A la lliga dels debats passatgers i encesos que recorren puntualment Barcelona any rere any hi ha, juntament amb el pessebre de la plaça Sant Jaume o el pregó de la Mercè, l'espectacle piromusical que tanca la festa major barcelonina. I la qüestió de la llengua catalana és un d'aquells fronts que computa en les valoracions populars que després arriben a les xarxes socials i a les sobretaules, però també a l'esfera política. Darrerament, en un moment de fragilitat evident del català, s'ha criticat la baixa presència de la llengua oficial del país a les propostes musicals que han acompanyat els focs artificials de la Mercè. Així, ara es plantegen moviments per corregir-ho.
La setmana vinent, el govern de Jaume Collboni haurà de decidir si accepta el prec d'ERC que li demanarà establir una quota mínima del 40% de cançons en català com a part de la selecció del Piromusical de la Mercè a partir d'ara. Segons ha pogut saber Nació, en concret, la formació republicana demanarà que se situï aquest mínim i que també es plantegin opcions més ambicioses, en matèria lingüística, com podria ser la "dedicació monogràfica" d'algunes edicions "a la commemoració d'efemèrides relacionades amb artistes que tinguin el català com a llengua de creació". Tot plegat ho hauria d'assumir l'Institut de la Cultura de Barcelona (ICUB), planteja la formació republicana.
El text que haurà de valorar l'alcalde inclou que l'espectacle "respecti a la llibertat artística dels creadors i creadores convidats a elaborar la banda sonora de l'espectacle", però que això no sigui incompatible amb sostenir que el 40% de la proposta sigui en català. En aquest sentit, els impulsors de la iniciativa recorden el valor simbòlic que té el Piromusical de la Mercè i subratllen que, a banda de ser multitudinari, és l'acte que compta "amb més projecció mediàtica" d'entre totes les activitats que se celebren durant la festa major de Barcelona.
Una presència en caiguda lliure
A les edicions més recents, la baixa presència de la llengua catalana ha estat objecte de crítiques, especialment tenint en compte que els encarregats de dissenyar la banda sonora eren catalans, argumentava una part de la població indignada. A la proposta musical comandada pels Estopa, el setembre passat, es van comptabilitzar sis temes en català dels 29 que van composar la llista de reproducció. És a dir, va haver-hi un 21% de presència de la llengua catalana. A l'anterior, la del 2024, escollida per Rosalia, la banda sonora va integrar el català únicament en una -Milionària- de les 15 cançons que van sonar (7%). El 2023 la selecció va anar a càrrec dels responsables del festival Sónar i la llengua pròpia del país va aparèixer en dues de les 40 cançons reproduïdes (5%).
Segons una anàlisi del mitjà Verificat, mentre que el 2014, 2015 i 2016 el català sortia àmpliament representat en la configuració musical de l'acte, la seqüència es trencaria de manera decisiva els anys següents. A excepció del 2021, cap banda sonora del piromusical arribaria a representar ni tan sols una tercera part del fil musical que acompanyaria els focs artificials.
📊Així i tot, hi ha hagut més cançons en català que aquests darrers anys.
— Ona Sindreu Cladera (@onasindreu) September 28, 2025
Actualitzo els gràfics del tema que avui he publicat a @elperiodico_cat amb @veri_fi_cat:https://t.co/hi8paDuTQS pic.twitter.com/S5aTHlsK2I
Contra aquesta tendència, ara ERC posa sobre la taula una proposta que implica que l'administració actualitzi les condicions per programar la música del tancament de la Mercè. En aquest sentit, la formació republicana recorda que la Carta Municipal de Barcelona -una mena de constitució local- remarca que "l'Ajuntament ha de normalitzar l'ús del català" i que el Reglament d'Ús de la Llengua Catalana del consistori també planteja que el govern municipal ha de fomentar l'idioma en activitats "laborals, professionals, mercantils, culturals, associatives, esportives, lúdiques i en qualsevol altra activitat de l'àmbit municipal".
