Jodi Dean és una politòloga nord-americana (Nova York, 1962) que imparteix teoria política als col·legis Hobart i William Smith de Nova York. Feminista i analista dels mitjans, el seu darrer llibre és Camarada (Verso), que conclou una trilogia amb El horizonte comunista i Multitudes y partido. Dean va ser a Barcelona per fer la conferència inaugural de la Universitat Progressista d’Estiu (UPEC) d’aquest any. En aquesta conversa ens explica com viu la situació política als Estats Units i el moment que travessen els moviments socials. 

Ajudi’ns a interpretar el moment social que viuen els Estats Units.
Sovint penso que aquest moment que vivim és l’emergència d’un neofeudalisme, molt diferent del que entenem per capitalisme. Hi ha alguns autors que parlen de tecnofeudalisme i el protagonisme que estan prenent els grans noms de les companyies digitals. Però jo crec que s’ha de parlar de neofeudalisme, amb l’ascens d’una classe bimilionària, d’una banda, i de l’altra, una extensió del sector serveis que està generant un declivi de la taxa de beneficis.

L’economia de serveis té una taxa de beneficis més baixa, el que ajuda a entendre també l’èxit de Donald Trump. Perquè el Partit Demòcrata continua defensant un model neoliberal clàssic que tothom sap que no funciona. El Partit Republicà l’està culpant d’aquest malestar social que s’ha anat covant i que ara es dirigeix contra les minories i els immigrants.    

Com ha impactat el retorn de Donald Trump en l’organització i la manera d’actuar dels moviments socials?
Per una banda, es dona un moviment molt fort en defensa dels treballadors no ciutadans i els intents de Trump de deportar-los, com hem vist a la ciutat de Los Angeles. Per altra banda, hi ha una resposta molt violenta de l’Administració Trump de respondre a aquests moviments, incloent-hi l’enviament de tropes de la Guàrdia Nacional, fins i tot en contra de l’opinió del governador, en aquest cas el de Califòrnia, Gavin Newsom. També estem veient que en aquestes mobilitzacions està participant molta gent que fins ara no havien sortit al carrer. També voldria mencionar els atacs de Trump contra els estudiants en molts campus que s’han mobilitzat en solidaritat amb Palestina.   

"En les protestes a les ciutats nord-americanes està participant molta gent que abans no sortia al carrer"

Assenyala que molta gent fins ara desmobilitzada està sortint al carrer. Creu que hi ha prou resposta?
No tinc dades precises, però sí d’on jo visc, a Geneva, a Nova York, on gent de classe mitjana que mai protestava ara surt a manifestar-se. Ho fa en solidaritat amb els immigrants però també en contra de la retallada del Medicaid. 

Hi ha protestes. Però n’hi ha també a l’Amèrica profunda, a Michigan, a Nevada, més enllà de les costes i els estats considerats més progressistes?
Sí. On jo visc és a l’oest de Nova York, una zona que s’assembla molt més als estats del Mig Oest que a la costa est. És un territori on hi ha molts votants republicans. No hi ha protestes massives, potser, però n’hi ha a tot arreu. Incloent votants del Partit Republicà. I hem vist com alguns congressistes republicans, quan tornen als seus districtes, es troben amb les protestes dels seus propis electors. 

La victòria de Zohran Mamdani a les primàries demòcrates de la ciutat de Nova York és un indici d’alguna cosa?
Tant de bo. Aquesta ha estat una victòria formidable i inesperada. S’ha produït una participació com mai dels votants musulmans i àrabs. I s’ha donat que un candidat que ha mostrat el suport a Palestina no hagi estat etiquetat com a antisemita. La qüestió ara serà comprovar si la seva campanya podrà resistir quan arribin les eleccions generals amb totes les forces del capital mobilitzades en contra seva. 

Quin creu que ha estat el factor decisiu del seu triomf?
El punt fort de la seva campanya va ser la denúncia del cost de la vida. I això podria fer esperar que altres candidats demòcrates facin d’això l’element central de les seves campanyes. 

Hi ha candidats demòcrates clarament a l’esquerra que guanyen, però sovint és en estats on els demòcrates solen arrasar, com Alexabndra Icasio-Cortez al Bronx. Però aquests candidats que guanyen a Nova York poden guanyar a Amèrica?
Ocasio-Cortez forma part d’un grup de congressistes que s’anomena The Squad. Una d’elles, Ilhan Omar, d’origen somali, és diputada per Minnesota, un estat del Mig Oest. Rashida Tlaib, una dona d’origen palestí, va ser congressista de Michigan. Tot és possible en política. I en el sistema electoral dels Estats Units, es tracta de guanyar en els estats indecisos.

