El 2025 ha tornat a ser un any crispat, sobretot a Madrid, una ciutat presonera de la hipèrbole constant i de la sensació que tot està a punt d'explotar quan es tracta d'abordar el futur de Pedro Sánchez. El president del govern espanyol ha tingut un any especialment complicat, marcat per una sèrie de casos de corrupció que afecten dirigents que havien estat de la seva màxima confiança, com ara Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García. De moment, això sí, continua en el càrrec, en part perquè Alberto Núñez Feijóo no té els suports necessaris per a una moció de censura. L'any, més plàcid per a Salvador Illa, inclou també la dimissió de Carlos Mazón i el creixement de l'extrema dreta.
La corrupció assetja Sánchez
Els ulls de la Moncloa han estat posats, en més d'una ocasió, a les portes de Soto del Real. Al juny hi va entrar Cerdán, a qui el Tribunal Suprem situa al centre d'una trama corrupta de la qual també en participarien Ábalos i García, empresonats des de fa unes setmanes al mateix centre penitenciari. Cerdán, defensat per Benet Salellas, ja no hi és. Sobre Sánchez també pesa la causa contra la seva dona, Begoña Gómez, i sobre el seu germà, que està a les portes del judici. Durant el mes de desembre també s'ha fet gros un cas d'assetjament sexual protagonitzat per Francisco Salazar, home de confiança a les bambolines del poder, i que ha costat més d'una destitució. No hi ha treva.
El trencament PSOE-Junts
Per si no n'hi hagués prou, Sánchez ha vist com Carles Puigdemont, a finals d'octubre, va decidir trencar l'Acord de Brussel·les signat el març del 2023. La ruptura -que en les últimes setmanes s'ha intentat modular per part del PSOE amb l'assumpció dels incompliments i l'aprovació de mesures àmpliament reclamades per Junts- va servir per certificar la mort de la majoria de la investidura i la impossibilitat per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Que el català no sigui encara oficial a Europa o que no s'hagi aplicat definitivament l'amnistia, juntament amb el fracàs de la delegació de competències en immigració, van motivar que Puigdemont abandonés l'aliança amb el PSOE.
La condemna al fiscal general de l'Estat
Pràcticament en paral·lel a les turbulències al Congrés, Álvaro García Ortiz s'asseia al banc dels acusats en el judici per revelació de secrets sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso. En va sortir condemnat i inhabilitat amb una sentència que va trigar dinou dies a publicar-se íntegra. És la primera vegada que la justícia condemna un fiscal general de l'Estat, ja desposseït del càrrec i substitutït per Teresa Peramato. El govern espanyol es va bolcar en la defensa de García Ortiz, que s'ha vist perjudicat per les maniobres del cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, sense que la sentència aporti proves concretes sobre la filtració dels correus sobre el frau fiscal d'Alberto González Amador.
La dimissió de Carlos Mazón
Portava un any de mentides, canvis de versió i perfil especialment baix en públic, i tots els camins portaven cap a la dimissió. S'hi va resistir, però finalment Carlos Mazón va deixar el càrrec de president valencià. El dinar al Ventorro amb Maribel Vilaplana i els 37 minuts de boira entre l'àpat -llarg- i l'arribada al centre on s'estava gestionant la crisi per la dana han acabat amb la carrera d'un dels principals dirigents territorials del PP, més proper a les formes d'Ayuso que a les d'Alberto Núñez Feijóo. La instrucció de la jutgessa de Catarroja que investiga la manera com es va abordar la catàstrofe, que va causar 229 morts, fa pensar en la imputació futura de Mazón, encara aforat.
Sense pressupostos a Catalunya
Illa governa en minoria, recolzant-se sempre en la majoria de la investidura, formada per ERC i els Comuns. No té excessives turbulències al Parlament, però encara no ha pogut presentar cap projecte de pressupostos des que és president, i això que es va comprometre a tenir-los aprovats en els mesos posteriors a aterrar a Palau. Tot indica que en els pròxims mesos podrà avançar en la negociació dels comptes, que només poden ser aprovats pels republicans i el grup que comanda Jéssica Albiach. Mesures en habitatge, el transport públic i el nou model de finançament són fonamentals perquè els nous pressupostos -encara estan vigents els aprovats per Pere Aragonès- tirin endavant.
