Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que ha arrencat aquella època de l'any en què el pitjor Reial Madrid dels últims anys comença a guanyar partits amb inversemblant facilitat davant rivals de -presumpta- més entitat. Feta la petita píndola de madriditis sociològica inevitable, entrem de ple en la gran cita dels pròxims dies: les eleccions al Barça. El duel entre Joan Laporta i Víctor Font, que s'han tornat a enfrontar aquest dijous en un debat d'alt voltatge organitzat pel 3Cat, definirà el futur d'un club que, per ressuscitar del tot després de la infàmia bartorosellista, necessita recursos per enfortir la plantilla i té la urgència de millorar la governança. 

Laporta ha fet de Laporta, en aquesta campanya: la caricatura dels macarrons al Bar Bocata i el toro de Mercabarna funciona, però al mateix temps reforça el perfil d'un president desacomplexat, acostumat a guanyar i a no demanar perdó, que no necessita programa perquè ja el posa en pràctica al camp i al despatx. Amb Hansi Flick a la banqueta i Lamine Yamal a la dreta de l'atac, passa més desapercebut tenir Joan Gaspart -el segon pitjor president de la història, després de Josep Maria Bartomeu, ara partidari de Font- entre els suports. Totes les informacions que fa mesos que circulen sobre l'administració -professional i personal- dubtosa del pressupost no han acabat de cristal·litzar. 

I l'aspirant a batre'l? Font, empresari d'èxit, no ha tingut més remei que intentar aplegar tots els sectors del barcelonisme que recelen de Laporta, encara que això suposi desnaturalitzar la vocació -que la té- influenciada pel cruyffisme. La seva campanya, per força, ha tingut un problema de to: costa fer un discurs basat en millorar l'equip perquè, en el fons, el revers d'aquesta moneda porta implícita una crítica als professionals que treballen, dins i fora del camp, pel club que aspires a presidir. El temps i els socis diran, a partir de diumenge, si el Barça de Flick és el decorat que amaga els errors de Laporta, o si aposten per un candidat que, sota la bandera del canvi, no deixa de ser una incògnita.

Ens ha agradat

Si alguna cosa defineix ser pare és el dubte perpetu. L'existència dels mòbils i de les xarxes socials ho multiplica, perquè hi ha més riscos i per tant més necessitat d'estar al damunt de tot. Per això és una bona notícia que WhatsApp, una companyia del conglomerat de Meta, posi en marxa un control parental nou que atorga més poder als pares i minimitza els perills per als menors de 14 anys. És inevitable que les pantalles formin part de l'educació -acadèmica, social, sentimental- dels nens i nenes, però també ho és que s'hi posin límits. A risc de ser considerat tecnòfob, no cal ser investigador de Berkeley per veure que els resultats educatius cauen en picat des de l'esclat de tot tipus de pantalles.

No ens ha agradat

Plou sobre mullat amb la situació del català: tres de cada deu joves no el parlen mai a Barcelona, i l'ús de la llengua s'ha desplomat en els últims deu anys. Només un 17,8% té el català com a llengua predominant, mentre que el gruix dels joves, un 53,6%, té el castellà com a llengua d'ús més habitual. Són dades que demostren un parell de coses. La primera: que si no s'actua, el català acabarà sent residual. La segona: que tots aquells que s'han omplert la boca amb la persecució del castellà a Catalunya -des de l'extrema dreta fins als simpàtics apòstols del xarneguisme, per acció o per omissió-, potser que es mirin les enquestes. Ja se sap, però, que el dato mata relato tendeix a ser elàstic. 

Què fem el cap de setmana

A banda d'estar pendents de les eleccions al Barça -el nostre Guillem Delso, abans d'iniciar una nova aventura professional que farà que el trobem molt a faltar, serà l'encarregat d'explicar-vos els resultats-, podreu llegir una entrevista al conseller Albert Dalmau que li farem aquest divendres amb Bernat Surroca, cap de Política del diari. També us podreu entrenar per la cerimònia dels Oscars amb la tradicional porra elaborada per la dupla Víctor Rodrigo-Marta Ferrer, sempre estimulant. Tindrem un ull a l'estret d'Ormuz -Pep Martí entrevistarà l'experta Sonia Andolz per calibrar-ne la importància- i també al teatre, amb una conversa de Guillem Maneja amb Julio Manrique. Bon cap de setmana!