L'inici del 2026 es presenta, com a mínim, mogut a les files d'ERC. El partit afronta un supergener en què hi ha d'haver avenços importants en les dues grans carpetes de la legislatura: el finançament i el traspàs de Rodalies. Són els dos compromisos essencials que van arrencar els republicans dels últims pactes d'investidura amb els socialistes i el seu èxit és clau en la revifada electoral que busca el partit. Però ERC no és l'únic que necessita que aquests acords tirin endavant amb rapidesa. Aquestes dues carpetes, potser juntament amb la de l'habitatge, són el termòmetre de la legislatura i, si s'aconsegueixen avenços satisfactoris per als republicans, els socialistes exigiran la gran contrapartida: la dels pressupostos. Per als Comuns, necessaris en l'aritmètica dels comptes, el finançament, Rodalies i, sobretot, l'habitatge també són imprescindibles.
L'ordre dels esdeveniments encara està per determinar, però la cosa important és el seu contingut. Dit d'altra manera, no se sap si abans arribarà l'anunci de l'empresa mixta de Rodalies -pendent de trobar el dia a l'agenda- o l'acord pel finançament -que hauria d'arribar al gener-. Tampoc si la reunió entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez es farà amb els primers fruits del supergener sobre la taula o si servirà precisament per acabar-los de tancar. Però el que cal és que els acords definitius siguin satisfactoris per a totes les parts. ERC ha de poder vendre els primers resultats de la negociació amb Illa en les carpetes de Rodalies i finançament, mentre que el PSC té pressa per parlar dels comptes, que començaran l'any prorrogats. Entremig, la cimera Junqueras-Sánchez determinarà el rumb de les relacions en una legislatura a Madrid que ha quedat molt tocada pels casos de corrupció i presumpte assetjament a les files del PSOE.
Finançament, en mans de Montero
Han estat mesos d'àrdues negociacions amb els socialistes, sobretot els de Madrid, però ERC és ara optimista amb el nou finançament. Els republicans no han volgut posar pressa ni terminis per arribar a un acord i, de fet, qui té més pressa és Maria Jesús Montero. La vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Hisenda ha de marxar del govern espanyol per intentar salvar els mobles del PSOE a les pròximes eleccions andaluses i té previst convocar un Consell de Política Fiscal i Financera per comunicar la seva proposta de finançament entre finals de gener i principis de febrer. Això sí, amb equilibris previs: l'acord haurà de ser avalat abans per ERC, que vol que es reconegui i es concreti la singularitat catalana, mentre que de cara a la resta de l'Estat els socialistes han d'evitar que es presenti com una concessió cap a l'independentisme. Passi el que passi, hi haurà soroll abans, durant i després.
El camí no ha estat fàcil per als de Junqueras. Els republicans no van quedar satisfets de la comissió bilateral de l'estiu entre executius català i espanyol perquè es diluïen elements com el principi d'ordinalitat, la capacitat normativa per recaptar els impostos o com es pondera la població de cada territori. Tocava tornar a pressionar. I, des de l'inici del curs polític, ERC ha anat modulant el to. Al setembre, per exemple, els republicans van portar una proposta en solitari al Congrés perquè Catalunya recaptés l'IRPF. A l'octubre, Junqueras denunciava públicament que Montero es negava a parlar d'ordinalitat. Però en la recta final de l'any, les posicions s'han apropat. Montero ha entès que necessita negociar amb els republicans abans de presentar el model i els postulats del govern espanyol s'han anat acostant a les exigències d'ERC, que ha ajornat la proposta de l'IRPF.
Amb tot, serà un pas important, però no el definitiu. De fet, hi haurà proposta de model, però encara li quedarà un camí llarg per aplicar-se. Del Consell de Política Fiscal i Financera s'haurà de passar al Consell de Ministres, passos a priori que han de ser mers tràmits, però el gran escull serà al Congrés. Per ara, la majoria està lluny d'estar garantida. Caldrà veure si Junts s'asseu a negociar, malgrat que la formació ja ha expressat que només avalarà un model que s'apropi al concert econòmic. Però també caldrà convèncer els socis plurinacionals del govern espanyol, que volen part del nou pastís financer, i a un Podem que continua enrocat en la política del "no" davant qualsevol mesura de Sánchez. En els socis bascos -amb concert propi i aliens al nou model- i gallecs, en principi, ERC i el govern espanyol sí que hi trobaran la complicitat.
Rodalies, qüestió de tràmits
El traspàs de Rodalies avança bé i res fa pensar que s'hagi de torçar, però l'empresa mixta continua pendent de presentació per motius d'agenda. Havia de començar a caminar l'1 de gener, però aleshores començarà una segona fase per aconseguir la llicència ferroviària i el certificat de seguretat. Són tràmits difícils, que ningú s'atreveix a dir quan estaran enllestits, però el fet que la nova Rodalies de Catalunya formi part del grup Renfe -que ja disposa d'aquests requisits- ajuda a agilitzar-ho. Pròximament, es presentarà la nova empresa, el president -que serà de perfil tècnic- i el consell d'administració. Darrere del retard en la presentació de l'empresa també hi ha una qüestió d'agenda, ja que el ministre de Transports, Óscar Puente, vol visitar Catalunya per participar en l'anunci de constitució de l'empresa mixta.
Però el traspàs no és només l'empresa. També hi ha les infraestructures, començant per l'R1. I tampoc s'entoma com a senzill. La feina tècnica està enllestida i l'inventari està tancat; ara s'està negociant la qüestió econòmica i jurídica. Caldrà fer canvis normatius per poder traspassar la part de la línia entre Sagrera i Maçanet-Massanes, segregar-la de la Xarxa Ferroviària d'Interès General, i que els trens puguin continuar operant sense problemes en una mateixa línia que tindrà dos "propietaris". Les reunions han estat constants les darreres setmanes per abordar aquesta qüestió. La carpeta econòmica també és important, perquè cal determinar el valor de la infraestructura que es traspassa a la Generalitat, però també el cost que té posar-la al dia, uns diners que ha de garantir l'Estat.
El pes de la reunió Sánchez-Junqueras
Mentre els fruits de l'arbre van caient, s'ha de produir una reunió entre Sánchez i Junqueras. Una trobada inèdita, ja que, almenys de manera pública, tots dos mai han arribat a asseure's a la mateixa taula. Només van coincidir a la constitució del Congrés del 2019, quan Junqueras encara era a la presó i, malgrat que les relacions entre el PSOE i ERC són constants des de fa sis anys, mai s'han retrobat presencialment. Ara, ho faran a petició de Junqueras, que personalment va proposar a Sánchez que celebrés una ronda de contactes amb els socis de la investidura. Fonts republicanes expliquen que el govern espanyol proposarà la data la setmana vinent, pendents de l'agenda del president, però que no passarà d'aquest mes de gener.
La cimera es produirà en moments de màxima delicadesa per a Sánchez i els socis cada cop ho tenen més difícil per mantenir-li el suport, tal com admetia fa unes setmanes Gabriel Rufián. El president republicà li exigirà la "democratització" d'estaments estatals, començant pel mateix PSOE; i el compliment dels acords amb Catalunya. Les relacions amb els socialistes, per ara, no pateixen turbulències perquè els acords es veuen propers, però ERC ja ha deixat clar que hi ha unes línies vinculades a la corrupció o l'assetjament que no es poden traspassar.
