El Govern i l'Estat han fet aquesta setmana el primer pas pel nou finançament. La comissió bilateral entre els dos governs ha acordat les bases d'un nou model que doti Catalunya de més capacitat i eines per gestionar els seus recursos, tal com va pactar ERC a canvi de la investidura de Salvador Illa. Si bé l'acord no ha acabat de convèncer els republicans, el que queda clar és que només és l'inici d'un camí que no serà senzill. No hi haurà nou model sense canvis legislatius que ara com ara no tenen majoria al Congrés.

El PSC i el PSOE admeten que aquesta reforma del finançament requereix canvis legals que hauran de ser votats a la cambra espanyola. En paral·lel, ERC ha tirat pel dret i en les pròximes setmanes presentarà una proposta de llei perquè Catalunya pugui gestionar la recaptació de l'IRPF davant la poca concreció dels socialistes sobre aquest element. Sigui com sigui, el suport no està garantit en cap dels dos casos.

I és que l'aritmètica parlamentària, com ja ha passat durant tota la legislatura, complica els avenços. I aquest cop els socis del govern espanyol no ho posaran gens fàcil. El primer suport que Sánchez i ERC han de cercar és el de Junts, que ja ha advertit que la proposta acordada a la comissió bilateral no rebrà el seu vot afirmatiu al Congrés. A banda, l'amalgama plurinacional de Sumar tampoc fa gestos de posar-s'hi bé. Aquestes són les mines que hauran de desactivar socialistes i republicans perquè el nou finançament sigui una realitat.

Junts demana un concert econòmic

Els set vots de Junts al Congrés tornen a ser claus perquè el nou finançament tiri endavant. Però els independentistes demanen més ambició i titllen la proposta pactada de "marro per als catalans" o d'"aixecada de camisa". La formació aspira a sortir de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), el sistema de règim comú, i obtenir un concert econòmic com el que tenen el País Basc i Navarra. 

En l'entesa per a la investidura de Sánchez, Junts proposava la modificació de la LOFCA amb una clàusula d'excepció de Catalunya que en reconegui la "singularitat", per tal que se cedeixin a la Generalitat el 100% dels impostos. El PSOE, al seu torn, es comprometia a formalitzar mesures que permetin "autonomia financera" i "accés als mercats" per a Catalunya, així com un diàleg "singular" sobre l'actual model de finançament. Però no hi ha hagut cap apropament en aquest aspecte entre els dos partits.

Els socis plurinacionals de Sumar també volen part del pastís

Sumar fa equilibris per garantir-se la continuïtat del govern, i el finançament n'és un bon exemple. La formació ha optat per la discreció en l'acord sobre el nou finançament i ha dit que simplement és de caràcter polític i només contempla aspectes que ja estan reflectits a l'Estatut. La direcció del partit ha preferit centrar-se a criticar el "dúmping fiscal" d'Ayuso i parlar poc de Catalunya, però els seus socis plurinacionals no pensen el mateix.

Compromís ha celebrat que s'enceti el meló del finançament perquè, com Catalunya, també considera que rep un tracte desigual i ha criticat tant el PSOE com el PP per l'immobilisme en aquest aspecte. Però també ha situat les seves línies vermelles: el principi d'ordinalitat ha d'estar garantit -el pacte entre Estat i Generalitat el deixa a l'aire- i demana un fons de transitorietat a més d'un calendari clar sobre la reforma.

Amb les exigències, els valencianistes apugen el to després d'investir diversos governs socialistes tant a nivell autonòmic com estatal sense demanar aquest debat. El País Valencià, ara governat pel PP, és un dels més perjudicats per l'actual model de finançament, igual que les Illes Balears, i Compromís difícilment donarà suport a cap modificació si no es garanteix que el seu territori en surt beneficiat.

Molt més contundent ha estat l'únic diputat de la Chunta aragonesa. Jorge Pueyo. Ja habituat a un to bel·ligerant amb Catalunya, ha assegurat que votarà en contra de qualsevol proposta que contempli un "tractament singular" català. "No ens podem quedar anul·lats en un sandvitx enmig de Catalunya, el País Basc i Navarra", va sentenciar Pueyo, exigint al govern popular del seu territori que també es quadri pel finançament com ha fet l'executiu català.

Podem i la guerra contra el govern espanyol

Podem no s'oposa a una singularitat de Catalunya, però defensa que cal una reforma del finançament autonòmic a tot l'Estat perquè el problema que tenen Catalunya i Espanya "és que els rics no paguen el que han de pagar". La formació no veu malament que s'avanci en autonomia fiscal i en el reconeixement de la plurinacionalitat, però no es preveu que el seu suport a la mesura sigui a canvi de res. Podem ha apujat el to contra el govern espanyol en els últims mesos per marcar perfil en la batalla que manté amb Sumar, al qual la formació vol fer-li el sorpasso en les pròximes eleccions.

Complicitat basca i gallega

On poden respirar tranquils Sánchez i ERC és amb els socis bascos i gallecs. El PNB ja va posicionar-se a favor de l'acord entre els socialistes i els republicans mentre no afecti els concerts econòmics del País Basc i de Navarra. Bildu i el BNG, socis d'ERC fins al punt de compartir coalició a Europa, també han estat explícits en el dret de Catalunya d'exigir gestionar els seus comptes. Els galleguistes ja demanen "la clau" dels seus diners i es comprometen a "negociar com Catalunya i Euskadi" si arriben al govern autonòmic.

Per la seva banda, Sánchez ha intentat compensar els socis bascos només un dia després de l'acord pel nou finançament català. En una altra bilateral, el president espanyol va acordar la cessió de competències al País Basc en Seguretat, en Salvament Marítim o en prestacions de la Seguretat Social. Per últim, l'únic diputat de Coalició Canària ja ha advertit que el pacte català "treu drets als canaris", però el seu vot no seria necessari si tots els socis de Sánchez,inclòs Junts, acaben sumant.