El president de la Generalitat, Salvador Illa, fa tot just un any que va aterrar a Palau. El dia 8 d'agost va ser investit al Parlament, en una jornada marcada pel retorn fugaç de Carles Puigdemont. El dia 10, prenia possessió del càrrec a Palau. Dos dies més tard, a ple estiu, nomenava els consellers, una representació variada de perfils per intentar apel·lar a una majoria àmplia del país. En aquests dotze mesos, el Govern ha fixat les prioritats, ha canviat el to i ha normalitzat les relacions amb les institucions de l'Estat, començant per la Moncloa. Amb un compliment desigual dels acords, el principal repte que té per al nou curs és l'aprovació dels pressupostos, que no serà senzilla. Com va ser l'aterratge a la Generalitat? Què ha fet fins ara i què ha guardat en un calaix al president? Com ha entomat l'oposició aquest canvi de cicle a Palau? Aquesta és la radiografia del primer aniversari d'Illa com a president.
L'aterratge de Salvador Illa a la Generalitat no va ser l'habitual, perquè es va produir en ple mes d'agost, fruit dels calendaris obligats un cop Pere Aragonès va activar el rellotge de l'avançament electoral. Ara fa un any, al Palau de la Generalitat s'hi respirava l'ambient de canvi de cicle, certificat a les urnes i refermat en forma d'investidura al Parlament uns dies abans. Una imatge solemnitzava l'obertura d'una nova etapa: la plana major dels ministres espanyols -entre d'altres, María Jesús Montero i Félix Bolaños, de la màxima confiança de Pedro Sánchez-, a primera fila per assistir al relleu al capdavant del Govern, escena impensable anys abans. Dotze mesos després, la normalitat que promou el Govern s'ha consolidat -tot i les turbulències en el compliment dels acords- i el procés ja és història.
Salvador Illa compleix el primer any al Palau de la Generalitat, un any intens amb alguns avenços destacats i marcat per la recuperació de la plena normalitat institucional després d'una dècada de governs independentistes. Marcat de prop pels socis d'investidura -ERC i els Comuns-, el president ha començat a encarrilar algunes carpetes, com ara Rodalies o el pla per destinar més recursos a l'habitatge, prioritat de la legislatura. Ara bé, encara hi ha algunes qüestions aturades o poc concretes, com ara el finançament singular, amb la recaptació ajornada fins a l'any 2028, i d'altres que ni tan sols s'han abordat, com la convenció per a la resolució del conflicte polític.
"Tarradellas va viure uns anys difícils, però va assumir una fita que alguns creien impossible". Així es va expressar Salvador Illa durant el ple que, eclipsat pel retorn i posterior desaparició de Carles Puigdemont, el va investir 133è president de la Generalitat. Una fita que, parafrasejant l'expresident Josep Tarradellas, el socialista va assolir malgrat l'aritmètica parlamentària complicada. El primer any de legislatura, Illa ha pogut surfejar la manca de majoria de la mà dels seus socis, ERC i els Comuns, amb l'oposició principal de Junts sense la presència del seu líder a l'hemicicle, i un PP que va de bracet amb Vox.
L'agost del 2024, just després de ser investit president de la Generalitat, Salvador Illa es va desplaçar fins a Lanzarote per compartir uns dies de vacances amb Pedro Sánchez. La imatge projectada era de complicitat política i personal després que el PSC, superat el procés, recuperés la principal institució catalana. En campanya, Illa sostenia que la presència del líder del PSOE a la Moncloa li permetria interlocució directa a l'hora d'atendre les demandes catalanes. Poc es devia pensar el president que, un any després de ser investit, el dirigent estatal passaria pel pitjor sotrac de la seva trajectòria política pels casos de corrupció que han portat Santos Cerdán a la presó de Soto del Real.
El primer any d'Illa ha estat marcat pels acords necessaris fruit d'una aritmètica parlamentària que l'obliga a dependre dels seus socis d'investidura -ERC i els Comuns-. El Govern arriba a les portes del segon any de legislatura amb carpetes que s'han començat a encarrilar com Rodalies o els recursos per a habitatge, però també amb altres que han quedat pendents, com el finançament singular. Què reclamen els dos socis prioritaris per començar a negociar els nous pressupostos?
Una reconstrucció ràpida del retorn fugaç de Carles Puigdemont del 8 d'agost de l'any passat inclou tots aquests elements dins la coctelera: una reunió a Waterloo amb plànols de la Ciutadella, logística discretíssima a Barcelona per arranjar l'arribada del líder de Junts en un pis del centre, una indisposició inoportuna de Jordi Turull, un escenari muntat a l'Arc de Triomf com a esquer que va acabar sent l'epicentre del retorn, un Honda blanc per esquivar el cordó policial i emprendre el camí de retorn a Waterloo, una Operació Gàbia fracassada i, fins i tot, un sopar a Bèlgica mesos després amb tots els protagonistes -principals i secundaris- per celebrar l'èxit d'una operació taquicàrdica.
El 7 d'agost del 2024, els equips negociadors d'ERC i el PSC, amb Marta Rovira i Lluïsa Moret al capdavant, van escenificar a la Biblioteca de Catalunya la signatura de l'acord que va permetre un dia després -en un debat marcat pel retorn de Carles Puigdemont- que el llavors candidat socialista, Salvador Illa, assolís els suports necessaris per a ser investit 133è president de la Generalitat. La firma, posterior a l'acord entre els socialistes i els Comuns, es va demorar perquè s'esperava l'aval de la diputada del Jovent Republicà, Mar Besses. La militància republicana ja havia ratificat l'acord cinc dies abans en una consulta que va evidenciar la divisió que generava la decisió entre les bases.
