Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que el món s'assembla cada vegada més a una pel·lícula preapocaolíptica. Portem tota la setmana parlant de la guerra oberta a l'Orient Mitjà, amb epicentre a l'Iran i múltiples reverberacions que, en el cas de l'Estat, poden ser més pronunciades. Que Espanya hagi decidit defensar la legalitat internacional i no posar la catifa a Donald Trump -una posició que dista molt de ser antisistema i que és perfectament comprensible, tenint en compte les bases poc sòlides de l'operació militar- han enervat el president dels Estats Units. Catalunya s'hi juga el funcionament de part de l'economia.
És sostenible el "no a la guerra" de Pedro Sánchez en aquestes circumstàncies? Hi ha algun element que faci pensar en què la dinàmica bel·licista -Veneçuela, l'Iran- s'aturi al llarg de l'any? A risc de caure en un cert fatalisme, res indica que hi hagi d'haver una desescalada. Trump, amb el seguidisme mutu d'Israel, ha decidit incendiar el vesper més perillós de l'Àsia, i Europa en pagarà les conseqüències. Ja sigui de manera directa -míssils com el que va abatre l'OTAN a Turquia, actes de terrorisme- o bé indirecta, amb un reposicionament geopolític que faci canviar d'aliances. Si els Estats Units no són de fiar, val la pena abraçar-se del tot a la Xina, el seu principal enemic al món?
Dit d'una altra manera: hi ha algun líder mundial que pugui parar els peus a Trump? Algú a Europa que pugui agafar-lo en privat i dir-li que ja n'hi ha prou, que fins aquí, i que aturi el mercantilisme sota el qual trepitja el mapa del món? Perquè ara és l'Iran, però quan s'hi acabi d'entretenir -o, almenys, fins que li duri la paciència, que no en té gaire-, tornarà a posar els ulls en Groenlàndia. Una ullada a les principals cancelleries indica que no hi ha líders occidentals amb ganes d'immolar-se per protegir un ordre, el sorgit de la Segona Guerra Mundial, que ja és història. Perquè ara, agradi o no, la guerra, els soldats i les bravates formen part d'un paisatge que convida al vassallatge o a la fúria.
Ens ha agradat
Dimarts al vespre van coincidir dos recitals a Barcelona. El primer va arrencar a les 20.30 a la Sala Razzmatazz, on The Kooks van protagonitzar un dels últims concerts de la gira europea. No us perdeu joies com aquesta, o aquesta altra, que us alegraran el dia. El segon recital -us podeu imaginar de què us parlo- el va liderar el Barça de Hansi Flick, que va estar a punt de remuntar l'eliminatòria contra l'Atlético de Madrid. El 3-0 va ser insuficient per passar a la final de la Copa del Rei, però permet entendre la dimensió d'un equip que té totes les bases per dominar Europa si es compensa bé la plantilla. Un desig: que la Reial Societat s'imposi al Cholo Simeone, sempre valent -és un dir- en les finals.
No ens ha agradat
Ho explicava ahir el Ferran Casas al Despertador, però val la pena tornar-s'hi a aturar: no ens hem fet ressò de la polèmica per les paraules de Brigitte Vassallo sobre el català, una llengua que considera potencialment feixista, perquè hi ha opinions que és millor que no tinguin més recorregut de l'estrictament necessari. Però sí que és pertinent assenyalar que hi ha una determinada esquerra amant d'abraçar totes les lluites del món sense tenir en compte que hi ha injustícies que li toquen de prop. És genial empatitzar amb les minories -nacionals, de gènere, sexuals, oprimides, reprimides- de tot arreu, però no estaria malament evitar l'insult cap a una llengua -el català- que té les de perdre.
Què fem el cap de setmana
És un cap de setmana d'aquells amb un bon menú. No us perdeu l'especial que estem preparant per diumenge, 8-M, amb la implicació de tot el talent femení de la redacció. Hi trobareu temes de dades -necessàries per entendre fins a quin punt la desigualtat continua sent vergonyosa-, entrevistes amb expertes com Mireia del Pozo, i testimonis que aniran a càrrec de les nostres edicions locals. I, si us ve de gust, podreu escoltar un Snooker especial sobre les eleccions al Barça. Conduït per Neus Climent, en aquesta ocasió ens acompanyen Ferran Casas i el debutant Guillem Delso, que ha seguit al detall la campanya. Segur que la setmana vinent en parlarem més. Bon cap de setmana!
