Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que ja queda menys perquè li xiulin un altre penal al Reial Madrid. Veure Mbappé acostant-se als onze metres amb la pilota sota el braç és un gest tan habitual com el tacticisme de Pedro Sánchez, ara convertit en una espècie de Quixot en contra dels grans oligarques tecnològics -potser seria més acurat dir-ne tecnobros, pel seu aspecte de dolent de James Bond de sèrie B- i autonomenat com a president de la Internacional Anti-Donald Trump. Sánchez, el polític més viu de l'Estat i de bona part d'Europa, ha tocat la tecla adequada amb la prohibició de l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. 

La maniobra li permet sintonitzar amb una generació de pares espantada per l'ús del mòbil que fan els seus fills -sense que ells se'n desenganxin mai, tot s'ha de dir-, el converteix en blanc de crítiques d'Elon Musk, i desvia una vegada més la conversa cap allà on més li interessa. Que no hi ha pressupostos? No passa res, ell és l'antagonista dels qui, sota la bandera de la llibertat, pretenen -en el millor dels casos- limitar-la. La ministra Sira Rego va anar més enllà i va plantejar prohibir Twitter, un nom que en teoria ja no existeix però que continua fent-se servir per definir X. No és cap secret que, des que la va comprar Musk, s'assembla més a un femer que a una enciclopèdia il·lustrada. 

Vol dir això que calgui prohibir-lo? A la pràctica, resulta inviable -i Espanya no podria fer-ho sola; s'hi hauria d'involucrar la Comissió Europea- i podria suposar un precedent perillós. Una cosa és advertir dels perills de les xarxes i apartar-ne els menors, i una altra pretendre liquidar una plataforma pel simple fet que hi campen discursos d'odi motoritzats per l'extrema dreta. Què és millor: vèncer els dolents en el seu terreny de joc, o fer veure que aquest terreny de joc ha de deixar d'existir? Sánchez, que sempre roba la pilota per anar a la cistella del contrari, veu la possibilitat d'encistellar un nou triple que li permeti arribar viu a la pròrroga. Mirant, com sempre, més a l'estranger que a casa seva. 

Ens ha agradat

Ja sabeu que els periodistes, sovint més del compte, tendim a parlar de nosaltres mateixos. Però aquesta setmana és inevitable parlar d'algú que ha estat indispensable perquè Nació sigui un projecte que val la pena: Irene Montagut. Una periodista amb idees, caràcter, tenacitat i talent que ens ha acompanyat des del 2020, quan va entrar com a estudiant en pràctiques, i que ha estat fonamental per pedalar en bons i mals moments. Ara enceta una nova etapa laboral i, malgrat que mai és una bona notícia perdre periodistes com ella, des d'aquí li volem fer un petit homenatge: no ens agrada que marxi, però ens ha agradat treballar amb ella. I, encara més, tenir-la com a amiga. Sort! 

No ens ha agradat

L'independentisme, en els últims anys, va necessitat de bones notícies. Aquest dijous n'ha rebut una: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat la raó a Carles Puigdemont en el plet que mantenia amb el Parlament Europeu per la retirada de la immunitat de l'any 2021. Més enllà del fons de la qüestió -és bo saber que un tribunal comunitari s'alineï amb els arguments del líder de Junts, perquè el cas suposava un precedent perillós-, resulta incomprensible que hagin calgut cinc anys per anul·lar una decisió que ja és irreversible. Si li sumem que Puigdemont encara espera que se li apliqui l'amnistia, costa de confiar en els tempos de la justícia per normalitzar del tot la seva situació. 

Què fem el cap de setmana

Dissabte serà un dia mogut, perquè hi ha convocades dues manifestacions per protestar contra el desgavell perpetu que viu el servei de Rodalies. La primera, a les 12.30 està convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell per la República, i la segona, amb el suport d'Òmnium i els sindicats, serà a la tarda. Us n'avancem el manifest. Ara bé: la "sobreprogramació", en paraules de Lluís Llach, vol dir moltes coses, i cap de bona. Hi tindrem el Lluís Girona i l'Hugo Fernández. També estarem atents al desenllaç de les eleccions a l'Aragó, que al PSOE tot indica que no li aniran bé, a diferència de Vox. Una vegada més, el PP haurà d'empassar saliva. Bon cap de setmana!