Poc després de la investidura de Salvador Illa, els dirigents més ben connectats amb Carles Puigdemont insistien que la prioritat passava per posar en marxa un Govern alternatiu que marqués de ben a prop el nou executiu liderat pel PSC. Després d'una arrencada d'agost elèctrica -entrada fugaç a Barcelona, retorn discret a Waterloo, xoc obert amb la conselleria d'Interior i la cúpula dels Mossos d'Esquadra-, el nucli dur de Junts intentava posar les llums llargues per influir en la legislatura catalana i no deixar tot el camp obert per córrer a Illa. Un any després, però, l'executiu a l'ombra no s'ha activat i la finestra d'incidència del partit continua establerta a Madrid, on té set diputats decisius.
Els anuncis sobre un pla de Govern alternatiu -l'últim es va produir al desembre- tampoc s'han acabat de concretar, i la negociació dels pressupostos tampoc comptarà amb el protagonisme de Junts, almenys de moment. Pendent de l'amnistia, Puigdemont no pot exercir com a cap de l'oposició de manera física -l'ordre de detenció ho impedeix; un llaç groc continua al seu escó-, i això dificulta la contraposició de projectes amb el PSC. Al Parlament, les veus preponderants són Albert Batet i Mònica Sales, amb protagonisme puntual també per a Salvador Vergés. La número dos a les eleccions, Anna Navarro, no ha despuntat en cap moment des que es va anunciar el seu fitxatge.
És en aquest context que Puigdemont continua molt pendent del front de Madrid. Abans de l'empresonament de Santos Cerdán -que havia teixit una bona relació personal amb Jordi Turull, secretari general de Junts-, la cúpula del partit aspirava a poder tancar l'oficialitat del català a Europa abans d'abordar un nou model de finançament en la taula de negociació amb el PSOE. "Es necessiten fruits concrets abans de continuar", resolen els dirigents de Junts consultats. La llengua, principal aposta dels últims mesos, no ha acabat de prosperar perquè persisteixen els dubtes de països europeus rellevants -com Alemanya- sobre l'arquitectura de la decisió. La Moncloa, això sí, s'hi ha implicat.
Què ha de passar a partir d'ara? La tardor serà clau per saber el futur de la legislatura espanyola, tenint en compte que Pedro Sánchez té intenció de presentar els pressupostos generals de l'Estat -no els aprova des de finals del 2022-, i això requereix el concurs de tota la majoria de la investidura. L'última vegada que Sánchez va sondejar la possibilitat d'abordar els comptes, Junts va exigir el pagament de 50.000 milions d'euros per compensar inversions sense executar a Catalunya. En aquesta ocasió, el president del govern espanyol ha obert la porta a reunir-se amb Puigdemont. Una cita pendent des de la tardor del 2023 i que Junts no vol que sigui exclusivament cosmètica, sinó amb contingut.
Oxigen o distància
Sí que és cert, en tot cas, que aquesta tardor la formació independentista haurà de prendre la decisió sobre quin és el seu paper a Madrid. Donar oxigen a Sánchez encara que hi hagi compromisos -com el català a Europa- que continuïn sense complir-se dos anys de la legislatura? Deixar caure el govern espanyol que ha permès l'aprovació de l'amnistia i propiciar el final d'una coalició, amb el risc d'ascens del PP i Vox al poder? Junts sempre insisteix que no juguen la partida de la política espanyola, que només pensen en clau catalana, però el panorama és més complex. En certa manera, l'aplicació definitiva de l'amnistia encadena Puigdemont -també Oriol Junqueras- a Sánchez.
Amb el PSC hi ha antenes -Batet ha mantingut reunions discretes al llarg de la legislatura amb dirigents governamentals-, però la incidència continua passant per Madrid. "Què hem de fer, anar a unes eleccions en les quals tot i guanyar escons no pintem res?", insisteixen els més partidaris de continuar amb el suport -exigent- al president del govern espanyol. A la capital de l'Estat, a banda, Junts compta amb les portes que va obrint Josep Sànchez Llibre, president de Foment del Treball, que ha enviat missatges de confiança sobre el paper de Míriam Nogueras al Congrés dels Diputats. L'agenda econòmica i fiscal de Junts ha permès coincidències puntuals amb el PP.
La falta d'horitzó judicial sobre el futur de Puigdemont suposa, en tot aquest paisatge, un element d'incertesa. Els més optimistes confien que a la tardor el Tribunal Constitucional (TC) resolgui el recurs d'empara i permeti saber exactament quin és el terreny de joc. Si es pot abordar el retorn definitiu, què farà l'expresident? Ocupar l'escó al Parlament i fer oposició activa a Illa, a l'estil del Govern alternatiu que es preparava fa un any? O bé anar abonant el terreny d'una retirada de la primera fila, que és el que va prometre que faria si no aconseguia ser president després de les eleccions del 2024? Són preguntes que només Puigdemont, discret els últims mesos, pot respondre amb rigorositat.
