El finançament singular arriba aquest dilluns a la comissió bilateral Estat-Generalitat. Tindrà un missatge polític clar, perquè el que fins ara era un pacte entre dos partits -el PSC i ERC- serà assumit per dos governs, el català i l'espanyol. El nou finançament català va ser el nucli de la negociació per a la investidura de Salvador Illa, però què diu exactament el pacte en matèria de singularitat? A què es van comprometre els dos partits?

En el punt dos del document s'hi detalla com s'hi ha d'arribar. El primer que deixen clar els socialistes i els republicans és que la Generalitat s'ha d'encarregar de "gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar" tots els impostos suportats a Catalunya, i que cal "augmentar substancialment" la capacitat normativa. En aquest àmbit s'avançarà en aquesta comissió bilateral.

Aquesta gestió, recaptació, liquidació i inspecció ha d'anar a càrrec de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb l'excepció dels que tenen naturalesa local. Com serà l'aportació a l'Estat? En la línia del model que va promoure Pere Aragonès, hi ha dues vies: la primera, l'aportació de les despeses de l'administració central, que es durà a terme amb un "percentatge de participació en els tributs"; la segona, una aportació a la solidaritat que ha de ser "explícita" i ha de ser reflectida "de manera transparent". Aquesta transparència també ha d'anar vinculada al compliment de l'ordinalitat, a diferència del que passa ara.

La solidaritat, en tot cas, ha de tenir en compte que els serveis prestats per la resta d'autonomies als seus ciutadans "pugui assolir nivells similars" als de Catalunya, sempre que es dugui a terme un "esforç fiscal similar". En tot cas, per posar en marxa el nou model cal que el desenvolupament de la Hisenda catalana sigui una "prioritat" per al nou executiu liderat per Illa. Aquesta Hisenda s'ha "d'instrumentalitzar" a través de l'ATC amb l'objectiu final "d'assumir progressivament les funcions d'aplicació de tots els tributs generats a Catalunya" amb l'exercici de les funcions de liquidació, recaptació i comprovació de les obligacions tributàries dels impostos amb l'ús dels mecanismes previstos a la llei.

L'assumpció d'aquestes competències, remarca el document, "requerirà el traspàs" dels mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics. Amb quin calendari? Després de la bilateral -que havia de ser abans del 30 de juny i finalment s'ha prorrogat fins al 14 de juliol-, caldrà impulsar durant el 2025 l'acord a través de les "modificacions legislatives necessàries" i, quan toqui, es traslladaran a la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat per tal que es puguin aprovar.

Durant el que queda d'any, l'acord diu que cal avançar en aquests quatre àmbits:

• L'assumpció progressiva, per part de l'ATC, de la gestió, recaptació, liquidació, inspecció i disponibilitat de tots els impostos suportats a Catalunya.
• L'augment substancial, per part de la Generalitat, de la capacitat normativa tributària en coordinació amb l'Estat i Europa.
• El desplegament calendaritzat del nou model.
• L'impuls de les modificacions de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), de la llei de finançament de les comunitats autònomes i de la llei de cessió de tributs a Catalunya "que siguin necessàries" per a la implementació d'aquests objectius.

Quin serà el primer tribut en què es començarà a implantar el nou model? L'IRPF. Les comissions que han d'intervenir en tot el procediment "prendran els acords corresponents" per assegurar la seva execució al llarg del 2026. Això vol dir, per exemple, que la campanya de la renda d'aquell any -és a dir, amb dades del 2025- ja es faci amb més pes català. Durant aquest segon semestre d'any, a banda, també s'haurà d'arribar a propostes sobre l'atribució de l'IVA de les pimes i de l'IVA dels arrendaments turístics.

I mentrestant, què?

Tenint en compte que l'aplicació del model no serà immediata, l'últim apartat sobre el finançament estableix que hi haurà cinc punts transitoris. Són aquests:

• "Increment substancial dels recursos": es tracta de "compensar" els desequilibris produïts durant l'actual model.
• Ordinalitat segons la capacitat fiscal: l'entesa assegura que cal que les contribucions de les comunitats autònomes ordenades per habitant, ordenades en una escala de major a menor, han de mantenir el mateix ordre que en l'escala d'allò que reben. És a dir, que es rebi tant com s'aporti. "Es tracta d'un canvi estructural al sistema de finançament que, en cas de no adoptar-se durant el 2025, requerirà mesures compensatòries", remarca el text.
• Solidaritat: l'aportació de ha ser "transparent", de manera que sigui "conegut i reconegut" quant contribueix Catalunya.
• Competències no homogènies: com que la Generalitat exerceix competències que no tenen altres territoris, en el càlcul de les despeses a finançar s'han de tenir en compte l'augment de la població en edat escolar o el factor envelliment. En aquest sentit, cal actualitzar el model atenent els "costos reals".
• Consorci per a les inversions: per fer front al dèficit actual, es constituirà un consorci paritari Estat-Generalitat. Es definirà un "marc pluriennal" de finançament al conveni de creació del consorci en què es tingui com a referència -per dotar-lo a nivell pressupostari- la mitjana d'inversió públic sobre el PIB al conjunt de l'Estat. Què vol dir, això? Que s'establirà el finançament per al consorci en una xifra equivalent a l'aplicació de la ràtio del PIB que es pressuposti.