L’Administració Trump va fer públic fa uns dies un document de 33 pàgines com a Nova Estratègia de Seguretat Nacional (NSS). Ara molts s'escandalitzen com si els vingués de nou, però el text és un compendi de les obsessions conegudes de Donald Trump en el terreny internacional. Ofereix, això sí, pistes de per on poden anar algunes actuacions dels Estats Units. Stephen Holmes, de la Universitat de Nova York, en un article a Política Exterior, va qualificar-lo de “pamflet” amb propostes fantasioses que el món “no ha d’interpretar com una declaració real d’intencions”. Holmes ho defineix en una frase: “L’Administració vol els beneficis de la primacia sense assumir-ne els costos”. Veiem quins són els punts centrals i què en diuen els experts.
Reajustar la Doctrina Monroe
Després d’arribar a la Casa Blanca sota l’eslògan America First, Trump assegura haver posat fi a un munt de conflictes i que ha de ser considerat el President de la Pau. Rebutja una adhesió “rígida” al no-intervencionisme, ja que assegura que els interessos dels Estats Units són molt amplis. Un concepte que es repeteix en el text és l’Hemisferi Occidental. L’historiador Antoni Segura qualifica el document com “un reajustament de la Doctrina Monroe, que preconitzava una Amèrica sota l’hegemonia dels Estats Units. De fet, en el text s’hi diu explícitament que és un corol·lari Trump a la Doctrina Monroe. Suposa també la fi del soft power que ha caracteritzat part de l'atractiu dels Estats Units i l'aposta per un poder dur”.
L’analista Abel Riu, cofundador del think tank Catalonia Global, explica a Nació que “no es detalla en cap moment quins territoris comprenen aquest terme, però s’intueix que es refereix al continent americà i Europa occidental. En aquest territori, es vol impedir la penetració de cap altra potència. En la resta, aposta per una situació d’equilibri, com a l’Àsia-Pacífic: preservar la lliure negació al mar de la Xina i impedir cap canvi unilateral en l’estatus de Taiwan, clau en aquell punt geoestratègic”.
Fi de tot idealisme en política exterior
“Realisme flexible” és el terme que apareix en el document. S’hi assegura que els Estats Units no imposaran als altres països uns requisits democràtics i respectaran les "tradicions" de cada estat: “No hi ha hipocresia o incoherència a l’hora de mantenir bones relacions amb règims que difereixen del nostre”. Així es justifica tot el cinisme de l’Administració, com s'ha vist amb l’Aràbia Saudita, amb qui Washington ha refermat el vincle malgrat la responsabilitat del règim de Riad en l’esquarterament del periodista Jamal Kashoggi.
Es poden descartar temptacions humanistes com fou la Doctrina Carter de drets humans o les simpaties per les primaveres àrabs. Tampoc no hi ha en tot el document ni una sola cita a Nacions Unides. En canvi, sí que s’hi fa constar que “la unitat política bàsica al món és l’estat nació”, urgint a defensar la sobirania dels estats enfront “les incursions de les organitzacions transnacionals”.
Suport a l’extrema dreta a Europa
Tot i que en el document es fan algunes referències amables a Europa, inclòs un esment al lligam històric amb el Regne Unit i Irlanda, i es parla de garantir l’equilibri al continent (“volem donar suport als nostres aliats a preservar la llibertat i seguretat a Europa, restaurant la identitat occidental i l’autoconfiança civilitzadora”), s’hi diu expressament que Amèrica “encoratjarà els seus aliats polítics a Europa per promoure la recuperació de l’esperit i l’increment de la influència dels partits patriotes que són motiu de gran optimisme”.
Antoni Segura subratlla “l’intervencionisme clar que indica això, amb un suport a una extrema dreta que presenta com els partits patriotes. Això en un moment en què no amaga prioritzar l’entesa amb l’agressor a Ucraïna”. En efecte, en el text es diu que les mirades europees sobre la guerra són “poc realistes”.
Fi de la “immigració massiva”
La nova estratègia geopolítica nord-americana mostra l’angoixa demogràfica que caracteritza el trumpisme. Presenta la preservació de les fronteres com l’element bàsic de la sobirania i promet “protegir el país de la invasió” que s’estaria produint per l’entrada dels migrants. En un moment donat, arriba a proclamar: “Els temps de les migracions massives han acabat”.
Contenir la influència de la Xina
Segura assenyala la voluntat de contenir la influència de la Xina com un dels elements centrals dels Estats Units de Trump, tot i que això ja ve d’administracions anteriors. “El text parla d’equitat i reciprocitat amb la Xina i aquí cal tenir en compte que per Trump, el lligam comercial de la UE amb la Xina és vist com un greuge”. Sobre Europa, Segura considera que, d’actuar units, els països de la UE tenen molt a dir: “Si sumem tots els PIB europeus, la UE és una gran potència. Si sabés jugar amb mirada geopolítica, Europa podria decantar la balança sense lliurar-se a la Xina”.
Per Abel Riu, el moment també és definitori per Europa: “Ha renunciat a una sobirania pròpia i en aquests moments hi ha dubtes sobre l’operativitat efectiva dels seus exèrcits sense el suport nord-americà. No disposa d’oficials que puguin assumir grans operacions complexes amb presència de les forces terrestres, navals i aèries. Europa ha de reconnectar-se a la geopolítica o anirà a pitjor”.
