Un any més, el model de finançament torna a perjudicar Catalunya. Aquesta és la conclusió de les dades que ha fet públiques la Generalitat, que indiquen que el país es queda a la cua de les comunitats autonòmes pel que fa a ingressos rebuts. Si bé Catalunya és la tercera autonomia que més aporta, amb un 17,5% del total, després queda en desena posició quan es produeix el repartiment. Aquesta dada implica una diferència de 20 punts percentuals entre el que es recapta i el que es rep, xifra que augmenta fins als 26 punts percentuals si es té en compte el nivell de vida. Des del 2010, primer any d'aplicació del model actual, Catalunya acaba rebent menys del que aporta a l'administració central.
Les dades que ha fet públiques el Departament d'Economia arriben en un moment en què ERC i el PSC -en línia directa amb el govern espanyol, en concret amb el Ministeri d'Hisenda i amb la reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès com un dels epicentres de la setmana- estan encarrilant l'acord per investir Salvador Illa. Els republicans reclamen que un model singular de finançament singular que permeti a Catalunya gestionar, recaptar i liquidar tots els impostos. També hi ha pendent un acord per la condonació de 15.000 milions d'euros de deute en mans del fons de liquiditat autonòmica (FLA), que ja formava part de l'acord signat al novembre per investir Sánchez a Madrid.
Quines són les dues autonomies que més aporten al sistema estatal? Són Madrid i les Balears, que registren 4.328 euros i 3.677 euros per habitant, segons les dades que ha fet públiques la Generalitat. En el cas català, s'aporten 3.565 euros per habitants. Quan es fa el repartiment dels recursos, Madrid passa de la primera posició a l'onzena, un graó per sota de Catalunya, mentre que les Balears passen a la novena. Les tres autonomies amb més pes a l'hora d'ingressar al sistema són, quan es fa el repartiment, la novena, la desena i l'onzena del rànquing, de manera que no es respecta el principi d'ordinalitat. Extremadura, la catorzena en aportar és la tercera en rebre, per exemple.
El País Valencià, en canvi, és un dels que també resulta perjudicats pel sistema: és la novena comunitat en aportar, mentre que és la quinzena a l'hora de tenir recursos. Les dues primeres autonomies en rebre són Cantàbria -cinquena en aportar ingressos- i La Rioja, que és la vuitena en ingressar en termes relatius. El model de finançament està en vigor des del 2009 i porta una dècada caducat, perquè s'havia de renovar el 2014. La Generalitat, singularitat al marge, també protesta contra la "ineficiència" pel fet que el sistema de bestretes i liquidacions és "complex i poc transparent". L'any 2022, la bestreta per a Catalunya es va subestimar en 4.324 milions d'euros, segons el Govern.