Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que, quina pena, l'Athletic de Bilbao haurà de continuar guardant la gavarra després de perdre per 5-0 contra el Barça en Supercopa d'Espanya que se celebra aquests dies a l'Aràbia Saudita, paradís de l'sportswashing. En política, com en el futbol, és tan important marcar gols com evitar encaixar-ne, una lògica que explica com funcionen les negociacions i els relats associats als grans acords. El nou finançament no n'és l'excepció: què hi ha al darrere dels quasi 5.000 milions més per a Catalunya que hauria de tenir la Generalitat a través del model pactat per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras?
Aquest divendres serà el dia de les concrecions, amb María Jesús Montero al capdavant per part de la Moncloa. Serà un dia d'equilibris, de reaccions hiperbòliques -Espanya tornarà a trencar-se, com passa aproximadament una vegada per setmana des de l'estiu del 2023- i d'atendre la lletra petita. Hi ha dues qüestions especialment rellevants: com funcionarà la recaptació i, sobretot, quin horitzó tenen els pressupostos de Salvador Illa. De moment, com explica Bernat Surroca -ahir el vam tenir a Madrid seguint al detall la primera visita de Junqueras a la Moncloa- en aquesta informació, només s'abordaran quan es resolgui la carpeta sencera del finançament. Tothom va amb peus de plom.
En aquest context, també és moment perquè el PSC -i, en concret, el president Illa, que avui rep el líder d'ERC a Palau- remin perquè es concreti el model amb el compliment de l'acord que li va permetre aterrar al Palau de la Generalitat, especialment pel que fa a la recaptació. Ja ha quedat clar que no és un concert català solidari , i també que no es tracta d'una reforma tradicional, perquè -almenys en les formes- s'han prioritzat les demandes catalanes. Sobre això, us aconsello llegir l'economista Miquel Puig. Temps hi haurà, això sí, per les rebaixes. Ja se sap -hem tornat vint anys enrere- que, entre tenir més recursos o disparar contra Catalunya, hi ha tendència a triar sempre la segona opció.
Ens ha agradat
En un moment de crisi dels mitjans -fa anys que no només cal tenir un ull posat a les notícies, sigui per aixecar-ne o per explicar-les amb tota la traça possible, sinó que és necessari surfejar l'onada d'algoritmes i competència pel clic-, és bo tenir missatges que reforcin el prestigi i la incidència qualitativa. Per això és un plaer que Antoni Gutiérrez Rubí, l'spin doctor català més universal -va dirigir la campanya que va portar Gustavo Petro a presidir Colòmbia- tingui en compte Nació per elaborar el menú informatiu que prepara cada dia el seu equip a Ideograma. En un món en què si no entres a Discover sembla que no existeixis, recomanacions com aquesta són una bona dosi de gasolina.
No ens ha agradat
Hi ha discursos, pel fons i per les formes, que són més inquietants que els de Donald Trump. Perquè indiquen que, en aquest segon mandat, no es quedarà a mitges, i que aquesta vegada s'ha envoltat de perfils a l'administració que fan de l'extremisme la manera de governar. Només es pot entendre sota aquestes coordenades que Kristi Noem, secretària de Seguretat Nacional, qualifiqui de "terrorisme" l'actuació de la ciutadana morta per trets de la policia migratòria -la coneguda com a ICE. O que Stephen Miller, ideòleg del nou imperialisme, concedeixi entrevistes en les quals està a punt de citar "l'espai vital" que demanava Hitler abans de la Segona Guerra Mundial. Temps foscos.
Què fem el cap de setmana
Des que l'exèrcit nord-americà va capturar Nicolás Maduro, al diari vam començar a preparar una sèrie de peces que aniran apareixent en els pròxims dies. Les comanda Pep Martí, pou de saviesa, i inclouran un reportatge amb veus catalanes expertes en l'àmbit internacional sobre com influeix a casa nostra el nou ordre mundial, basat en la llei del més fort i en una estima elàstica per les normes internacionals. També radiografiarem els detalls del nou finançament, i posarem el retrovisor per analitzar els deu anys del pas al costat d'Artur Mas. Una d'aquelles decisions que, si es fa servir l'esquema de l'efecte papallona, van condicionar els esdeveniments del procés. Bon cap de setmana!
