Els negociadors del finançament tenen el 14 de juliol marcat en vermell al calendari. Se celebrarà la comissió bilateral Estat-Generalitat per acordar les "línies mestra" del finançament singular i el marc normatiu dels impostos que recaptarà la Generalitat, començant per l'IRPF, que haurà d'assumir Catalunya l'any 2026. El pacte que sortirà de la reunió, però, no concretarà encara els números. Això es deixa per a més endavant. Una de les xifres més importants en relació amb la reforma del model és la quantitat de recursos extra que ha de posar l'Estat per aconseguir que després de tancar un acord amb Catalunya, i adoptin o no el model pactat, tots els territoris hi guanyin (o no hi perdin) amb el canvi. Segons ha pogut saber Nació de diverses fonts coneixedores de la negociació, aquesta xifra s'hauria de moure al voltant dels 20.000 milions d'euros anuals.

La negociació del finançament té dues potes. D'una banda, la concreció del model i la capacitat normativa. Això s'abordarà a la comissió bilateral. De l'altra, quants recursos posa l'Estat per reduir el dèficit fiscal de Catalunya i avançar cap a l'ordinalitat mentre evita una revolta territorial entre la resta de territoris que fins ara estaven al règim comú. Els 20.000 milions s'emmarquen en aquesta segona branca. Es tracta d'una xifra important i que hauria de servir perquè cap comunitat quedés despenjada de la reforma. D'aquests recursos, l'òptim seria que la Generalitat se'n quedés la meitat de cara a reduir el dèficit que pateix i que, segons les darreres dades, se situa en uns 22.000 milions d'euros anuals. Des del govern espanyol eviten parlar de números concrets, mentre recorden que la negociació és bilateral amb Catalunya i no es plantegen xifres, tampoc globals.

L'impacte de la despesa militar

El Govern de Pere Aragonès havia xifrat en alguna ocasió en 25.000 milions els diners que hauria de posar sobre la taula l'Estat per avançar en una reforma per millorar la situació de les arques de la Generalitat. El moment és un altre i les bones dades de creixement econòmic s'han de combinar amb l'increment de la despesa militar, que redueix la quantitat de recursos de què disposa el govern espanyol per abordar una reforma del model de finançament sense treure diners a cap territori ni obligar a un increment de la pressió fiscal. Dels 20.000 milions, una part seria per Catalunya i, la resta, per a la resta de territoris, perquè també obtinguin una millora en el nou model de repartiment quan es miri d'evolucionar l'actual model també per ells.

De la bilateral en sortiran els fonaments del model, però encara no la proposta aterrada del grup d'experts que lidera Martí Carnicer, que fa mesos que treballa amb hermetisme. També en sortiran avenços en la capacitat normativa pel que fa als impostos, especialment l'IRPF. Una modificació d'aquest impost hauria de passar pel Congrés, tràmit difícil perquè la majoria de la investidura no està garantida en la carpeta del finançament. Alguns partits que integren Sumar hi estan en contra i Junts considera que l'acord és insuficient, si bé la proposta dels juntaires és pràcticament calcada. En tot cas, del 14 de juliol en sortirà una imatge políticament important, perquè un pacte que ara és entre partits serà assumit pels governs català i espanyol. 

El paper dels negociadors

L'acord està avançat i falten alguns serrells, tot i que les fonts consultades neguen que es tracti d'un punt concret que encalli les converses i ho atribueixen a la complexitat global. Els contactes entre la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el secretari d'Estat d'Hisenda, Jesús Gascón, i els consellers d'Economia, Alicia Romero, i de la Presidència, Albert Dalmau, s'han intensificat. Amb uns i altres hi negocia també per part d'ERC el director general del partit i exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, home de confiança d'Oriol Junqueras i clau en el diàleg amb el PSOE en la nova etapa. L'executiu d'Illa fa una valoració molt més positiva que no pas els republicans del paper de Montero en les darreres setmanes, i també del secretari Gascón. 

Ara bé, a ningú se li escapa que la crisi que pateix el PSOE pel cas Santos Cerdán no facilita les negociacions, i menys encara una de tan complexa i que irrita bona part dels governs autonòmics. Tampoc hi ajuda el fet que Montero sigui, més enllà de ministra, la candidata socialista a Andalusia, uns dels territoris que surt beneficiat de l'actual model i més reticents a qualsevol canvi en favor de Catalunya. El president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, del PP, ja ha aprofitat la situació per criticar Montero per negociar una reforma que, segons ell, perjudicarà la comunitat. Històricament, a cada reforma de model s'ha brandat un suposat i insolidari "privilegi" català. Ara ho fa el PP, però també ho han fet barons del PSOE quan han governat.

Pactar amb Catalunya i posar el PP en contradiccions

En tot cas, el govern espanyol intenta calmar els recels que genera el finançament de Catalunya afirmant que no perjudicarà ningú i que s'hi podrà acollir tothom. L'estratègia és pactar primer amb Catalunya i després oferir-ho a la resta per si s'hi volen acollir. La proposta s'hauria de fer en un Consell de Política Fiscal i Financera, òrgan de coordinació entre l'Estat i les autonomies. La darrera trobada va servir per anunciar la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), també pactada per ERC, i que el govern espanyol va oferir ampliar-lo a la resta d'autonomies. El PP va boicotejar la trobada i farà el mateix en cas que s'hi porti una proposta de reforma del model.

La contradicció dels populars és que admeten que cal canviar el sistema, però no tenen una proposta alternativa. De fet, l'únic punt de trobada és l'oposició al plantejament de Catalunya, però seria difícil que Alberto Núñez Feijóo través un model que satisfés totes les comunitats del PP, de naturalesa ben diferent. El País Valencià i les Illes Balears pateixen ara un infrafinançament similar al català i que no es veu a Andalusia, un dels territoris més beneficiats amb l'actual model, i serien dels territoris que sortirien guanyant amb la proposta que van pactar el PSC i ERC. Combinar totes les necessitats dels barons populars, sumant-hi també les de Madrid, que aporta més del que rep en part per l'efecte seu, no és senzill i dona un avantatge a la fórmula que subscriuran Estat i Generalitat.