Fa uns dies, assegut al despatx, un dirigent de primera fila del procés donava per fet que l'aplicació de l'amnistia anava per llarg. Tot i que fa exactament un any que es va aprovar -el Congrés va validar entre aplaudiments, xiulets i tensió ambiental una de les normes més complexes des de la Transició-, res fa pensar que els promotors polítics de l'1-O se'n puguin beneficiar en el curt termini, tenint en compte la posició del Tribunal Suprem sobre la malversació. Fins i tot el posicionament del Tribunal Constitucional (TC) sobre el recurs del PP, que previsiblement es rebutjarà, té números de no aportar garanties: el Suprem insisteix que els delictes vinculats al referèndum no encaixen en l'amnistia.

"Què pot passar? Que, encara l'amnistia sigui constitucional, busquin la manera d'atrapar-nos per una altra banda", remarca aquest dirigent consultat per Nació, empresonat durant anys pel procés. A què es refereix? Quan va llegir una entrevista a Manuel Marchena, el jutge que el va condemnar per l'1-O, al diari El Mundo en la qual parlava de "privilegis" associats a la classe política, li va venir al cap la possibilitat que es reactivessin vies com la del delicte d'alta traïció en causes presumptament somortes vinculades al 2017. L'aprovació de l'amnistia, clau per a la investidura de Pedro Sánchez, no ha servit per desjudicialitzar del tot. Carles Puigdemont, per exemple, continua a Waterloo. 

Va tornar fugaçment el 8 d'agost de l'any passat en una operació llampec que quasi acaba amb la seva detenció, esquivada amb astúcies i casualitats al centre de Barcelona. Oriol Junqueras, president d'ERC, comanda les sigles republicanes sense opció a tenir responsabilitats institucionals, perquè persisteix la inhabilitació. És el mateix que li passa a Jordi Turull, secretari general de Junts, afermat en el lideratge orgànic del partit però sense possibilitat d'ocupar càrrecs públics. En canvi, hi ha desenes de policies que van actuar durant la jornada de l'1-O que ja han estat amnistiats, circumstància que ha motivat un recurs d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). 

La norma ha avançat a velocitats múltiples, al llarg dels últims mesos. Sí que hi ha hagut càrrecs de primer nivell com Miquel Buch, exconseller d'Interior, que han vist com desapareixien les condemnes, o manifestants que han deixat d'estar pendents de les causes que els afectaven perquè s'han desactivat. La desjudicialització progressiva, que va arrencar amb la reforma de la sedició, ja va permetre un cert nivell de normalització. Josep Rull, per exemple, és president del Parlament gràcies al primer moviment per revertir les causes del procés. El problema de l'amnistia és que l'aplicació no està en mans del Congrés, o del govern espanyol, sinó dels jutges -conservadors- del Suprem.

Més vida per a Sánchez

En aquest sentit, es van donar les circumstàncies polítiques per validar la llei -Sánchez, forçat per les circumstàncies, només tenia aquesta via per continuar a la Moncloa-, però no han estat suficients perquè funcioni a ple rendiment. Part de la judicatura està enfrontada al govern espanyol -no només per les cessions a l'independentisme-, i treballa activament per laminar el PSOE. Tot l'oxigen que li neguen els jutges -també centrats en la causa contra Begoña Gómez i la presumpta corrupció d'alts càrrecs socialistes- li acaben atorgant els socis a Sánchez, perquè tant Junts com ERC saben que l'amnistia només té valor amb l'actual composició de forces al Congrés dels Diputats. 

Que Puigdemont i Junqueras encara no hagin estat amnistiats -i això que Gonzalo Boye, com a negociador de Junts, tombés la primera versió i remarqués que la definitiva estava molt més protegida de les interpretacions del Suprem- indica que l'aliança amb el PSOE té més possibilitats d'aguantar fins al final de la legislatura, o almenys fins que acabi tot el recorregut judicial. El preu de l'amnistia, per ara, no ha estat demoscòpicament alt per als socialistes: l'última enquesta, a La Vanguardia, els atorga 128 escons, set més que ara, però els costaria governar pel desastre de Sumar i Podem. La desjudicialització, en un Madrid taquicàrdic, està amortitzada. Ara toca atacar Sánchez per la corrupció. 

El PSOE, a banda, ha anat capitalitzant els beneficis de l'amnistia. Poques setmanes abans que s'aprovés definitivament, Salvador Illa guanyava les eleccions a Catalunya i, amb el pas dels mesos, va afermar el suport d'ERC a la investidura per propiciar el final definitiu de l'etapa del procés. Sánchez i Illa són ben vistos per l'establishment econòmic del país, s'han penjat la medalla del retorn d'empreses i argumenten que la situació és millor que en els anys del referèndum. Mentrestant, Junts i ERC batallen per convertir-se en alternativa en paral·lel a les aliances vigents amb el PSOE a Madrid. Un any després, no hi ha hagut canvis substancials més enllà de l'aterratge d'Illa a Palau.