisament de la demarcació tarragonina. En els propers comicis haurà de continuar competint amb Vox, en dinàmica ascendent arreu de l'Estat.

Vox: Garriga, una garantia

Res fa pensar que Ignacio Garriga, secretari general de Vox a Espanya i candidat en les dues últimes eleccions, no repeteixi als propers comicis. Va ser el primer en portar el discurs de l'extrema dreta al Parlament, amb el vincle constant entre immigració i delinqüència, però la seva presència ja està normalitzada. Fins al punt que les enquestes indiquen que té molt consolidada la desena de diputats, amb la possibilitat de créixer. Aquesta vegada, això sí, tindrà un competidor en el segment xenòfob de l'oferta electoral amb Aliança Catalana. Vox, de moment, no té por d'Orriols i n'assenyala les coincidències a nivell de discurs mentre treu importància al seu ideari independentista. 

Comuns: Albiach, tercera oportunitat?

Diputada amb deu anys d'experiència, Albiach porta dues eleccions consecutives com a candidata. En les últimes va caure fins als sis escons en un context de retrocés dels Comuns, que a nivell estatal tampoc travessen un gran moment tenint en compte la mala salut de Sumar. Tampoc els va ajudar haver perdut l'Ajuntament de Barcelona ni la figura d'Ada Colau, protagonista aquests dies pel seu pas per la Flotilla i la detenció a mans de l'exèrcit d'Israel. La intenció d'Albiach, en aquesta legislatura, és continuar collant el PSC perquè desplegui els acords d'investidura, especialment en matèria d'habitatge. De moment, les posicions són distants pel que fa als pressupostos de la Generalitat. 

CUP: la incògnita de sempre

Encertar el candidat o candidata de la CUP a les eleccions al Parlament sempre és una entelèquia si la pregunta es fa a anys vista. En els últims comicis la cap de cartell va ser Laia Estrada, que es presentava per Tarragona, però ja ha plegat de la cambra catalana. Ha estat substituïda per Xavier Pellicer, que ja tenia passat com a diputat. Els anticapitalistes, que tenen quatre escons i s'han refundat després d'un cicle electoral descendent -la influència és molt menor ara que en els anys del procés-, han aixecat el veto als acords amb el PSC, amb qui s'han entès en matèria d'habitatge. Abans d'afrontar els propers comicis al Parlament, tindran com a prioritat les municipals. 

Aliança Catalana: tot a la carta Orriols

Les municipals seran, precisament, el test per saber quin vigor electoral té la proposta xenòfoba de Sílvia Orriols, disparada a les enquestes. La de La Vanguardia de fa només dues setmanes els situa a només dos escons de superar Junts, que pateix per la competència i que ha endurit el discurs en immigració i en seguretat. Aliança es va quedar a poc percentatge de vot -només un 0,13%- de tenir representació per Barcelona, circumstància que li hauria permès passar dels dos escons als cinc. La irrupció de l'extrema dreta independentista bloqueja, en bona mesura, la majoria que va estar vigent durant tota l'etapa del procés. La candidata, per descomptat, serà Orriols, alcaldessa de Ripoll.