Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que ja hem perdut el compte del temps destinat a cues virtuals, primer amb Oques Grasses i ara amb Rosalía. Segur que Pedro Sánchez intentarà anar a algun dels concerts de l'artista catalana a Madrid, previstos per finals de març i principis d'abril del 2026, encara com a president del govern espanyol, i segurament amb ganes de gravar algun TikTok, que tota ocasió de captar el vot jove és benvinguda. Ho aconseguirà? Cada setmana sembla que s'acabi el món, però de moment resisteix. Els presumptes casos d'assetjament sexual i laboral a la Moncloa, això sí, li complicaran la vida.
Alberto Núñez Feijóo se'n vol aprofitar, com es va demostrar en la sessió de control de dimecres, però que ara un dirigent com ell s'erigeixi en feminista costa de pair. Encerta, ara bé, quan assenyala les contradiccions de Sánchez, que té en el vot femení un dels principals caladors per mantenir-se per damunt dels 100 escons a les enquestes. El problema del president espanyol és que no es pot agafar la pancarta al matí i, a la tarda, permetre -per acció o per omissió- casos com el de Francisco Salazar, a qui només una informació periodística va apartar de tenir un càrrec clau en la maquinària del PSOE. Fa uns dies, eldiario.es va fer aquesta recomanable radiografia sobre la qüestió.
El cas Errejón, camí del judici, va ser especialment útil per evidenciar la hipocresia de determinada esquerra -normalment la més pura- i visibilitzar la distància entre els fets i les paraules. En públic, lliçons i bones paraules; en privat, comportaments execrables. Si Sánchez era amic de Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, i apreciava -almenys políticament- personatges com Salazar, almenys durant les primàries que el van tornar a portar al capdavant del PSOE, segur que no sabia com actuaven en privat? Va fallar el càsting -els càstings, més aviat- o va fallar tota l'escala de valors? El feminisme és un camí que no s'ha de contaminar amb retòrica i electoralisme. Ho sap Sánchez?
Ens ha agradat
Manuel Jabois, l'abril del 2012, va escriure una frase al diari El Mundo que val la pena reproduir sense traduir: "Pep, como el cartero, siempre vuelve. Para intentar follarnos en la cocina". L'articulista, aficionat il·lustre del Madrid, tenia més raó que un sant. La sortida de Guardiola del Barça no va servir perquè l'equip blanc es desempallegués de l'ombra del tècnic de Santpedor, que aquest dimecres va tornar a assaltar el Bernabéu amb una victòria per 1-2 del Manchester City contra l'equip que -per ara- entrena Xabi Alonso. Sempre és un plaer veure el Pep fent rabiar la caverna -també la de Madrid- amb aquesta manera tan poc catalana de ser català: guanyar sense necessitat de demanar perdó.
No ens ha agradat
Fa dies que la indústria de l'entreteniment orbita al voltant de la compra de Warner Bros. Netflix semblava tenir-ho tot de cara -fins i tot va arribar a fer oficial l'adquisició-, però a hores d'ara no es pot donar res per fet. La irrupció de Paramount, amb inversors com Jared Kushner -gendre de Donald Trump- i petrodòlars al darrere de les autocràcies àrabs, ha fet saltar la banca. El desenllaç no es preveu proper i la Casa Blanca tindrà molt a dir-hi en un cas que suggereix, com a mínim, un conflicte d'interessos descomunal. Per entendre totes les claus, podeu recuperar aquesta peça que va publicar dimarts al vespre Víctor Rodrigo, el nostre expert en pantalles i en el negoci audiovisual.
Què fem el cap de setmana
Segur que aquest diumenge estareu pendents de La Marató de TV3, presentada enguany per Ramon Pellicer, a qui el nostre estimat col·laborador Guillem Maneja va entrevistar fa dues setmanes al Món de la Tele. El càncer és el protagonista d'aquesta edició, de manera que al diari hi podreu llegir reportatges amb testimonis que porten dies preparant Natàlia Pinyol i Marc Orts. A banda d'això, com cada setmana, tindreu disponible l'anàlisi que ens porta Roger Pi de Cabanyes des de Madrid després d'uns dies en què Sánchez torna a fer la sensació d'estar -per variar- contra les cordes. I, per obrir el focus, radiografiarem la doctrina internacional de Trump. Bon cap de setmana!
