Per començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que enguany el pont de la Puríssima no cau bé, perquè només fem un dia de festa (dilluns) i la Constitució cau en dissabte. Però anem al tema. Pedro Sánchez no és, prou que ho saben a Junts i a ERC, el polític més complidor de la història. Fins i tot ell ha admès aquesta setmana, en la seva maniobra per refer ponts i mantenir les constants vitals de la legislatura, que no és prou diligent ni autoexigent per fer realitat els pactes a què arriba. Però en ell i els seus entorns no tot és ductilitat. Sobretot, en les coses que no costen diners i són aparents sense implicar canvis de fons. En la confrontació i la guerra cultural més banal és un autèntic mestre.

Ahir, ell i el president de RTVE, José Pablo López, que no defuig el posicionament polític i que té unes topades amb la dreta que esmorteeixen les bones dades d'audiència, van optar per ser coherents. Atès que la Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha decidit no excloure, tal com li demanaven algunes cadenes públiques del continent, a Israel del pròxim festival d'Eurovisió -que se celebrarà a Viena- Espanya no participarà del concurs. Tampoc ho faran ni Irlanda ni els Països Baixos.

RTVE, que organitzava diverses gales per escollir representant que ara es reconvertiran, no hi serà i tampoc emetrà l'esdeveniment televisiu al qual dedicava una àmplia cobertura. Eurovisió té més de show que no pas d'esdeveniment musical. La gala congregava cada any milions d'espectadors, molts d'ells joves, i algun sociòleg dirà que la majoria votants de les esquerres. Només a Catalunya, a les votacions hi van participar més d'un milió de persones, i el 63% dels que miraven la tele optaven pel festival. Més que els grans partits de futbol i unes dades pròpies de quan hi havia tres o quatre cadenes. 

Passarà factura a Sánchez deixar els espanyols sense Eurovisió (així ho havia previst el consell de RTVE per majoria, arribat el cas)? O tindrà premi haver estat coherent amb el boicot a Israel a un festival que té bastant de geopolític? Segur que hi ha qui vol i dol, i és possible que sigui la majoria davant l'evidència del genocidi i la diversió d'una nit petarda amb la colla. Hi haurà també, és clar, unes minories molt favorables i unes altres molt contràries a la decisió. En tot cas, i si es vol ser coherent amb la retirada després que Israel no hagi rectificat el fons de la seva política a Gaza, cal continuar empenyent la UE a prendre mesures contra Netanyahu i acabar de forma definitiva amb el comerç d'armes que en els darrers mesos s'havia disparat per si s'havia de tallar en sec.

Ens ha agradat

Ens ha agradat el partidàs del Barça contra l'Atlètic de Madrid. Sempre fa il·lusió guanyar Simeone i més encara fer-ho al renovat Camp Nou, que dimarts va viure la primera gran nit. Es dona la circumstància que l'any passat el partit contra els matalassers va acabar amb derrota, però va ser un punt d'inflexió per a la gran temporada que acabaria fent el Barça. Esperem que ara també ho sigui, després d'un inici marcat per les lesions i amb certa irregularitat. No podem negar que amb Pedri i Raphinha sobre el camp, i amb el retorn a casa, tot es veu d'una altra manera. La setmana hauria estat perfecta si l'Atlètic de Bilbao hagués sortit a jugar dimecres contra el Madrid, però ja se sap que la intensitat dels lleons tendeix a ser variable. Llàstima!

No ens ha agradat

Hi ha un autèntic desembarcament català a Guadalajara (Mèxic) per la Fira Internacional del Llibre. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar una beca de 80.000 euros per a escriptors llatinoamericans que vinguin a fer una residència i a escriure sobre Barcelona. Òbviament, ho faran en castellà. Això va indignar l'oposició i el sector del llibre en català, que sempre demana més suport institucional davant un context que no és fàcil per la nostra llengua que, òbviament, no té el volum del castellà. L'Ajuntament va sortir al pas recordant que els premis Montserrat Roig tenen més dotació. És cert, però també es donen a creadors en castellà i les quantitats són molt menors. El govern de la ciutat ha pres, pels seus pactes amb ERC, mesures positives en favor del català, que a la capital va reculant en percentatge de parlants habituals i que és aliè a molts nouvinguts. L'aposta demana ser més curós i tenir clares les prioritats. No calia la beca Narra Barcelona per quedar bé a Guadalajara.

Què fem aquest cap de setmana?

Estarem molt atents a la pesta porcina africana i als efectes que pot tenir. Apostarem per dos reportatges que ens arribaran des de les edicions locals més porcines del diari. Des d'Osona, Irene Giménez preguntarà a diversos actors comarcals sobre el monocultiu de la potent indústria càrnia de la zona i si hi ha alternatives per diversificar-se. I des de Lleida, Àlvar Llobet ens explicarà com ha proliferat la fauna salvatge de senglars, conills o cabirols i els riscos que implica, tant a l'hora de perjudicar cultius com els riscos sanitaris. El Bernat Surroca, el nostre cap de Política, ens explicarà qui és un dels homes de la setmana, el conseller d'Agricultura Òscar Ordeig, i el Lluís Girona se submergirà en els efectes polítics que pot tenir. Ah!, i diumenge publicarem l'última entrega de la sèrie Jordi Pujol, el llegat del nostre pòdcast Snooker, que hem fet amb el Ferran Casas i la Yael Brusca. Anirà sobre la relació de l'expresident amb Espanya, el PP i el PSOE. Ens ho hem passat molt bé fent-los i estem contents que us estiguin interessant!