L’amenaça reiterada de Donald Trump sobre Groenlàndia, dies després de l’espectacular operació militar contra el dictador veneçolà Nicolás Maduro, ha deixat la comunitat internacional sense paraules. L’illa àrtica està sota la sobirania de Dinamarca, soci lleial de l’OTAN, i la possibilitat d’una operació bel·ligerant dels Estats Units per apoderar-se’n semblaria fins fa poc un escenari de ciència-ficció. Ara ja és una possibilitat factual. Què hi ha al darrera de les apetències imperialistes del president nord-americà i què fer si la crisi va a més? Preguntem als experts, que no acaben de creure's una invasió.
Conquerir Groenlàndia o carregar-se l’OTAN?
Rafa Martínez, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en seguretat internacional, es pregunta si l’objectiu final de Trump sobre l’illa àrtica és la conquesta del territori o carregar-se l’OTAN. "És obvi que és una zona rellevant estratègicament, un espai de pugna entre potències en l’àmbit comercial, però tampoc veig la necessitat operativa pels Estats Units d’una ocupació quan ja tenen una base a Pittufik", indica. I recorda que el Consell Àrtic, que aplega els Estats Units, Canadà i els països nòrdics i Rússia, havia funcionat bé fins al 2022.
Martínez gairebé descarta una opció militar nord-americana: "Sembla més un farol per obtenir més concessions d’Europa, a banda de la intenció de treure la Xina i Rússia de l’accés a les terres rares, de les quals Groenlàndia posseeix quasi una quarta part". Una visió compartida per Pablo Pareja, professor de Dret Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre de l’Associació de les Nacions Unides a Espanya. Per Pareja, després de Veneçuela, Trump pot pensar en "arrabassar" a la UE més "conquestes", sigui en aranzels o en despesa militar”.
Pareja subratlla el factor determinant de la divisió de la UE en un moment molt delicat: "Cada estat contempla de manera molt diferent les relacions amb Washington o el cas de Veneçuela. Giorgia Meloni, Mette Frederiksen o Pedro Sánchez tenen mirades molt diferents". En aquest context, és difícil que la Unió pugui consensuar res més que una defensa genèrica del dret internacional i intentar fer de mediadors entre els Estats Units i Copenhague.
Però, i si Trump ataca?
Per a Pareja, en cas que l’administració Trump optés per ocupar l’illa, la UE tindria al davant un seguit d’opcions a quina més arriscada: "Podria declarar un embargament comercial, però això és molt complicat tenint en compte que els Estats Units són un soci comercial de primer ordre. Podria decidir una acció en el camp diplomàtic, amb la retirada d’ambaixadors, però una situació així no sabem fins on podria dur", manifesta.
Hi hauria encara una acció més dramàtica. "Els aliats europeus podrien invocar l’article 4 del Tractat Atlàntic, però això implicaria a la pràctica la fallida de l’OTAN, que té en els Estats Units el seu principal soci", diu. Un horitzó de possibilitats que evidencien, en tot cas, l’extrema delicadesa d’aquesta crisi: "Si la situació no entra en vies de solució s’aniria a la pràctica al trencament de l’aliança atlàntica. Groenlàndia és, en aquest sentit, un fet molt més greu que Veneçuela".
Però els acadèmics es resisteixen a creure que la tensió desemboqui amb una acció militar nord-americana: "Un xoc frontal amb Dinamarca no té a Washington els consensos que ha generat la intervenció a Veneçuela. Malgrat les crítiques a la captura de Maduro, una gran majoria de republicans i fins i tot molts demòcrates ho han vist bé. En canvi, anar a un embat amb un soci de l’OTAN ja està aixecant moltes veus en contra fins i tot en els rengles republicans", afegeix el professor de la UPF.
Rafa Martínez apunta una altra dada: "Una cosa és enviar unes tropes especials a Caracas per una acció com capturar Maduro i una altra és enviar contingents militars a una zona polar. Els Estats Units no tenen tropes entrenades per lluitar a l’Àrtic". Martínez insisteix en què Trump sí que vol barrar el pas a uns xinesos que ja han posat bases als països nòrdics, amb els seus observatoris científics a l’arxipèlag noruec de Svalbard i a Islàndia. I recomana a la UE evitar respondre a les provocacions de Trump amb sobreactuacions que podrien ser aprofitades per Washington". Venen mesos apassionants.
