Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que al Barça li ha agafat la bajona en un tram delicat de la temporada. Una de les virtuts de l'equip de Hansi Flick era la pressió alta, que és precisament el que està patint -i patirà encara més- ERC en els pròxims dies per tal que aprovi els pressupostos de la Generalitat per al 2026. Havent arribat a un acord amb els Comuns, a Salvador Illa només li queda afermar el suport dels republicans, que juguen la partida simultàniament entre Madrid i Barcelona. Ara que s'ha diluït la recaptació de l'IRPF, tots els esforços se centren el consorci d'inversions. Ha estat Oriol Junqueras psoed, com diu el mem?
Sí i no. Pactar amb Pedro Sánchez sempre implica, en certa manera, arribar al mateix acord unes quantes vegades. Que el PSOE necessita tirar endavant una mesura urgent? El manual diu que, per afermar el suport dels socis, cal tornar a posar els mateixos compromisos sobre la taula. Va passar sovint amb la taula de diàleg. Que Sánchez tenia problemes? Una cita de la mesa -prèviament pactada- i pilota endavant. La sensació amb el consorci d'inversions és la mateixa: com que té un cost polític menor que el de recaptar l'IRPF -potser perquè la ministra d'Hisenda és la candidata a Andalusia-, al PSOE ja li va bé que el focus es desviï cap aquí. Res que Junqueras no sàpiga.
Se'n podrà sortir? S'ha insistit tant a poder gestionar el principal impost que paguen els ciutadans que una renúncia podria tenir costos. En aquest sentit, l'única pregunta vàlida és la següent: podrà aguantar el pressing que li vindrà al president d'ERC per terra, mar i aire per validar els que, previsiblement, seran els únics pressupostos de la legislatura? Voldrà aparèixer com el culpable de la pèrdua de recursos per als catalans o es mantindrà inflexible? En certa manera, a causa de l'acord d'investidura del 2024 i del pacte pel finançament, Junqueras és tan presoner dels socialistes com els socialistes ho són d'ell. La correlació de forces, en tot cas, somriu a Illa: té més munició al seu abast.
Ens ha agradat
L'or olímpic d'Oriol Cardona, el segon de la història per un atleta català als Jocs Olímpics d'Hivern, és una excel·lent notícia . Partia com a favorit en la modalitat skimo -va guanyar el campionat del món el 2023 i el 2025-, però les grans competicions estan plenes d'expectatives altes que acaben en fracassos rotunds. Els èxits catalans, com és habitual, no es poden celebrar de manera completa: l'organització s'ha encarregat de retirar senyeres i estelades, com si fossin una amenaça. Incomprensible. En tot cas, l'or de Cardona suposa no només un èxit esportiu, sinó també per visibilitzar esports que gaudeixen de poca -o nul·la- atenció mediàtica i requereixen un gran esforç. Enhorabona!
No ens ha agradat
Perquè no hi hagi dubtes, les coses clares: quan Vinícius Jr. rep insults racistes en un camp de futbol, no s'hi val a dir que se'ls mereix per ser un provocador, ni tampoc intentar exculpar els autors. Ja siguin aficionats o bé jugadors com Gianluca Prestianni, del Benfica, que dimarts es va cobrir de glòria en l'anada de vuitens de final de la Champions. Tanmateix, veure com els dirigents i els satèl·lits mediàtics del Madrid es posen les mans al cap quan hi ha incidents racistes amb Vinícius Jr. té un punt d'hipocresia que fa riure i tot. S'han expulsat els aficionats que van insultar Lamine Yamal la tardor del 2024? S'ha expedientat el club blanc? S'han pres mesures per no reincidir? No hi ha més preguntes.
Què fem el cap de setmana
L'actualitat política no s'atura aquest cap de setmana: hi ha consells nacionals d'ERC i de Junts, i a Madrid s'hi presenta l'enèsima refundació de l'espai que hi ha a l'esquerra del PSOE, sacsejat aquests dies per la proposta de Gabriel Rufián. Al diari hi estarem al damunt, i a banda encetarem dues sèries: una sobre les quinze grans incògnites de les pròximes eleccions municipals -arrencarem amb Girona, a cura de Bernat Surroca, garantia de fiabilitat- i una altra sobre les eleccions al Barça, convocades pel 15 de març. En aquest cas, Marc Orts -un periodista de fiar tot i que era fan de Cesc Fàbregas- radiografiarà el moment esportiu que viu el club. Bon cap de setmana!
