En política cal mesurar cada moviment perquè qualsevol pas en fals pot donar relat a l'oponent. Una idea que, d'alguna manera, es reprodueix en la previsible batalla entre ERC i Junts sobre el nou finançament. La formació comandada per Carles Puigdemont justifica el seu "no" a l'acord entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez, del que encara no es coneix el contingut, perquè els republicans haurien acceptat rebaixar el model pactat en un inici. Junts assegura que ERC i els socialistes van pactar un concert econòmic que en la realitat ha quedat diluït. Bé, en política i a la vida no tot és blanc o negre i en aquest cas hi ha una mica de tot.
És cert que en el moment de l'anunci de l'acord els dirigents d'ERC que van comandar la negociació van dir que s'havia tancat un "concert econòmic solidari" en un context intern d'urgència per aconseguir el suport de la militància al pacte i de divisió del partit. Però també és igual de verídic que en el text de l'acord signat entre els republicans i el PSC, que va avalar el PSOE i que es va fer públic just després, no hi havia cap menció explícita al concepte del concert econòmic i només es parla de finançament singular. De fet, els dirigents de Junts que ara apel·len a aquell "concert", com Míriam Nogueras, van ser dels més contundents a l'hora de denunciar-ho. A l'espera que Maria Jesús Montero concreti la proposta i de veure fins a quin punt es devalua el finançament singular realment pactat, aquest mateix divendres, els pilars de l'acord sembla que s'han complert parcialment i encara queden alguns assumptes on cal avançar.
Què deia la literalitat de l'acord?
Anem a la literalitat de l'acord signat el 7 d'agost de 2024 entre ERC i el PSC. En el text, tots dos coincidien a dir que Catalunya pateix un "infrafinançament sostingut en el temps" i que els diferents models de finançament autonòmic han comportat "greus deficiències" per al país. A més, es recollia la necessitat d'un nou sistema basat en la singularitat i amb una solidaritat que estigués limitada pel principi d'ordinalitat. També es contemplava un augment dels recursos que, per ara, serà de 4.700 milions d'euros més per a les arques catalanes. Així doncs, pendent de la concreció, el nou model compleix amb l'ordinalitat i suposa un increment de la capacitat pressupostària del 12% per a Catalunya.
Queda per resoldre, encara, la carpeta de la recaptació dels impostos, començant per l'IRPF, i per això encara no es donen les condicions per començar a negociar els pressupostos de la Generalitat ni tampoc els del govern espanyol. Aquesta recaptació d'impostos també apareix a l'acord entre ERC i el PSC, però la proposta encara és objecte de negociació. ERC va tirar pel dret primerament i va presentar una proposta en solitari al Congrés perquè Catalunya comencés a recaptar l'IRPF. Ara bé, finalment va decidir ajornar-la per facilitar les negociacions amb els socialistes. Aquest punt, doncs, encara no està tancat i els republicans ja han acceptat que, per no tenir a punt l'Agència Tributària de Catalunya, no es recapti l'IRPF de 2026 des de la Generalitat tal com es va preveure.
D'on surt el "concert econòmic solidari"?
Però, si a l'acord no hi diu res d'un concert econòmic, per què Junts assegura que ERC l'havia pactat? Tal com han publicat a través de xarxes socials, els de Puigdemont s'escuden en unes declaracions de la llavors portaveu republicana Raquel Sans després de tancar l'acord. L'actual vicepresidenta de la mesa del Parlament, que abandonarà la política quan finalitzi la legislatura, declarava que el model pactat era un "concert econòmic solidari". El concepte, que es va posar en circulació al projecte d'Estatut aprovat el 2005 al Parlament que el pacte Mas-Zapatero primer i el TC després van retallar, no apareixia per cap banda, però ha servit d'argument a Junts. Cal dir que des d'aquell moment, ERC no ha tornat a referir-se al concert econòmic com a part del pacte amb els socialistes. Els republicans, evidentment, no amaguen que seria la seva proposta ideal i de màxims, però conscients que no seria mai avalada pel PSOE.
Junts deia que no era un concert econòmic
Ara bé, les hemeroteques poden contradir als uns i als altres. Mentre Junts diu ara que ERC havia pactat un concert econòmic, però en el moment de l'acord va dir que no s'incloïa el concert econòmic. I, de fet, tots aquests mesos ha anat presentant propostes de resolució (votades favorablement per Esquerra) al Parlament demanant el concert, precisament per evidenciar que allò que havien pactat socialistes i republicans no ho era pas. Ara, els juntaires diuen que ERC sí que havia pactat un model similar al basc, si bé aquest concert econòmic -solidari o no- no ha estat mai posat per escrit en l'acord.
Així doncs, els passos amb fals poden ser utilitzats pels oponents. Ara és Junts qui, a través d'un error conceptual, justifica l'oposició al nou finançament perquè, segons afirmen, no compleix amb les aspiracions inicials d'ERC. És un moviment tàctic per mirar de minar la credibilitat dels republicans i el seu president, no comprometre el seu suport, i alimentar de nou la tesi que els republicans pacten "a canvi de res" i rebaixen els seus plantejaments a l'hora de negociar amb els socialistes. El front unitari que han demanat totes dues parts en repetides ocasions a Madrid, i en darrera instància Junts, sembla que, després d'un nou xoc pel finançament, queda una mica més lluny.
Tots els intents d'un concert català
El concert fa anys que és al frontispici de les reivindicacions i té suport més enllà del sobiranisme, però el PSOE i el PP no discrepen a l'hora de negar-lo. Després de negociar reformes del finançament sense el resultat desitjat, s'ha demanat amb variables més descafeïnades com ara el concert econòmic solidari de l'Estatut de 2005, el pacte fiscal d'Artur Mas del 2010, o el finançament singular de Pere Aragonès de 2024. Eren propostes en la direcció del concert (i així ha estat llegit i criticat, també ara, a Madrid i per barons del PP i del PSOE), però que, en cap cas, es desentenien de la solidaritat amb altres comunitats i que tenien encara diferències amb el règim d'Euskadi i Navarra.
Per què Catalunya no se'n surt de tenir un concert? Per què no hi va accedir aprofitant la Transició? La frustració per no aconseguir-lo per part de governs de CiU, PSC o ERC i la motxilla del dèficit fiscal han activat la recerca de "culpables". Les mirades han apuntat a CiU i els executius de Pujol, que no haurien aprofitat, ni a Madrid ni en la bilateralitat entre governs, el moment fundacional de l'estat autonòmic per tenir el mateix que navarresos i bascos, que no administren la hisenda via govern autonòmic sinó a través de les diputacions. Ara, el concert torna a posar-se damunt la taula per part de Junts com a arma llancívola contra ERC.
