El món s’ha fet un lloc molt més inhòspit en l’any que s’acomiada. Com serà el 2026? L’impacte de l’arribada de Donald Trump ha posat en qüestió els precaris equilibris internacionals i ha deixat fora del carril central els organismes globals. António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, conclou el seu mandat a finals del nou any, però ja sembla un mer figurant, ignorat per la majoria dels grans líders mundials. En aquest sentit, serà interessant de seguir els debats del proper fòrum de Davos, que s’inicia el 19 de gener sota un lema que sembla una ironia forçada: “Esperit de diàleg”. Aquests són -amb l’informe del Cidob El món el 2026 com a referent- alguns dels focus que haurem de seguir aquest 2026.
Estats Units: trumpisme irreversible?
Donald Trump és a punt de complir el primer any de mandat. El balanç no pot ser més disruptiu: desconeixement de la legalitat internacional, instauració d’una nova estratègia de seguretat nacional que entronitza la llei del més fort, aranzels que trenquen amb la globalització liberal i atracció pels cabdillatges i l’extrema dreta europea. En el pla intern, Trump intenta actuar al marge del Congrés i ha ordenat deportacions massives d’immigrants. El mes de maig intentarà reemplaçar el governador de la Reserva Federal, Jerome Powell, per algú més afí a les seves teories sobre el diner barat. En els estats demòcrates, la resistència és palpable. El novembre, les eleccions de midterm determinaran la robustesa del trumpisme.
La UE, desubicada amb Putin al clatell
L’informe Cidob consiera “desubicada” la Unió Europea en aquest escenari de fractura del dret internacional. La UE no aconsegueix trobar un full de ruta amb una ambició política nítida i les divisions entre els estats són més fortes que l’afany per la cohesió. El rebuig creixent de França -i Polònia- a la ratificació de l’acord amb el Mercosur ho ha tornat a recordar. L’evolució de la guerra a Ucraïna serà el termòmetre més immediat per avaluar el pes real de la Unió. Fins ara, Brussel·les ha aconseguit impedir una victòria de Vladímir Putin en el camp de batalla. El líder rus és el principal enemic d’una Europa a la qual vol aïllar d’uns Estats Units cada cop més d’esquena a l’Atlàntic. El Vell Continent, astut, també sap que resistir és essencial.
L’auge ultra, a prova: eleccions a Hongria
El 2026 donarà molts més senyals de la solidificació, o no, del fenomen ultra. Que és una quinta columna del trumpisme i alhora dels interessos del Kremlin. Hi haurà un moment clau per apamar la força de l'extrema dreta. Hongria celebra eleccions a l’abril i Viktor Orbán ha de revalidar el seu poder. De moment, les enquestes mostren favorit Péter Magyar i el seu partit Respecte i Llibertat. No és precisament un comunista. Magyar prové dels rengles d’Orbán, però aposta pel projecte europeu.
La Xina, treva inestable
Des de la cimera amb Trump a Busan, Xi Jinping va tancar una mena de treva amb Washington. El CIDOB destaca que la superpotència asiàtica arriba al 2026 amb un superàvit extra, en bona part gràcies a l’exportació de cotxes i de tecnologia neta. Però apunta als elements de risc, com una menor demanda interna, així com l’amenaça de més mesures aranzelàries. Per al mes d’abril està prevista una visita de Trump a Pequín, cosa que apuntaria a una agressivitat sota control. Després ja es veurà.
A tocar del mar de la Xina, el Sud Global s’ha fet present com mai i caldrà seguir la seva reordenació de les vies comercials. L’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), com Filipines, Malàisia, Singapur, Tailàndia, Timor Oriental, Vietnam, Birmània, Cambodja, Brunei, Birmània, Laos i Cambodja, està engreixant els seus vincles econòmics. I en el sud-est asiàtic cal mirar també una Índia que està tancant els darrers detalls d’un acord de lliure comerç amb Brussel·les. Un signe d’una aliança estratègica entre el gegant asiàtic -ara governat per l’hinduisme conservador de Narendra Modi- i una UE necessitada d’aliats.
Noves hegemonies a l’Orient Mitjà
Gaza ha canviat les correlacions de forces a l’Orient Mitjà. L’atac de Hamàs contra la població civil d’Israel va comportar la destrucció de la franja i més de 70.000 morts. En el pla geopolític, després de l’atac dels Estats Units contra l’Iran i la nova invasió israeliana del Líban, ha deixat moribund Hezbol·là, ha afeblit profundament Hamàs i ha afeblit un Iran on les protestes internes contra el règim s’han fet més visibles. Benjamin Netanyahu es manté al poder a Tel-Aviv en coalició amb l’extrema dreta i lidera la primera potència de la regió, però, empaitat per la justícia, la seva continuïtat no està blindada. I ha de compartir el lligam amb Trump amb una Aràbia Saudita i un Qatar que s’han reforçat enfront de l’enemic xiïta.