"Jo sí que veig possible que un candidat d'esquerres guanyi als Estats Units"

Jo sí que veig possible que un candidat així guanyi als Estats Units. No als estats més conservadors, és clar, però sí a la majoria dels indecisos. Abans del 2008 hauria semblat impossible que un candidat com Barack Hussein Obama hagués arribat a la Casa Blanca. El 2016 i el 2020, a Bernie Sanders li van anar molt bé les primàries, però l’establishment del Partit Demòcrata no el va acceptar.    

A qui veu amb possibilitats per ser el candidat demòcrata? 
El panorama és ara mateix bastant depriment. Hi ha el governador Newsom, però ha estat girant a la dreta darrerament. Hi ha Kamala Harris, que és una perdedora comprovada, però que, així i tot, continua circulant. I la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer. Però són noms de centre o centredreta.

Parlem del seu darrer llibre, Camarada. Què ha volgut exposar?
És una carta d’amor a la gent jove per inspirar-los i perquè s’impliquin en els moviments socials i en les organitzacions radicals i revolucionàries. Amb disciplina i amb la capacitat de generar un canvi polític.

Vostè ha defensat que els moviments socials s’estructurin en una organització com podria ser el Partit Comunista?
No m’he referit a un partit en concret, però sí en un partit que acabi sent més fort del que sembla de partida. Marx parlava de dues concepcions de partit: el partit històric i el partit formal. L’històric seria l’organització on estan tots els oprimits al llarg dels segles que pot desembocar en un moment donat en un partit organitzat, que seria el formal.    

Parla molt de comunisme en la seva obra. Li sembla realista apel·lar al comunisme als Estats Units?
El que no és realista és no fer-ho. Perquè el comunisme és la paraula que expressa el contrari del capitalisme. És parlar d’un projecte que s’oposi a tots els horrors del capitalisme. Si estem en contra de l’explotació i l’opressió, necessitem una paraula que expressi això que s’hi oposa. 

El terme camarada creu que serà mobilitzador en una societat tan imbuïda del capitalisme?
Sí, perquè la gent vol conèixer el nom de l’alternativa als horrors del capitalisme que viuen. No és sorprenent que l’esquerra fracassi perquè està contemporitzant sempre. El terme comunisme permet imaginar un món igualitari alternatiu i la paraula camarada defineix la relació entre la gent que lluita per això. La dreta ho ha entès i Trump ha acusat contínuament Mamdani de ser comunista, cosa que no és certa.  

"Una versió optimista del que pot passar és que el moviment trumpià s'ensorrarà per les contradiccions entre les bases populistes i els grans senyors tecnològics" 

Com creu que evolucionarà el moviment MAGA de Trump?
Una resposta optimista seria que s’acabarà ensorrant a causa de les seves pròpies contradiccions. La contradicció que malgrat que el seu discurs aparentment econòmic està empitjorant l’economia. I després hi ha la contradicció entre la seva base populista i el poder dels grans senyors tecnològics. 

Hi ha la percepció que l’economia està en declivi?
La visió que l’economia va a pitjor prové de dues bandes. Hi ha un temor vinculat a què poden suposar els aranzels i existeix alhora una preocupació creixent en sectors com l’hostaleria i l’agricultura per les deportacions de treballadors. També es detecta un creixent cost de la vida, accentuat per un encariment de l’habitatge a tot arreu, no només a Nova York i Califòrnia, amb un pes d’un deute també creixent. Tot plegat contribueix al negativisme.  

Veu Trump amb poder per destruir les institucions democràtiques?
En realitat, les grans institucions civils s’estan destruint elles mateixes. És impactant veure com grans universitats, companyies com Disney, s’estan rendint a les amenaces de Trump. Les institucions de la societat civil s’estan rendint. Ara mateix, el sistema de checks and balances, el sistema d’equilibris del que s’ha parlat sempre, no funciona. Els tribunals, que pensàvem que aturarien moltes de les decisions de l’Administració, estan adoptant sentències terribles. Fa uns dies, el Tribunal Suprem va treure moltes facultats als jutges federals que volen impedir la voluntat de Trump de limitar l’accés a la nacionalitat dels immigrants.  

Què en pensa de tenir un Papa nord-americà?
La veritat és que a mi m’encantava Francesc. Ja veurem com serà Lleó XIV. Fins allí on sé, no era la pitjor opció.