La dificultat per tirar endavant el finançament
ERC va investir Illa a canvi de posar en marxa un nou model singular que permetés a Catalunya disposar de més recursos. El 2025 ha estat l'any de posar el sistema en el calendari i, de moment, la recaptació de l'IRPF no es farà fins al 2028. Les converses, que durant setmanes van estar embarrancades -això deia ERC- pel paper de María Jesús Montero, estan més encarrilades i tot fa pensar que a principis de l'any vinent es presentarà el nou model, que també implicarà la resta d'autonomies i haurà de ser validat pel Congrés dels Diputats. Sense finançament, Illa -així ho ha determinat Oriol Junqueras en públic i en privat- no podrà disposar de pressupostos l'any vinent.
La consolidació de Junqueras a ERC
El 2024 no va ser un any senzill per als republicans. Més aviat el contrari. La tria de la nova direcció va enfrontar Junqueras amb el sector afí a Marta Rovira, i durant aquest any s'han anat recosint ferides. La segona fase del congrés va ser molt més plàcida que la primera i, malgrat que encara hi ha rèpliques del soroll intern -com passa a la federació de Barcelona-, Junqueras ha anat consolidant-se a la presidència del partit. Té intenció de ser candidat a la Generalitat -ho va explicar en una conferència a finals de setembre- i haurà de preparar el full de ruta a Madrid, on han existit discrepàncies entre ell i Gabriel Rufián sobre la possibilitat d'una candidatura d'esquerres a nivell estatal.
La no-aplicació de l'amnistia
L'amnistia va sortir del Congrés dels Diputats l'1 de juny del 2024, però els principals protagonistes encara no se n'han beneficiat. Puigdemont continua a l'exili, Junqueras està inhabilitat per exercir càrrecs públics i dirigents com Jordi Turull es troben en la mateixa situació. El Tribunal Constitucional (TC) va avalar la norma, però el Tribunal Suprem continua enrocat. L'advocat general de la Unió Europea (UE) es va pronunciar a favor de l'amnistia, i encara queda per saber quin veredicte emetrà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tot i que ningú es vol fer il·lusions, si existeix aval europeu a la norma Puigdemont podria plantejar-se tornar a Catalunya de cara a la primavera.
El judici contra els Pujol
Onze anys després de la confessió del patriarca, a finals de novembre va arrencar a l'Audiència Nacional el judici a la família Pujol. I ho va fer amb sorpresa: en contra del criteri de tots els metges, el tribunal va decidir mantenir l'expresident de la Generalitat dins la causa . La salut de Pujol és dèbil, amb marcadors d'Alzheimer i mobilitat reduïda, i existeix l'opció que, quan arribi el moment de declarar, l'Audiència Nacional revisi si se'l pot jutjar. De moment, això sí, la vista no es reprendrà fins al 12 de gener amb més testimonis i protagonisme per l'operació Catalunya. Mentrestant, podeu recuperar aquí els cinc pòdcasts especials que Nació va preparar per analitzar el llegat de l'expresident.
El creixement d'Aliança Catalana
L'extrema dreta viu un moment dolç, especialment en l'àmbit demoscòpic. La formació que lidera Sílvia Orriols, segons l'últim CEO, podria assaltar els vint escons i disputar la segona plaça a Junts. El partit de Puigdemont, a principis d'any, va descartar una moció de censura per desallotjar del càrrec l'alcaldessa de Ripoll, i això va encetar de manera oficial la competició entre les dues sigles. El 2026 serà l'avantsala de la campanya de les municipals, uns comicis en els quals Aliança Catalana aspira a menjar-li terreny a tots els partits. Nació va publicar una sèrie de reportatges sobre la gènesi del partit que va rebre, a finals de novembre, el premi Ramon Barnils de periodisme d'investigació.
