Avançar "de manera decidida" en la recaptació fiscal. És el que va reclamar fa uns dies el president d'ERC, Oriol Junqueras, al Govern per poder començar a negociar els pressupostos de la Generalitat. Dimarts vinent, el president Salvador Illa començarà a posar fil a l'agulla per a reforçar la Hisenda catalana, pas imprescindible per avançar cap a la recaptació fiscal. Segons ha pogut confirmar Nació en fonts de Govern, l'executiu aprovarà durant el Consell Executiu del 26 d'agost, tal com va acordar amb els republicans, el decret que atorgarà l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) plena autonomia en matèria de personal i establirà la figura del contracte programa com a instrument de governança.

El Govern donarà així compliment al seu compromís fruit de l'acord amb els republicans de finals de juliol per modificar el règim jurídic de l'ATC per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament del nou sistema de finançament singular. És a dir, un pas endavant en el reforç de la Hisenda catalana per tal que en un futur recapti tots els impostos que es generen a Catalunya.

Dos nous cossos professionals

L'acord entre socialistes i republicans estableix que es crearan dos nous cossos de perfils professionals: el cos d'agents tributaris i el cos superior d'informàtica tributària. El pacte suposa un pas endavant perquè l'ATC disposi de les eines jurídiques i administratives per exercir les noves competències un cop es desplegui el nou model, que implica un augment molt significatiu de les funcions que haurà de fer l'Agència catalana. Només per recaptar el 100% l'IRPF, suposaria passar dels actuals 5.000 milions d'euros fins als 30.000 milions, amb el repte tecnològic i de recursos humans que suposa. A tall d'exemple, la Hisenda espanyola té 1.500 informàtics, però la catalana no en té cap.

El nou finançament per a Catalunya va provocar una revolta dels inspectors de la Hisenda espanyola. L'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) va assegurar que és "impossible" aplicar l'acord al qual van arribar la Generalitat i l'Estat en la comissió bilateral del passat mes de juliol. "És el principi de la desaparició de l'Estat", van dir, mentre insistien a demanar la dimissió de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. L'IHE va afirmar que "no és realista" el canvi d'atribucions per no poder conciliar la informació d'una base de dades espanyola i una altra de catalana. Això, diuen, també tindria afectacions en la rapidesa a l'hora de fer les devolucions de les declaracions de la renda.

Mitigar el malestar dels republicans

Illa iniciarà així el nou curs polític amb l'objectiu de mitigar el malestar que han expressat els seus socis d'investidura en matèria de finançament i amb la negociació dels pressupostos a l'horitzó. Els pressupostos que han de permetre el president, aquest any sí, disposar d'uns comptes propis no prorrogats que facilitin al Govern el desplegament de la seva agenda. El govern espanyol, que també vol tenir pressupostos, també vol exhibir compromisos amb els republicans: com va avançar aquest diari el 2 de setembre aprovarà la llei que reduirà en un 20% el deute català que es va pactar el 2023 per fer possible la investidura de Pedro Sánchez. 

Tot plegat, en ple pols pel paper de Montero, a qui els republicans acusen de no complir els compromisos en matèria de finançament. De fet, el pacte va arribar a finals del mes passat després que el partit de Junqueras hagués expressat el seu malestar per la lentitud en les converses, sobretot pel que fa a la recaptació de l'IRPF. Dos dies després, el pla director de l'ATP va establir el 2028 com a nou horitzó per a la recaptació de tot l'IRPF, lluny del que establia l'acord d'investidura signat entre el PSC i ERC, que fixava l'any 2026 com a meta perquè la Generalitat se'n fes càrrec del 100% de l'impost sobre la renda.

Discrepàncies amb Montero

Les discrepàncies amb Montero, encara que en grau més baix, també neixen de la Generalitat. La lletra petita de l'acord entre l'Estat i la Generalitat sobre el finançament deixa en l'aire un principi fonamental: l'ordinalitat. Això va encendre les alarmes a ERC perquè, compliment de terminis a banda, saltar-se l'ordinalitat podria desvirtuar el model. El Govern el reclama, com ha fet històricament, i així consta en el preàmbul del document, però no apareix a la part dispositiva del pacte i tampoc l'assumeix l'executiu espanyol. De fet, va provocar les primeres turbulències en la sòlida l'aliança Palau-Moncloa.

El principi d'ordinalitat implica que les comunitats que més aporten no poden sortir perdent a l'hora de rebre recursos un cop aplicats els mecanismes redistributius entre territoris. El rànquing hauria de ser el mateix a l'hora d'aportar a la solidaritat i a l'hora de rebre recursos estatals. Si Catalunya rebés el mateix que rep la comunitat més afavorida -Cantàbria-, això suposaria uns ingressos addicionals de 6.200 milions d'euros anuals. La xifra necessària per al nou model són, tal com va avançar Nació i va confirmar la consellera Alícia Romero, 20.000 milions si acaba aplicant-se a totes les comunitats. No és casualitat, doncs, que tant el Govern com ERC reivindiquin que aquest principi s'ha de complir, encara que això incomodi el govern espanyol.