La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha plantejat reduir més les ràtios als centres d'alta complexitat i ha expressat que han de poder tenir més dotacions i més suport, en una entrevista a l'ACN. En aquest sentit, ha considerat que s'ha d'incentivar els docents d'aquests centres per aconseguir més estabilitat dels equips, però encara s'ha "d'estudiar" si aquests incentius han de ser econòmics, ha afirmat la consellera. 

Educació treballa en la revisió de la catalogació de la complexitat dels centres, que confia tenir enllestida el 2026. L'última es va fer el 2021. Un cop estigui feta, la conselleria vol plantejar mesures "més concretes" i "més quirúrgiques" per "reforçar" aquests centres.

La consellera explica que un dels temes a abordar en aquestes escoles i instituts és evitar situacions com que d'un curs a l'altre canviï la meitat del claustre, ja que això dificulta la continuïtat dels projectes. Per revertir-ho, creu que aquests claustres "han de tenir unes condicions que els incentivin a estar allà". 

Més enllà dels docents dels centres de més complexitat, Niubó ha afirmat que és important abordar les "condicions" de treball dels docents del conjunt del sistema. "I per això són molt importants les ràtios", ha manifestat. Ha afegit que també ho és tenir dotacions suficients de personal de suport. I és que la consellera ha relacionat la millora de les condicions laborals dels professionals de l'educació amb la millora de la qualitat de l'atenció educativa.

Mesures "més quirúrgiques" sobre la sisena hora

Niubó ha reconegut la necessitat d'abordar el debat sobre la jornada escolar dels centres educatius, que actualment varia en funció de la titularitat i l'etapa. Una de les principals diferències entre els centres públics i els concertats en aquest àmbit és l'aplicació de la sisena hora en els segons, una mesura que estava inclosa en el pacte d'investidura amb els Comuns, però que les dues parts han rebaixat. De fet, el Departament ha aturat l'estudi sobre la recuperació d'aquesta sisena hora a la pública.

En aquest context, Niubó ha plantejat que el que cal abordar és si aplicar la sisena hora de manera lineal a tot el sistema contribuiria a millorar la qualitat i l'equitat i permetria donar un reforç als alumnes que més ho necessiten. Ha assegurat que això ho han parlat amb els Comuns i que convenen que el que calen són "mesures més quirúrgiques".

Ha posat com a exemple la recuperació dels menjadors escolars a centres de secundària d'alta i màxima complexitat pactada amb aquesta formació i també oferir reforç escolar, especialment en llengua i matemàtiques, en aquests centres amb més dificultats.

La consellera ha considerat que una hora més "perquè sí" a tots els centres educatius no té per què traduir-se automàticament en l'assoliment dels objectius marcats. Per a Niubó, aquestes mesures quirúrgiques a aplicar han de permetre millorar en qualitat i en equitat i reforçar l'alumnat amb més necessitats de suport.

També ha indicat que és necessari que la comunitat educativa en el seu conjunt abordi el tema dels horaris i la jornada escolar. Reconeix que aquest no és un debat "senzill" iha reiterat la necessitat de treballar també per l'equiparació de plantilles i de finançament entre la pública i la concertada "perquè se sostingui" el servei d'educació.

La gratuïtat de l'I1 a l'espera de més pressupost

La consellera ha defensat que l'etapa 0-3 és "estratègica" i s'ha marcat com un dels principals objectius continuar creixent en places per ampliar l'oferta pública i avançar en equitat. Sobre la gratuïtat de l'I1, ha plantejat que fa falta "pressupost per poder-ho portar a terme", pressupost que ara per ara no tenen. Amb tot, diu que aquesta gratuïtat haurà de ser "una qüestió progressiva".

La llei sobre el català les escoles

En ser preguntada sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el català a l'escola, Niubó ha confiat que aquesta "donarà validesa" a la normativa impulsada el 2022. La consellera ha considerat que establir "mesures lineals" pel conjunt de centres sense tenir en compte la complexitat sociolingüística de les escoles i dels territoris "té poc sentit" des del punt de vista pedagògic. Per això, defensa que la norma sí que té en compte aquests aspectes. "El que esperem és que (la sentència) doni validesa a aquesta norma i a partir d'aquí desplegar amb totes les garanties el nostre model", ha reiterat.

El nou curs i una nova guia sobre l'ús dels mòbils

El curs escolar 2025-2026 començarà el 8 de setembre, un curs que Niubó ha explicat que tindrà "novetats" sobretot enfocades a la millora de l'alumnat amb necessitats específiques de suport i a reforçar l'escola inclusiva.

A més, Educació tindrà enllestida una guia sobre l'ús dels mòbils i les noves tecnologies que facilitarà als centres i que abordarà tant els problemes detectats en la primera infància, com la pèrdua de vocabulari o oralitat, com l'accés a continguts nocius en l'adolescència.

Per a la consellera, el seu primer curs escolar al capdavant de la conselleria ha estat "exigent" i "intens" i ha confiat que el pròxim es pugui avançar en garantir l'èxit educatiu de tots els alumnes. "Treballem entre tots, cadascú des de la seva posició, i ajudem a remar tots en la mateixa direcció", ha demanat.