Una reconstrucció ràpida del retorn fugaç de Carles Puigdemont del 8 d'agost de l'any passat inclou tots aquests elements dins la coctelera: una reunió a Waterloo amb plànols de la Ciutadella, logística discretíssima a Barcelona per arranjar l'arribada del líder de Junts en un pis del centre, una indisposició inoportuna de Jordi Turull, un escenari muntat a l'Arc de Triomf com a esquer que va acabar sent l'epicentre del retorn, un Honda blanc per esquivar el cordó policial i emprendre el camí de retorn a Waterloo, una Operació Gàbia fracassada i, fins i tot, un sopar a Bèlgica mesos després amb tots els protagonistes -principals i secundaris- per celebrar l'èxit d'una operació taquicàrdica. 

Entre el discurs davant dels seguidors congregats i el retorn a l'exili, confirmat amb unes fotografies de l'ACN -gat inclòs al pati de la Casa de la República-, la incertesa es va multiplicar. On era Puigdemont? Els Mossos, sota el comandament de Joan Ignasi Elena com a conseller d'Interior -li quedaven pocs dies al càrrec- i Eduard Sallent com a màxim responsable del cos, serien capaços de detenir-lo? Quin impacte tindria tot plegat en la investidura de Salvador Illa? Aquest va ser un dels interrogants que més ràpid es van dissipar: una sessió especialment ràpida va servir per situar el líder del PSC oficialment al Palau de la Generalitat gràcies als vots favorables d'ERC i dels Comuns. 

Un any després, el líder de Junts no s'ha plantejat en cap moment repetir una jugada com aquella. Dirigents que el tracten amb regularitat assenyalen que la decisió de tornar fugaçment del 8 d'agost va ser encertada perquè suposava complir un "compromís" amb els electors. "No s'hauria entès que no es presentés a Barcelona", remarca un alt dirigent de Junts consultat per Nació. En les reunions preparatòries, amb protagonisme per a Gonzalo Boye -l'advocat xilè, motxilla a l'esquena, apareix en totes les fotografies de la jornada-, es donava per fet que l'escenari més probable era la detenció i l'ingrés a la presó, malgrat la vigència d'una llei d'amnistia travada entre equilibris i mirades de reüll.

Els plans del retorn fugaç eren coneguts per un nucli reduït en el qual hi figurava, a banda de Boye i Turull, Antoni Castellà. Encarregat de presentar una alternativa al pla inicial, va sobresortir en l'operatiu -disposava de més informació que la majoria de dirigents de Junts- i va acabar de definir una relació de confiança amb Puigdemont, que el va situar com a vicepresident en el congrés del partit celebrat a l'octubre. L'expresident de la Generalitat, després de dos anys apartat -voluntàriament- de les responsabilitats orgàniques, va tornar a dirigir Junts dos mesos després de l'episodi de l'Arc de Triomf. Res fa pensar que s'hagi d'apartar de la primera fila en el curt termini. 

Aquesta perspectiva, de fet, no forma part del paisatge almenys fins que sigui amnistiat. La llei ja ha estat avalada pel Tribunal Constitucional (TC), que s'haurà de pronunciar sobre el seu cas, i Boye maniobra perquè qui acabi tenint l'última paraula sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si hi haguessin eleccions al Parlament, tornaria a ser candidat? "No en tinc cap mena de dubte", responia fa unes setmanes un alt dirigent del partit. Tanmateix, hi ha membres de l'executiva que, sempre en privat, dubten que el potencial electoral de Puigdemont -innegable per superar ERC- serveixi per quedar per sobre d'Illa. De moment, un llaç groc llueix al seu escó. 

Ponts refets amb l'empresariat

El retorn fugaç de l'expresident va suposar el trencament momentani dels llaços que Junts havia començat a refer seriosament amb l'establishment econòmic. "Va ser la constatació que no eren del tot de fiar", rememora un dels encarregats d'engreixar les relacions abans de l'episodi de l'agost passat. Tanmateix, Foment del Treball tenia preparat un comunicat de suport a Puigdemont en cas de detenció, amb la idea que la llei d'amnistia era vigent. Amb els pas dels mesos, Josep Sánchez Llibre, president de l'entitat, ha sabut anar refent ponts i es presenta sovint a Madrid com a garant de la complicitat de Junts a l'hora de frenar mesures del govern espanyol escorades cap a l'esquerra.  

Política fiscal i l'esmena a la totalitat a la reducció de la jornada laboral són dues de les qüestions en què el partit de Puigdemont ha estat decisiu. L'expresident, en els últims dos anys, s'ha convertit en un dels principals àrbitres de la legislatura a l'Estat, que és on té més focus a l'hora d'influir. A la cambra catalana, en canvi, fa un any es va constatar que la seva figura -tot i gaudir d'un protagonisme innegable- ja no constituïa un element de bloqueig per consolidar altres lideratges. Amb Illa a Palau, Puigdemont està centrat en aconseguir que l'amnistia sigui un fet. I, si en algun punt del camí pot tornar definitivament a Catalunya, ja decidirà quin és el futur que l'espera.